I tots portàvem un somriure sota el nas

Perquè, clar, allà tots vam anar a recordar a l'amic (al tiu aquest tant xulu i guapu i murri i trapella de la foto d'aquí baix), i com que tots allà érem amics (xulus, guapus, murris i trapelles) portàvem tots un enorme i gran somriure sota el nas.





All right!!!

Coi, tu, què maco va ser l'acte d'inauguració de l'escultura d'en Santi!

Va haver-hi de tot: parlaments, pica-pica, cava... fins i tot musiqueta interpretada en directe!



Primer l'Àngels ens va llegir unes paraules precioses, tal com és ella.

Després en Joan Castaño, senyor alcalde de Sant Celoni, visiblement emocionat, ens va delectar a la concurrència amb una deliciosa selecció de cançons del seu reconegudíssim repertori de boleros i ranxeres: Dos Gardenias, Noche de Ronda, Cielito Lindo, Cucurrucucú Paloma i Bésame Mucho van ser alguns dels temes més llargament ovacionats pels parroquians.

Però, ep!, el plat fort encara havia d'arribar. I va arribar. Va ser el moment en que en Jaume Rodri, escultor, raconteur et chansonnier, va agafar el micròfon i ja no el va deixar estar fins ben entrada la vesprada. 

De tots és coneguda la dèria d'en Rodri per la chanson française, d'aquí que ens sorprengués (tan gratament) quan van començar a sonar les notes del Funiculì, Funiculà. Quin un què n'està fet en Rodri! Quin gran escultor i... quin gran cantante napoletano! Quina veu de tenor que té!

Oh mamma mia!!

Mentre en Rodri seguia a la seva ('O paese d'o sole, Core'ngrato, Santa Lucia luntana, 'O sole mio, Torna a Surriento...) la resta d'amics del Santi al voltant de la seva escultura anàvem fent, també, de les nostres: que si petons, que si abraçades, que si petons i abraçades... 

Per cert, aquí teniu l'escultura.  

Magnífica.  

Dues pedres, un sol tot.    

 Vista pel davant...

      

...i pel darrere:

I envoltada d'un munt de gent xula, guapa

i ben parida!

The family...

The Can Fabes Dream Team...

La noia més guapa de Can Fabes

(amb permís de la Regina) amb el tiu

més resultón de Can Fufluns...

*      *      *

NOTA: Aquest reportatge si non è vero, 

è ben trovato. Vull dir: que tal vegada

les coses no van anar ben bé així,

com les he explicat...

El que sí és del tot cert 

és que

TOTS PORTÀVEM

UN SOMRIURE SOTA EL NAS.

*

Agraïments molt especials a la Marga, 

també coneguda com

La Patronal de Can Fufluns,

per aquell parell d'hores lliures

(que molt probablement

em descomptarà del sou)

que em va donar per poder assistir

a aquesta bella trobada de vells amics. 

*

REPORTATGE FET AMB FOTOS DE:

@_CanFabes

@santamariapau

@mrripleybcn

@LoFuflunet

@AnnieLeibovitz

*      *      *  

SANTI & CAN FABES

FOREVER!!!

      

Avui en fa un any

.
.
.

.
.
Avui en fa un any… Quan mirem enrere, sembla mentida que un any pugui passar tan ràpid i alhora tan lent. El dia a dia segueix i t’adones que tu tampoc no et pots aturar, però tots aquells moments que et recorden a ell són instants que congelen el temps.

Sempre deia que era afortunat perquè tenia dues famílies, la nostra i “la de baix”, la família dels restaurants. Dues famílies que unides van permetre que ell fos com era. Es preocupava per tots igual.

El recordem i ens dóna forces per seguir endavant, per seguir lluitant, per no abandonar, perquè això és el primer que ell ens ensenyava.

Ens ho va ensenyar com a professional que mai no es rendia encara que anés a contracorrent. Ens ho va demostrar com a intel·lectual, que no es cansava de llegir, de culturitzar-se, d’aprendre i sobretot de compartir-ho conversant durant hores i hores sobre els temes més diversos, saltant de l’un a l’altre, sense avisar, per no perdre el temps. Això, a mi, em posava nerviosa: hi havia moments que només ell sabia de què parlava fins que tornaves a agafar-li el fil.

Avui, molts amics diuen que les sobretaules se’ls han escurçat: amb ell, gairebé tot passava al voltant d’una taula. I gastem menys en telèfon, perquè quan no eren al voltant d’una taula, les converses —telefòniques— també eren maratonianes. Però sempre ens l’escoltàvem i ell t’escoltava. D’aquelles converses, sempre se’n aprenien moltes coses.

Una de les coses que ens va ensenyar és que la paraula abandonar no existia quan parlàvem d’amics. Sempre hi era per als qui el necessitessin. Tant li feia que fos a l’altra punta del món, d’alguna manera o altra sabia estar al costat dels amics.

Però sobretot, a mi em va ensenyar a créixer com a persona, a fer-me gran i a no abandonar la lluita per ser feliç, per aconseguir tot allò en què crec i no oblidar els qui ens estimen.

Recordo les nostres converses: els dos havíem de tenir la raó i no n’hi havia un que baixés del burro. Diuen que sóc tossuda com ho era ell, que tinc el seu caràcter i la seva força. Me n’alegro perquè jo admirava el meu pare, la seva manera de lluitar i de tirar endavant.

El temps passa de pressa, però no ho sembla. Recordo com si fos ara el dia 16 de fa un any i no l’oblidaré mai. Però de ben segur que el que tampoc no oblidaré es que cal seguir lluitant. Entre nosaltres, encara li faltaven moltes coses per fer, per gaudir i per compartir amb els seus, moltes coses per aprendre i per ensenyar.

Ens va deixar, però sé que no ens va abandonar, no es va rendir. Perquè això no ho feia mai. Vull pensar que, en algun lloc, vés a saber on, el necessitaven i hi va acudir com feia sempre.

Avui en fa un any i el seguim trobant a faltar com des del primer instant.
.
.
.
Regina Santamaria
.
.
(16 de febrer de 2012, Santi Santamaria Blog)
.
.

Lo Santi

.
.

.
.
L'amor. L'amor és el principal ingredient. L'amor potent, enfortidor i enriquidor de qui s'estima el que fa i ho comparteix. És aquí on rau el secret de la grandesa i mestria de'n Santi Santamaria: en l'amor compartit a taula, en l'amor compartit per aquest país nostre petit, en l'amor continu del mestre que amb el seu exemple no deixa mai d'ensenyar.
.
.
Vas marxar fa un any, Santi, però el teu llegat queda, i queda l'amor per tot el que vas estimar.



”La vida professional de l’Àngels, com la meva, ha estat guiada per la voluntat de fer feliços els qui s’han apropat a Sant Celoni amb interès i respecte per conèixer el nostre restaurant. La vida en un restaurant, per una família, és un projecte en comú. Il.lusions i decepcions compensen l’amabilitat i la duresa d’una professió que només es pot portar a terme per guanyar-se la vida amb amor.”

LA CUINA DE SANTI SANTAMARIA. L’ÈTICA DEL GUST.
Edicions Cadí, 1999.
.
.
.
.

Algú

.
.
.
Algú habita
aquest present etern
aquest flux sense pressa de temps sense
.................................................. /temps
.
.
.
.

.
.
.
.
(Via @aleixrenye )
.
.

Tàpies, el jardiner Zen

.
.
.......... Si se acerca un espejo a un verdadero cuadro,
.......................... el espejo deberá cubrirse de vapor,
............... de aliento vivo, porque el cuadro está vivo.
.
......................................................... PICASSO
.

.

.
Una línea quebrada o una representación imperfecta de un objeto puede ser contemplada como la sugerencia de algo regular y, por tanto, perfectamente formado; una cosa, aunque deformada, es perfecta y artísticamente válida en su deformada realidad. Lo que es necesario para hacer algo perfecto a partir de lo imperfecto es la presencia del amor espiritual del artista hacia el objeto.
.
D.T.SUZUKI, Zen y arte japonés.
.
.

.
.................................................. Ut pictura
.
Mucha poesía ha sentido la tentación del silencio. Porque el poema tiende por naturaleza al silencio. O lo contiene como materia natural. Poética: arte de la composición del silencio. Un poema no existe si no se oye, antes que su palabra, su silencio.
.
JOSÉ ANGEL VALENTE, Cinco fragmentos para Antoni Tàpies.
.
.
.

Granota, SENGAI (1750-1837)

.

.
.
La pregunta que formulaba Dieter Jähnig en uno de los estudios más inteligentes que se han realizado sobre la pintura de Tàpies: Gehört ein Bild von Tàpies aber überhaupt noch in den Bereich von Kunst? Realmente, ¿un cuadro de Tàpies pertenece aún al dominio del arte?
.
FRANCESC VICENS, Tàpies o l’Escarnidor de Diademes.
.

.

.
L’art de Tàpies és un art de contemplació fenomenológica: suscita l’adveniment del sagrat. El sagrat, dins l’àmbit del pensament modern, és allò que, per ésser formulat, necesita un llenguatge el secret del qual ha perdut la nostra civilització. Aquest llenguatge no es pot retrobar sinó sotmetent a una forta distorsió la parla usual: és la llengua dels al.lucinats, la de la poesía, la del discurs metafísic.
.
PERE GIMFERRER, Antoni Tàpies i l’esperit català.
.

.

.

Paissatge, MI FEI, "EL FOLL" (1051-1107)
..

L’espectador ha de cultivar la seva propia actitud per rebre el missatge: l’artista ha de saber com cal donar-lo. El mestre de te Kobori-Eushin ens ha deixat aquesta paraula memorable: “Acosteu-vos a un gran pintor com us acostaríeu a un gran príncep”. Per compendre una obra mestressa, de primer inclineu-vos bé davant ella i espereu, tot tenint l’alé, que ella us parli.
.
(…)
.
No sé res que sigui més santificat que la unió dels esperits en l’art. En el moment d’aquests encontres, l’amador de l’art es supera ell mateix. És ell i alhora no l’és. Entreveu una lluïssor de l’infinit, però els mots no li basten per a expresar la seva joia, perquè els ulls no tenen llengua.
.
OKAKURA-KAKUZO, El llibre del te.

Enso (cercle zen), TOREI ENJI (1721-1792)

La obra de Tàpies tiende a hacer de cada espectador un hombre, es decir un creador, un poeta (poiein = hacer, crear). Por eso exige una colaboración creadora del contemplador. Los que, incapaces del esfuerzo, sólo ven muros decrépitos en los cuadros de Tàpies, nos recuerdan el proverbio budista que dice “cuando el dedo señala la Luna, el imbécil mira el dedo”.
.
FRANCESC VICENS, Tàpies o l’Escarnidor de Diademes.

.

Cec, HAKUIN EKAKU (1685-1768)
.

.
Entre los rasgos que más señaladamente caracterizan al Zen encontramos los siguientes: espiritualidad, inmediatez en la expresión, desprecio por los convencionalismos formales, y, con frecuencia, un casi desconsiderado deleite en apartarse de los cánones establecidos de respetabilidad. Por ejemplo, cuando las normas exigen un tratamiento sistemático del tema en cuestión, un pintor Zen puede prescindir de todo tipo de trazos, dejando tan sólo un insignificante trozo de roca en la esquina del cuadro. Cuando se supone que lo que debería perseguir es una limpieza absoluta, el jardinero Zen puede dejar unas cuantas hojas esparcidas por el jardín. En este sentido el Zen es imprevisibilidad, está más allá de la lógica y los cálculos del sentido común.

.
D.T.SUZUKI, Zen y arte japonés.

Muntanya, SENGAI (1750-1837)

.
............. .... tu pintura es el lienzo de Verónica
.................. de ese Cristo sin rostro que es el tiempo

........... OCTAVIO PAZ, Diez líneas para Antoni Tàpies
.
.

-
.
Coits, paisatges deserts, creus, ics, fons-forma, ales, espai tapiat, espirals, pubis, pit-cul, vista aèria, pell d'animal estesa, cara-sexe, runa, galàxia, figura desfent-se, pedra màgica, paret amb forats de bala, roba interior, samarreta, calçotets, cotilla, animals, taula-bodegó, plat trencat, portes, rèptils, feres, ornament arquitectònic, laberint, pulmons, home penjat, porta de ferro ondulada, rellotges, quadrants solars, eines de treball, tisores, grans espais buits, cercle, oval, ones, sinuositats.
.
ANTONI TÀPIES, Memòria personal.

.

El jardiner Zen

.


Montseny, ANTONI TÀPIES

.

En attendant l'inattendu

.
.
.
En attendant un ami
Waiting for a friend
Esperant a un amic
.
.
(sense tu ens trobem
una mica més sols)
.
.

Les més guapes & sexis & beautiful girls in the world!!!

.
.

LEIDIS & GENTELMEN...

.

AQUÍ LES TENIU:

LES FABULOSES & WONDERFUL

MAJORETTES MEN 2010!!!

.

FABULOSA LA VOSTRA

DANSA DEL VENTRE (CERVESER)!!!

.

AMB DOS PEBROTS!!!
.

.
.

.

.
NENES...

A MÉS DE SUPER-SEXY GIRLS...
.
SOU LA POYA!!!
.
(GRÀCIES
GRÀCIES
THANK YOU!!!)
.
.
.

Lo Santi, l'Antoni, el Martí i en Jaume

.
.
.
L'Antoni, el Santi, el Jaume, el Martí: gent que s'estima aquests boscos.
.
En Tàpies, en Santi Santamaria, en Tortell Poltrona, lo Martí Boada.
.
Com podeu veure aquest pais nostre, Lo Montseny, acull gent molt especial, gent molt gran, d'aquella que dona fruits d'enorme trascendència: l'un de la matèria del temps en fa forma, l'altre del menjar simfonies de sabors i d'aromes, aquell, lo poeta, lo pallasso, a l'aire fa volar somriures de colors com papallones. En Martí, el savi, lo pagès, murmura a cau d'orella a les bestioles i als arbres.
.
Aquest quatre (mestres? monstres?) han creat, i crean, el seu propi món, únic, particular i (afortunadament) transferible. Gràcies a ells, a la seva recerca personal, cada un de nosaltres, davant del cuadre, asseguts a taula, dins la vela del circ, voltant pel mig del bosc (prop d'aquell petit gorg de la Riera Xica, vora els Castanyers de Can Lluís), trobem noves eines i tantes claus que ens ajuden a construir el nostre propi món (particular i, ara si, intransferible) i a ser una mica més fufluners i millors persones.
.
Lo Santi, l'Antoni, en Martí i en Jaume són gent d'aquella, tant necessària, que ens alimenten l'esperit, la ment, la panxa i les mirades.
.
Són gent del Montseny, gent que s'estima aquests boscos, tots els boscos.
.
.
.

En Santi, qui habita entre fogons i peroles,
en un bosc del Montseny





L'Antoni, el jardiner zen,
en un bosc de mirades






En Martí,
Boadapythecus catalanicus fuflunensis (Linnaeus, 1949),
en un bosc d'arbres de fulles
que mai caduquen

En Jaume, pallasso sense fronteres,
en un bosc de nens

.
.
.

Salvem el Montseny, obra d'AT.

.
.

La iaia Francisca (1916-2010)

.
.

.
.
Aquí la teniu: quina dona!
Bona, valenta, ferma.
Aquí la teniu:
què dic una dona: una donassa!
.
Sempre amb el somriure a punt, el cor a punt,
la llum a la mirada.
.
Ha partit en pau
com sempre
plena d'amor pels altres.
.
.
.
.
Départ
.
.
Assez vu. La vision s'est rencontrée à tous les airs.
Assez eu. Rumeurs de villes, le soir, et au soleil, et toujours.
Assez connu. Les arrêts de la vie. Ô Rumeurs et Visions!
Départ dans l'affection et le bruit neufs!
.
Arthur Rimbaud
.
.
(He vist prou. La visió s'ha trobat en tots els aires.
He tingut prou. Rumors de ciutats, de nit, al sol, sempre.
He conegut prou. Les pauses de la vida. Oh rumors i visions!
Partida cap a l'afecte i els sons nous!)
.
.

Moltes gràcies fufluners del món mundial!!! Sou la poya!!!

.
.
Gràcies fufluners!!!
.
Gràcies, mil gràcies
( i després mil mes)
pel vostre carinyu
per ser tan guapus
i pel vostre suport!!!
.
.
FUFLUNERS, SOU LA POYA!!!
.
BENBEGUTS A CAN FUFLUNS!!!
.

.
.
.

.
.
GRACIES
MIL GRACIES
(i DESPRÉS MIL MES)
A TUTILMONDO:
.
FUFLUNERS Vol.1
.
FUFLUNERS Vol.2
.
FUFLUNERS Vol.3
.
FUFLUNERS Vol.4
.
.
.
.

La Marga i el David
a les portes de Shangri-la
.
.
Gràcies Santi i Àngels Santamaria

Gràcies Roser per l'escrit
que amb tant de carinyu
ens has dedicat en el teu blog
(Can Fufluns: un racó del Montseny)

.