EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

31/10/10

Les més guapes & sexis & beautiful girls in the world!!!

.
.


LEIDIS & GENTELMEN...
.
AQUÍ LES TENIU:
LES FABULOSES & WONDERFUL
MAJORETTES MEN 2010!!!
.
FABULOSA LA VOSTRA
DANSA DEL VENTRE (CERVESER)!!!
.
AMB DOS PEBROTS!!!
.
.
.

.

.
NENES...

A MÉS DE SUPER-SEXY GIRLS...
.
SOU LA POYA!!!
.
(GRÀCIES
GRÀCIES
THANK YOU!!!)
.
.
.

30/10/10

La flama de tot un poble en moviment

.
.
.
.

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu.
.
Vicent Andrés Estellés




.
.
.

.
.
.


IN...
INDE...
INDEPENDÈNCIA!!!
.
Tant sols és qüestió de temps
(just a matter of time)
.
.
.

16/10/10

El Carles i la Panáfrica Solidaria

.
.



.
Estimats fufluners: us hem d'explicar una cosa guapa, molt guapa, que ens fa estar contents y felices cual lombrices: lo nostre estimadíssim fufluamic Carles (alies "Carles el Caçador", "Carles el Motero" i/o "el Carles de la Raquel") no només ha acabat la durísima competició
Panáfrica 2010 en la que (amb dos pebrots) va participar pilotant un quad sino que, a sobre, va el tiu i (with two peppers) se clasifica tope guay i, ala nen, cap al podium!!!
.
Des d'aquí et volem felicitar Carles pel teu triomf, perquè vas lluitar com un jabatu superant dia a dia tots els problemes i les durísimes condicions amb què et vas trobar al llarg del inacabable desert marroquí (xungues les dunes d'arena d'Erg Chebbi, oi?) però, per sobre de tot, et felicitem i et donem les gràcies a tu i a tots els teus companys de la Panáfrica per fer feliços a tants nens.
.
.
1.: L'AVENTURA DE FER FELIÇOS ALS ALTRES (SI A MÉS AQUESTS SON NENS, MIEL SOBRE HOJUELAS, OIGA!)
.
.
La penya de la Panáfrica va entregar a la Association Hassi Labiad (la qual realitza labors d'alfabetització i ensenyament d'oficis a la gent de la zona) un fotimer de roba i calçat que el camió de l'organització va traslladar a un llogaret als peus del Erg Chebbi. Centenars de wambes, samarretes, xuxes, material d'escola, etc, coses que a vegades aquí no valorem però que per ells són molt importants.
.
Aqui teniu unes quantes imatges plenes de gent fuflunera:

.
.


























2.: L'AVENTURA DE PASARLES PUTES i A SOBRE ESTAR CONTENT (O DE QUE SARNA CON GUSTO NO PICA, OIGA!)
.
.
Això es exactament el que (exactament) és la Panáfrica: una competició d'aquelles tan guapes però tan dures que, mentres la fas, no pares de dir-te coses a tú mateix de l'estil de: ¿y pa qué coño m'habré metío yo (personalmente) en este fregao?, o: lo próxim any vindrá saputamara, o: una cervesa, una cervesa, el meu regne per una cervesa (a lo Richard III, rollo Chéspir,) o: tic tonto i a sobre el quad em fa la perla, o: cagunlou, cagunlòstia i caguntot, o: estem a seixanta graus (celsius) a l'ombra fijo que s'em comfitaran els ous, etc, etc, etc.
.
Al final, però, totes les penes s'obliden i el que queda és tot lo bo, les vivències extraordinàries compartides amb els amics, amb la natura, amb els nens i amb un mateix.
.
.
lo Carles vestit de marcianu



quin catxu de quad, quin catxu de fufluner!



com l'AP-7 però sense peatges i a lo bèstia



travesant el perillós rierol
Emsi Táhara Al-Valmanya




peazo dunes: quin polvazo Carles!



hòstia quina platja!



l'equip d'assistència de la cursa
(rollo RACC però amb burro)




Hotel Marroc: no de cinc
sino de millons i millons d'estrelles
(sobre tot de nit)



lo Carles, lo campió més fufluner,
rebent el trofeu de mans
d'una guapísima azafata
.
.
ENHORABONA CARLES!!!!
.
i l'any que ve...
.
a per la
PARIS-SANT CELONI-DAKAR!!!
(with two pebrots!)
.
.
.

11/10/10

Querida tia Encarna

.
.
.

(Vaya par de tres!: La Marta, la Mama y la Marga)

.
.
.
Querida tia Encarna:
.
Ayer nos despedimos de tí en un entorno muy bonito, el bosque del Montseny. sabemos que tú en él te encontrabas siempre a gusto y por eso descansas ahí. No te pasarán desapercibidos los cambios de estación y el canto de los pajarillos, siempre te acompañará.
.
Nos preocupaba un poco los dias de tormenta, esos truenos y relámpagos que tanto te alteraban, pero tranquila Rafael y la Sra. María cuidarán de tí.
.
El viaje hasta allí tuvo sus anécdotas graciosas como siempre en nuestra familia no podía faltar, superamos a las película italianas. Ayer lloramos mucho, pero también reímos sabiendo lo que tu hubieras comentado.
.
Sólo quería pedirte un favor tía, allá donde te encuentres ahora con Dios y tus amigos los ángeles , cuida de todos nosotros, pero en especial del tío, de tus hijos y nietos, que se han quedado sin tu fuerza, tu energía y tus inagotables comidas que eran el alimento para su cuerpo y sin tu compañia que era el de su alma.
.
Hasta siempre tia. Te quiero.

.
..........................................
Marga

7/10/10

La recepta de l'amor

.
.



Amb la veu trencada, amb el cor trencat però serè, us comuniquem que ha mort la nostra mare, del David, de la Marta i de l'Eva, jove, amb tan sols 65 anys.

L’Encarna era una persona alegre, bona, una d’aquelles persones que sempre es fan estimar. És molt posible que justament per això fos també una gran cuinera. Cuinava com havia après a fer de la seva mare, la iaia Encarna, com havia vist fer a la senyora Maria de Can Cervera. Ens deixa -quin tresor!- les receptes dels seus canelons, de la truita que feia d’escarola (sí, sí, d’escarola), de les millors torrades de Santa Teresa, de les Variacions Goldberg dels seus rostits deliciosos...

La nostra mare deia que el secret principal, que l’ingredient bàsic de la cuina, com el del viure, era fer les coses amb amor, amb la única i sàvia intenció de fer feliços els altres. Que vigilessim molt amb el punt de sal, el punt de cocció per a cada cosa, però que amb l’amor mai tinguessim por de passar-nos: que quant més en possessim a bullir, millor.

Gràcies mama per ensenyar-nos la recepta de l’amor.

T’ho devem tot. T’estimem.





.
.
.

L'acomiadarem demà amb una missa que celebrarem a l'església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac a les 9:30 del matí.

Després marxarem cap al Cementiri del Montseny, on arribarem cap a les 11h.

.
.

Estimada Encarna

.
.
.


.
.

Estimada Encarna, esposa meva i mare dels meus fills,

allà on sigui que et trobis pensa en agafar una cadira baixa i sortir a la porta de casa, junt amb la resta de modistes (ara cosireu les ales per als àngels, als que tant apreciaves).

D'aquí a uns dies ja passaré jo pel teu carrer a demanar-te que siguis la meva parella eternament.

Et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré sempre.

Moltes gràcies per tot el que m'has donat.

.
.
.

6/10/10

instantània #9

.
.
.


.
.

Matèria del Temps.

.

.................................. a Antoni Tàpies

.

Som matèria del temps, amb prou feines unes quantes fulles escampades pel jardí.

Som allò que queda comprès entre dues dates: la del néixer i la del moment de deshabitar aquest munt de cèl·lules etiquetades amb el nostre propi nom.

La vida, parèntesi entre dues eternitats, és un do, un regal, un miracle del que, de vegades, ens oblidem:

cada dia neix el món, quan surt el sol és possible tot l'imaginable.

.
.
.
.

(poema original a:
La corona de las horas)
.
.