Déu n'hi doret quina meravella de bacalla!!!

.
.
.

.
.
.
Guaiteu quin bé de déu!!!
.
Déu n'hi dó quin goig fa la fuflunera en cap amb lo nostre bacallà!!!
.
S'acosta Setmana Santa i a Can Fufluns, com sempre, tenim a punt per vosaltres lo millor gadus morhua del món mundial.
.
Com sabeu, el nostre bacallà és el millor que podreu trobar al mercat. Prové i és seleccionat d'entre les millors captures fetes a la zona FAO27 (Islàndia). Perquè us feu una idea de la seva importància sapigueu que cada filet que ens arriba té un pes de 2 kilos en amunt! El màxim que dona aquesta espècie.
.
Per això, per tenir a temps a taula i en el seu punt òptim de DESSALAT i TREMPAT aquesta delícia gastronòmica RECORDEU que necessita estar 5-6 díes EN REMULL. Sigueu previsors. Val (molt) la pena.

.

.

.

El seu nom científic és 'Gadus morhua L.', però el seu nom vulgar és distint depenent el país, de manera que a Dinamarca el seu nom és torsk, a Alemanya dorsch, a França cabillaud, a Itàlia merluzzo bianco, a Holanda kabeljauw, a Portugal bacalhau do Atlantico i a Euskal Herria bakailao. Es creu que el seu nom castellà prové del gascón cabilhau, segons tesi de Joan Coromines, el nom del qual va passar primer al basc o al portuguès i posteriorment a l'idioma de Cervantes.

.

Parlant de Cervantes, home observador, va escriure en el Quixot de la Manxa el següent:"A dicho acertó a ser viernes aquel día, y no había en toda la venta sino unas raciones de pescado, que en Castilla llaman abadejo y en Andalucía bacalao y en otras truchuelas. Preguntáronle si por ventura comiera su merced truchuela, que no había otro pescado que dar a comer... Pusiéronle la mesa por el fresco, y trújole el huésped una porción de mal mojado y peor cocinado bacalao"... observem el desconeixement de l'època entre abadejo i bacallà, la qual cosa és normal perquè a l'ésser de la mateixa família és difícil de distingir, de fet moltes vegades s'han venut com bacallà altres peixos del gènere gadidae com el abadejo.

.

A Can Fufluns, ja ho sabeu, tenim el millor bacallà.

.

Només bacallà.

.

Avui en fa un any

.
.
.

.
.
Avui en fa un any… Quan mirem enrere, sembla mentida que un any pugui passar tan ràpid i alhora tan lent. El dia a dia segueix i t’adones que tu tampoc no et pots aturar, però tots aquells moments que et recorden a ell són instants que congelen el temps.

Sempre deia que era afortunat perquè tenia dues famílies, la nostra i “la de baix”, la família dels restaurants. Dues famílies que unides van permetre que ell fos com era. Es preocupava per tots igual.

El recordem i ens dóna forces per seguir endavant, per seguir lluitant, per no abandonar, perquè això és el primer que ell ens ensenyava.

Ens ho va ensenyar com a professional que mai no es rendia encara que anés a contracorrent. Ens ho va demostrar com a intel·lectual, que no es cansava de llegir, de culturitzar-se, d’aprendre i sobretot de compartir-ho conversant durant hores i hores sobre els temes més diversos, saltant de l’un a l’altre, sense avisar, per no perdre el temps. Això, a mi, em posava nerviosa: hi havia moments que només ell sabia de què parlava fins que tornaves a agafar-li el fil.

Avui, molts amics diuen que les sobretaules se’ls han escurçat: amb ell, gairebé tot passava al voltant d’una taula. I gastem menys en telèfon, perquè quan no eren al voltant d’una taula, les converses —telefòniques— també eren maratonianes. Però sempre ens l’escoltàvem i ell t’escoltava. D’aquelles converses, sempre se’n aprenien moltes coses.

Una de les coses que ens va ensenyar és que la paraula abandonar no existia quan parlàvem d’amics. Sempre hi era per als qui el necessitessin. Tant li feia que fos a l’altra punta del món, d’alguna manera o altra sabia estar al costat dels amics.

Però sobretot, a mi em va ensenyar a créixer com a persona, a fer-me gran i a no abandonar la lluita per ser feliç, per aconseguir tot allò en què crec i no oblidar els qui ens estimen.

Recordo les nostres converses: els dos havíem de tenir la raó i no n’hi havia un que baixés del burro. Diuen que sóc tossuda com ho era ell, que tinc el seu caràcter i la seva força. Me n’alegro perquè jo admirava el meu pare, la seva manera de lluitar i de tirar endavant.

El temps passa de pressa, però no ho sembla. Recordo com si fos ara el dia 16 de fa un any i no l’oblidaré mai. Però de ben segur que el que tampoc no oblidaré es que cal seguir lluitant. Entre nosaltres, encara li faltaven moltes coses per fer, per gaudir i per compartir amb els seus, moltes coses per aprendre i per ensenyar.

Ens va deixar, però sé que no ens va abandonar, no es va rendir. Perquè això no ho feia mai. Vull pensar que, en algun lloc, vés a saber on, el necessitaven i hi va acudir com feia sempre.

Avui en fa un any i el seguim trobant a faltar com des del primer instant.
.
.
.
Regina Santamaria
.
.
(16 de febrer de 2012, Santi Santamaria Blog)
.
.

Lo Santi

.
.

.
.
L'amor. L'amor és el principal ingredient. L'amor potent, enfortidor i enriquidor de qui s'estima el que fa i ho comparteix. És aquí on rau el secret de la grandesa i mestria de'n Santi Santamaria: en l'amor compartit a taula, en l'amor compartit per aquest país nostre petit, en l'amor continu del mestre que amb el seu exemple no deixa mai d'ensenyar.
.
.
Vas marxar fa un any, Santi, però el teu llegat queda, i queda l'amor per tot el que vas estimar.



”La vida professional de l’Àngels, com la meva, ha estat guiada per la voluntat de fer feliços els qui s’han apropat a Sant Celoni amb interès i respecte per conèixer el nostre restaurant. La vida en un restaurant, per una família, és un projecte en comú. Il.lusions i decepcions compensen l’amabilitat i la duresa d’una professió que només es pot portar a terme per guanyar-se la vida amb amor.”

LA CUINA DE SANTI SANTAMARIA. L’ÈTICA DEL GUST.
Edicions Cadí, 1999.
.
.
.
.

¿Cóm pot ser que sent com som persones bastant civilitzades i amb uns hàbits d'higiene personal ben apresos ens segueixin fent tanta pudor els peus?

.
.
Lo nostre és una mica com lo de Tom Waits qui deia allò de the piano has been drinking, not me, not me, not me (el piano ha estat mamant, jo no, jo no, jo no), doncs una mica així ens passa a nosaltres aquests dies:
.

ENS FAN PUDOR ELS PEUS PERÒ

NOSALTRES NO SOM,

NO SOM,

NO.
.

NO SON ELS NOSTRES PEUS ELS QUE FAN PUDOR SINÓ LA FABULOSA FORMATJADA DE FORMATGES FRANCESOS QUE LA MARGA HA ACONSEGUIT FER ARRIBAR A CAN FUFLUNS DIRECTAMENT DE LA FRANCE.
.

Com diuen els francesos

amb aquell accent tan tancat que tenen:

.

COLLONS QUINS FORMATGES!!!

.

.

US PRESENTEM ALGUNES D'AQUESTES DELÍCIES

QUE ENS ACABEN D'ARRIBAR:

.

.

BANON FERMIER

.

.

.

SAINT MARCELLIN

.
.

SAINT FELICIEN

.

.

.

.
PIERRE PERCEE

.

OVALIE

.

ROCAMADOUR AU CABECOU

.

.

. GOUR NOIR

.

.

.

ROULEAU BEAULIEU

.

CHABIS

.

COCAGNE

.

COUP DE CORNE

.
.

... i EL MÉS FUFLUNER DE TOTS:
.

LE COEUR DE POITEVIN

.

.

OH LA LÁ LE FROMAGE FUFLUNIER!!!

.

.

.

.

(jo, per si de cas, ara mateix me dutxu...)

.

.

Els torrons i els polvorons fufluxixonanians

.
.

Fufluxixonanianes i fufluxixonanianus:
.
Ja no cal que aneu a Xixona a per torrons
(i polvorons)!!!

Ni allà al costat de Galerias Preciados, a Portaferrisa, a buscar els millors torrons del món-mundial perquè els trobareu a casa nostra... i a preus de Sant Fufluns de Palautordera!!

NO ELS TROBAREU MILLORS
NI A MILLOR PREU!!!

Com cada any de cara a Nadal a Can Fufluns tornem a tenir els Torrons de Xixona de Calitat Suprema.

Els mateixos, els de tota la vida, artesans, fets com s'han de fer: amb ametlla torrada (69%), mel (19%), sucre i clara d'ou; venuts a pes, fets tallar i envasats al buit.
.
.

.
"Son famosos el turrón de Xixona, que es un compuesto de almendras y miel, bien molido y mezclado y con su punto de cocimiento. El de Alicante se hace también en Xixona y la almendra no está molida sino partida".
.
Del llibre 'CONDUCHOS DE NAVIDAD' (1584),
de Francisco Martínez de Montiño,
lo Santi Santamaria del s.XVI.

....
.
.

Carta oberta a FECSA-ENDESA

.
.
Senyors responsables de la FECSA-ENDESA:

JA N'HI HA PROU!!
.
La situació que està travessant ara mateix el mític enòleg ISAAC RABADÀ amb la seva bodega Cellers Triada és IN-SOS-TE-NI-BLE!
.
En acabar l'any 2009 va traslladar la bodega a Cabra del Camp (bonic topònim, tot sigui dit).
.
De llavors ençà ENCARA NO HA REBUT LA POTÈNCIA ELÈCTRICA QUE NECESSITA PER PODER TREBALLAR i, PER TANT, ENCARA NO ENS POT SUMINISTRAR ELS SEUS PRODUCTES A TOTS AQUELLS QUE (AMB TANTA INSISTÈNCIA) LI ESTEM DEMANANT.
.
JUST PER AIXÓ a Can Fufluns i a Cellers Triada ESTEM PATINT UNA SÈRIE INCÒMODA DE PROBLEMES que intentarem resumir en AQUESTS DOS que a continuació us detallem:
.
.
1) A CAN FUFLUNS a part de no poder satisfer les necessitats de vins i caves rabadians entre els nostres amics fufluners, estem patint un sustanciós GASTU AFEGIT degut al (caríssim) TRACTAMENT SUSTITUTIU DE METADONA i D'ALTRES DERIVATS DE L'OPI que, per paliar l'adicció al Gran Cava D'Abbatis que pateix aquí mi senyoraesposa DONYA MARGARITA, estem portan a terme sota la supervisió d'un metge que coneixem i que és molt bona persona i que ens pasa receptes d'estranquis que no s'enteri la seguridá sosiá.
.
.
.

(dame argo primo!)
.

.
.
y 2) A CELLERS TRIADA a part de no poder satisfer als seus clients-amics les nostres necesitats de vins i caves rabadians, es troben amb el problema afegit de que, degut a que vostès encara no els suministren la potència elèctrica que necessiten per fer funcionar les seves màquines (d'etiquetat etc), HO ESTAN FENT FUNCIONAR TOT A MANIVELA. PER AQUEST MOTIU en DAN BRUS (que és qui li dona a la manivela) S'ESTÀ POSANT SUPER CACHES i, per aixó, CORREM EL RISC que en qualsevol moment DEIXI DE TREBALLAR PER LA NOSTRA ESTIMADA BODEGA AIXÍ QUE LI COMENCIN A CAURE OFERTES MILIONARIES PER FER DE MODEL DE CALÇOTETS D'EN CALVIN KLEIN ( temps al temps).
.
.
(Perquè us feu a la idea de la gravetat del tema us adjuntem unes fotos d'en Dan:)
.
.

(Tio bueno!!!)

.

.
.
ÉS PER TOT AIXÒ QUE

US DEMANEM

(si no és massa complicat de fer, si us va bé, si ja que esteu prop d'allà us paseu entre carajillu i carajillu i ho feu en un momentet, si déu vol, si l'autoritat competent ho permet

i el temps no ho impideix)
.
QUE ENS POSEU
L'ELECTRICITAT
D'UNA PUTA VEGADA!!!!
.
.
Atentament,
.
UNS DESESPERATS.
.
.

.

Sant Antoni d'Abbatis

. .

.
Aquest cap de setmana es celebra la festivitat de Sant Antoni d'Abbatis o Sant Antonisaac Rabbadà (Camp de Tarragona, 251 ? - 356 d.C).
.
Aquest sant fou un monjo cristià pioner de l'enologia. És considerat el patró dels enòlegs, dels bevedors de cava i, per extensió, de tots els amants del vi que acompanya i multiplica les bondats de la bona taula i de l'amistat.
.
La llegenda explica que era un gran amic dels enòlegs i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un gosset (que també era enòleg) que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del Gosset-Enòleg i, també, Sant Antoni de la Bombolla de Cava.
.
.

Sant Antonisaac Rabbadà,
amb la barba més curteta
per semblar més jove.
.
.

La Marga amb l'Isaac,
lo sant de la seva devoció

.
.
Cal no confondre a Sant Antonisaac de Gran d'Abbatis amb Sant Antoni Abat, lo sant de la foto d'aqui sota, de qui, també, serà festa gran aquest cap de setmana.
.
.

.

.
FESTA DE SANT ANTONI ABAT
A SANT ESTEVE DE FUFLUNSTORDERA
.
DIUMENGE 17 DE GENER DE 2010

.
.
9.00h: Trobada amb els cavallers a l'aparcament de l'entrada del poble. Esmorzar de botifarra.
.
10.00h: Missa a l'ermita del Remei, Santa Maria de Fuflunstordera.
.
11.00h: Benedicció dels animals davant l'església de Sant Esteve.
.
Tot seguit, passejada pels carrers del poble acompanyats pel grup musical TOQUEM TOQUEM.
.
Acabarà la passejada al parc de l'església, on hi haurà un bon vermut per a tothom.
.
.

Ens acaba d'arribar la última gran creació de l'Isaac Rabadà

.
.
Aquest matí ens han arribat unas quantes caixes més (la dosi setmanal) de Gran Cava d'Abbatis, fet per l'Isaac Rabadà, lo enòleg de guàrdia de la Marga, i lo J.C. Ibáñez, sumiller canfabià.
.
Quina més gran sorpresa ha estat trobar, dins d'una de les caixes, la última gran creació d'aquest gran enòleg, creador i amic. Es tracta del Gran Cuvée de Bull Selecció d'Esmorzar 2009 de la Finca Cal Garrigó.
.
Segons fonts ben documentades aquest extraordinari entrepà ha estat elaborat amb una selecció de les millors barriques de Cabernet amb Tomàquet, Baguette de vinyes velles i Bull Blanc de Blancs.
.
Segons fonts encara més ben documentades (lo propi Isaac) aquesta meravella gastroenològica era, segons paraules textuals, "lo meu esmorzar, bandarra!".
.
Ho sentim, Isaac, però, Santa Rit, Santa Rit, lo que es dóna no se quit... amb la teva gran capacitat creadora segur que ja improvisaràs quelcom per matar la gana (tremola, Santi!).
.

Quina presentació més fashion!

.

Oxigenant lo Gran Cuvée de Bull

avants de fer el tast
.


Durant la "cata a cegues"...

hmmmm aquest toc d'Allier!

.

Lo Jean Pierre Rampal dels entrepans

.

..

Gràcies Isaac:

estaba moooooooooolt bó!!!

.

(I LOVE YOU)

.

..

PROJECTE VI SOLIDARI: 3+3+3

.
.
Des de CAN FUFLUNS, amb la grata companyia de SIS (3+3) DELS MILLORS CUINERS CATALANS i per iniciativa d'una de les millors bodegues d'aquest país, CELLERS UNIÓ, us convidem a participar en la campanya solidària 3+3+3, PROJECTE VI SOLIDARI, que tot just engeguem.
.
.
.
EL PROJECTE VI SOLIDARI DONA SUPORT A LA TASCA SOCIOEDUCADORA DUTA A TERME PER EL CASAL DELS INFANTS ( www.casaldelsinfants.org ).
.
3+3+3: CADA LOT COSTA 19,95 € (molt per sota del seu preu habitual!!). INCLOU: TRES VINS D'ALTA QUALITAT CATALANS amb les fitxes de les RECEPTES DE MARIDATGE proposades per TRES+TRES DELS MILLORS CUINERS D'AQUEST PAÍS. La bodega CELLERS UNIÓ (que com ja hem fet esmena ha ajustat tantíssim el preu de cada lot de vins perquè sigui asequible a tothom) destina íntegrament TRES EUROS/LOT als projectes socials del CASAL DELS INFANTS.
.
.
.

CARME RUSCALLEDA

RESTAURANT SANT PAU

http://www.ruscalleda.com/

Vi maridat: LLICORELLA 2003

D.O.Q. Priorat (LOT 2)

.
.
.

FERMÍ PUIG

RESTAURANT DROLMA

http://www.drolmarestaurant.cat/

Vi maridat: CLOS DEL PINELL BLANC

D.O. Terra Alta (LOT 2)

.
.
.

CARLES ABELLAN

RESTAURANT COMERÇ 24

http://www.comerc24.com/

Vi maridat: PERLAT GARNATXA

D.O. Montsant (LOT 1)

.
.
.

JOAN ROCA

EL CELLER DE CAN ROCA

http://www.cellercanroca.com/

Vi maridat: PERLAT ANYADA

D.O. Montsant (LOT 1)

.
.
.

CARLES GAIG

RESTAURANT GAIG

http://www.restaurantgaig.com/

Vi maridat: ROUREDA CRIANÇA

D.O. Tarragona (LOT 2)

.
.
.

MEY HOFMANN

RESTAURANT HOFMANN

http://www.hofmann-bcn.com/

Vi maridat: PERLAT SYRAH

D.O. Montsant (LOT 1)

.
.
El LOT DE VI SOLIDARI, 3+3+3, és una aposta per apropar les arrels de la gastronomia i la enologia catalana a la societat per contribuir a la millora de les situacions de desigualtat que, encara avui, pateixen molts infants i joves dels barris més vulnerables de la perifèria urbana del nostre país.
.
.

3+3+3

LOT DE VI SOLIDARI

.

DES D'AVUI A LA VOSTRA

DISPOSICIÓ A CAN FUFLUNS

.

.

Raconet de món del Montseny: El Racó de Can Fabes

.

..................... Els fufluners a la porta del Racó


............... Comprendió que un restaurante es una patria,
.......................... probablemente la mejor de las patrias,
.......................... y se quedó para siempre.

.................................. MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN



Feia segles que tant la Marga com jo ens delíem per anar a cal Santi i l’Àngels. Anar al Racó de Can Fabes era per nosaltres un somni. Amants com som d’aquest raconet de món que és el Montseny volíem conèixer la visió que d’aquest país té aquest cuiner, com reflecteix el Montseny en el mirall de la seva gastronomia.

L’excusa perfecta per anar per primer cop al Racó ha estat celebrar l’aniversari de la Marga, la fuflunera major del petit regne de Can Fufluns. (Dona ferma aquesta que en el camí m’acompanya. Ningú com ella sap que en l’amor i en la bondad de les coses petites i dels detalls és on rau el secret de la fonda i veritable felicitat. Anar al Racó ha estat un acte d’amor. Ningú com ella sap que l’amor és l’ofrena més del.licada.)

Hem de reconèixer que la nostra cultura gastronòmica es limitaba a algunes lectures d’en Perucho, d’en Nestor Luján, del fufluner d’en Vázquez Montalbán, del mateix Santi Santamaría en els seus articles i llibres i de les no-collonades d’en Josep Plà. Sentats a taula el nostre referent culinari era ( i és), per exemple, les mongetes del ganxet que cultiva l’Emili del Molar al Pla de la Calma i que cuina la senyora Lourdes del Restaurant Matagalls del poble del Montseny (que no és poca cosa).

La nostra relació amb l’alta gastronomia és magra. (L’únic gaig que coneixem és el que, junt amb la merla, s’ens fot les cireres dels cirerers que tenim a casa. Per altra banda no ens interesan gaire els cuiners estrella, no ens interesan aquells que ens volen fer caure en el parany de confondre tecnologia amb esquisitesa i cultura amb espectacle. Jean Cocteau va dir (i uns anys després ho repetí Mick Jagger) que “first you shock them, and then they put you in the museum”, és a dir: si feu bullici sereu convidats a la Biennale veneciana…). No tenim, dèiem, alta cultura gastronómica però el que si sabem, de bon de veres, és discernir entre el que és veritat del que és artifici i exhibició.

(Per a entendre’ns: la poesía, si la busqueu, la trobareu al Circ Cric, el show-per-sobre-de-totes-les-coses aneu-lo a cercar al Circ du Soleil…)

............. Un cuiner, una filosofia i un estil de treball


Impossible descriure-us el munt de sensacions que vem viure durant l’àpat. Entre altres motius perquè aquest viatje interior canfabià es va dilatar en el temps durant més de quatre hores. Hores en què es van succeir, delicadament i sàvia, memorables emocions en un creixement hedonista i lúdic: aquell pa acabat de fer concentraba els aromas que en aquell mateix moment portaria l’aire pel camí de la Riera Xica vora els Castanyers de Can Cervera; sota el saltat de carxofes, amagat com un record d’infància, treié el nas en Quico de les Vernedes sempre atent al porc matat a casa… Impossible traslladar-vos les emocions sentides: la bondat del peix de la llotja de Blanes arribat just de la barca, oh la pell croustillant d’aquell bacallà!, les tripetes amagadas sota el tall de morro com un delicat secret que es murmura!; la bondad de les carns servides, faisà, tudó, pularda… sempre en el seu punt exacte de cocció, en el punt de sang, sense salses enmascaradores ni maquillatge; quin delit gaudir dels fruits d’aquest temps d’hivern, d’aquest racó de món, d’aquest pais nostre tant generós com els plats portats a taula!

Anar a Can Fabes, però, va molt més enllà del fet gastronòmic. És molt més que una experiència que s’ha de viure, molt més que una experiència pels sentits, intelectual i profitosa. La cuina d’en Santi és cultura, altíssima cultura, però va més lluny. Anar a Can Fabes és tota una vivència i hom surt d’aquesta casa ratificant una filosofia de vida, una manera clara de percebre el món i d’entendre’l.

Hom és el que diu, el que (paraula de cuiner) escriu; un, encara més, és el que fa (fruit dels anys d’experiència, dels anys d’estudi i de treball), però per sobre de tot cadascú de nosaltres ens signifiquem pel que, de tot cor, estimem. En el cas del Santi la cosa està clara en el seu amor pels fogons i el Montseny.

................... El Santi en un racó del Montseny


Per acabar us volem dir que no tingueu cap por dels diners que tot aixó costa. Anar a Can Fabes no és car, en absolut, i sempre esteu a temps com nosaltres de cometre un asasinato: alimenteu la guardiola durant un temps i mateu lo porquet quant estigui una mica gras, tampoc no massa.

Aneu sense cap por, tampoc, del que allà us trobareu. No és un lloc elitista sinó un espai càlid i familiar. No cal anar de vint-i-un botons ni amb el neguit de no estar “a la altura de las circunstancias”… les circumstàncies, en aquest cas, és que un cop sigueu dintre del restaurant us sentireu com a casa. Us trobareu amb un equip amable i atent que us atendrà amb discreta elegància, respectant en tot moment la vostra intimitat a taula.


Ens satisfà saber que compartim un mateig desig Can Fufluns i Can Fabes: que entreu i sortiu de casa nostra amb un somriure sota els nas és part fonamental de la nostra filosofia de viure i de treball.

Que sigueu una mica més feliços és la nostra màxima ambició.


........... (A Santi Santamaría i Àngels Serra)



AGRAÏMENTS: A Joan Carles Ibáñez, sumiller de Can Fabes, per la seva atenció i pel seu Cuvée Santamaría, tant deliciós com elegant. Moltes gràcies Joan Carles. A L’Ana i l’Isaac de Cellers Triada, pel mateixos motius i perquè els estimem.

Al Tortell Poltrona que casi em fot a norris aquesta sorpresa per la Marga (cachundena!). Al Dani Voramar (lo pintor de al ladito del celler) i a l’Alexandra, que m’ajudaren a desfer la tortellada. Al Cesc de Ca La Xica pels seus consells de bon gourmet. A l’Antón que em va sorpendre tant gratament amb un vi de Ses Illes, varietal de callet amb un toc de mantonegro, sapiguent que sóc amic dels merlots i dels syrah. A l’Antón, altre cop, per el ditet de Laphroaig 10 Years Old, el whisky de la Marga. A tots els amics del Racó de Can Fabes.

.

A l’equip del Santi, que ens van fer sentir com a casa.


I un record ben afectuós per la Teresa Barba i l’Antoni Tàpies.

.

.

....................... Montseny, Antoni Tàpies

.

.

Gran Cava d'Abbatis: L'Audrey Hepburn dels caves

Fruit de la audàcia i de la sensibilitat del nostre enòleg més estimat, l'Isaac Rabadà (a la foto de dalt amb la Marga, Cellerera Major de Can Fufluns), compinxat, perdó, amb la col.laboració, frec a frec, d'en Joan Carles Ibáñez, sumiller de El Racó de Can Fabes, neix aquest gran cava: el Gran d'Abbatis de Cellers Tríada.

.

Només una paraula el defineix: ELEGÀNCIA: Elegant es la seva copa aromàtica, subtil, delicada i fragant, elegant la seva agulla, finísima i integrada, i elegant la manera com s'elabora. Elegant, sense artificis, com l'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany´s.

Deia Balzac que 'Elegància és la ciència de no fer res igual que els altres, però semblant que tot és fet de la mateixa manera que ells'. Aquest és el mèrit, d'aquí l'elegància, d'aquest cava imposible: ser l'unic en el món fet 100% de Parellada. Tot això fruit del saber, de tota la ciència i l'audàcia d'aquests dos agosarats compinxes, perdó: estrets col.laboradors, en Joan Carles i l'Isaac. Les vinyes velles del Clos Mas Aragó (als voltants del Monestir Cistercenc de Santes Creus ), el sol argilenc, calcari i pedregós en que aquestes arrelen, la verema feta a mà, la cura amb que seleccionen els millors ceps i els millors raïms, l'exquisit procés de vinificació al celler i la passió, l'estima i el respecte (cap a la natura, cap a tots vosaltres que omplireu la vostra copa amb el seu cava) fan la resta.

Quant vingueu a Can Fufluns ens el podeu demanar bé pel seu nom, Gran D'Abbatis, o bé pels altres amb els que, encara més, se'l coneix en aquest racó del Montseny: 'el cava preferit de la Marga', 'el cava de la Marga' o, senzillament, 'l'Audrey Hepburn dels caves'.
.
.

Gran Cava D'Abbatis:

Elaborador: Cellers Tríada, La Secuita (Tarragona)

Finca: Clos Mas Aragó.

'Coupage': 100% Parellada de Vinyes Velles.

Grau d'alcohol: 11,5º

Criança: 12 mesos en ampolla.

Tast: Té un color grog verdós, brillant. Agulla finísima de corona excel.lent. En nas predominen els aromes de fruita amb suaus records de cítrics. En boca es fresc i lleuger amb gust de fruits amb tons herbàcis i fines notes de l'envelliment en ampolla.

.

.

.