Jocs per a l'Alzeimer (1): Aquesta és la vaca, s'ha de munyir.

.
.
.

.
.

.
.
Fue Aureliano quien concibió la fórmula que había de defenderlos durante varios meses de las evasiones de la memoria. La descubrió por casualidad. Insomne experto, por haber sido uno de los primeros, había aprendido a la perfección el arte de la platería. Un día estaba buscando el pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre. Su padre se lo dijo: «tas». Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma en la base del yunquecito: tas. Así estuvo seguro de no olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera manifestación del olvido, porque el objeto tenía un nombre difícil de recordar. Pero pocos días después descubrió que tenía dificultades para recordar casi todas las cosas del laboratorio. Entonces las marcó con el nombre respectivo, de modo que le bastaba con leer la inscripción para identificarlas. Cuando su padre le comunicó su alarma por haber olvidado hasta los hechos más impresionantes de su niñez, Aureliano le explicó su método, y José Arcadio Buendía lo puso en práctica en toda la casa y más tarde la impuso a todo el pueblo. Con un hisopo entintado marcó cada cosa con su nombre: mesa, silla, reloj, puerta, pared, cama, cacerola. Fue al corral y marcó los animales y las plantas: vaca, chivo, puerca, gallina, yuca, malanga, guineo. Poco a poco, estudiando las infinitas posibilidades del olvido, se dio cuenta de que podía llegar un día en que se reconocieran las cosas por sus inscripciones, pero no se recordara su utilidad. Entonces fue más explícito. El letrero que colgó en la cerviz de la vaca era una muestra ejemplar de la forma en que los habitantes de Macondo estaban dispuestas a luchar contra el olvido: Ésta es la vaca, hay que ordeñarla todas las mañanas para que produzca leche y a la leche hay que hervirla para mezclarla con el café y hacer café con leche. Así continuaron viviendo en una realidad escurridiza, momentáneamente capturada por las palabras, pero que había de fugarse sin remedio cuando olvidaran los valores de la letra escrita.
.
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad.
.
.
.
.

Jocs per a l'Alzeimer (2): Aquesta és la vaca, s'ha de munyir.

.
.
.

.
.
Aquesta és la vaca.
.
Bona foto, eh?
Quin cul, quines mamelles, quina meravella d'animal!!
.
Diuen que val més una imatge que mil paraules. Doncs no, no sempre.
.
Hi ha qui oblida el que les paraules signifiquen, el que habita dins d'elles, el que són les coses que veiem.
.
Sense les paraules tot deixa de ser, el món es difumina, sense el seu dit curiós amb que senyalem totes les coses, el món desapareix. I nosaltres amb ell.
.
.
Des de Can Fufluns us convidem a participar d'una proposta lúdica, festiva i divertida manera per ajudar a tots aquells que lluiten, cerquen i fan coses per vèncer l'Alzeimer.
.
.
DEMÀ divendres 24 de febrer a les 19:30 h. a la Sala 1 del Centre Cívic Can Déu, Alzheimer Catalunya organitza un ACTE DE COMUNICACIÓ I CAPTACIÓ DE FONS EN FAVOR DE LES PERSONES AFECTADES PER L'ALZEIMER i altres malalties neurodegeneratives.
.
L'acte, que serà conduït pel periodista Víctor Endrino, tindrà un esperit lúdic i positiu. Es plantejaran enigmes verbals (jocs de paraules) com a eina per fer treballar la memòria, sessió que serà presentada per Màrius Serra: escriptor, periodista, traductor, comunicador i gran enigmista del nostre país.
.
També hi haurà lloc (i joc) per altres activitats lúdiques (monòleg a càrrec de Marc Montal) i participatives (jocs amb Oriol Ripoll) amb premis per als assistents.
.
Per assistir a aquest acte, i com a forma simbòlica d'implicació en la causa, s’ha de fer efectiu el pagament d’un euro a través d’Atrapalo.com. Les places són limitades i es confirmarà assistència per estricte ordre d’arribada.
.
Els jocs de paraules són una manera excel•lent de fer ballar les neurones per a mantenir-les despertes. Ens fan pensar i somriure i això és una teràpia anímica i mental que a molts ens agrada practicar a diari.
.

.
FUFLUNERES i FUFLUNERS: US PROPOSEM SUMAR ENGINY i HUMOR EN FAVOR DELS QUE PERDEN PRECISAMENT AQUESTES CAPACITATS.
.
SUMEM ENTRE TOTS PER AJUDAR ALS QUE PERDEN ELS RECORDS i FEM D'AQUEST, UN PROJECTE INOBLIDABLE!!!
.
.
AQUESTA ÉS LA VACA i S'HA DE MUNYIR:
JUGUEM PER L'ALZEIMER!!
.
.

Avui en fa un any

.
.
.

.
.
Avui en fa un any… Quan mirem enrere, sembla mentida que un any pugui passar tan ràpid i alhora tan lent. El dia a dia segueix i t’adones que tu tampoc no et pots aturar, però tots aquells moments que et recorden a ell són instants que congelen el temps.

Sempre deia que era afortunat perquè tenia dues famílies, la nostra i “la de baix”, la família dels restaurants. Dues famílies que unides van permetre que ell fos com era. Es preocupava per tots igual.

El recordem i ens dóna forces per seguir endavant, per seguir lluitant, per no abandonar, perquè això és el primer que ell ens ensenyava.

Ens ho va ensenyar com a professional que mai no es rendia encara que anés a contracorrent. Ens ho va demostrar com a intel·lectual, que no es cansava de llegir, de culturitzar-se, d’aprendre i sobretot de compartir-ho conversant durant hores i hores sobre els temes més diversos, saltant de l’un a l’altre, sense avisar, per no perdre el temps. Això, a mi, em posava nerviosa: hi havia moments que només ell sabia de què parlava fins que tornaves a agafar-li el fil.

Avui, molts amics diuen que les sobretaules se’ls han escurçat: amb ell, gairebé tot passava al voltant d’una taula. I gastem menys en telèfon, perquè quan no eren al voltant d’una taula, les converses —telefòniques— també eren maratonianes. Però sempre ens l’escoltàvem i ell t’escoltava. D’aquelles converses, sempre se’n aprenien moltes coses.

Una de les coses que ens va ensenyar és que la paraula abandonar no existia quan parlàvem d’amics. Sempre hi era per als qui el necessitessin. Tant li feia que fos a l’altra punta del món, d’alguna manera o altra sabia estar al costat dels amics.

Però sobretot, a mi em va ensenyar a créixer com a persona, a fer-me gran i a no abandonar la lluita per ser feliç, per aconseguir tot allò en què crec i no oblidar els qui ens estimen.

Recordo les nostres converses: els dos havíem de tenir la raó i no n’hi havia un que baixés del burro. Diuen que sóc tossuda com ho era ell, que tinc el seu caràcter i la seva força. Me n’alegro perquè jo admirava el meu pare, la seva manera de lluitar i de tirar endavant.

El temps passa de pressa, però no ho sembla. Recordo com si fos ara el dia 16 de fa un any i no l’oblidaré mai. Però de ben segur que el que tampoc no oblidaré es que cal seguir lluitant. Entre nosaltres, encara li faltaven moltes coses per fer, per gaudir i per compartir amb els seus, moltes coses per aprendre i per ensenyar.

Ens va deixar, però sé que no ens va abandonar, no es va rendir. Perquè això no ho feia mai. Vull pensar que, en algun lloc, vés a saber on, el necessitaven i hi va acudir com feia sempre.

Avui en fa un any i el seguim trobant a faltar com des del primer instant.
.
.
.
Regina Santamaria
.
.
(16 de febrer de 2012, Santi Santamaria Blog)
.
.

Lo Santi

.
.

.
.
L'amor. L'amor és el principal ingredient. L'amor potent, enfortidor i enriquidor de qui s'estima el que fa i ho comparteix. És aquí on rau el secret de la grandesa i mestria de'n Santi Santamaria: en l'amor compartit a taula, en l'amor compartit per aquest país nostre petit, en l'amor continu del mestre que amb el seu exemple no deixa mai d'ensenyar.
.
.
Vas marxar fa un any, Santi, però el teu llegat queda, i queda l'amor per tot el que vas estimar.



”La vida professional de l’Àngels, com la meva, ha estat guiada per la voluntat de fer feliços els qui s’han apropat a Sant Celoni amb interès i respecte per conèixer el nostre restaurant. La vida en un restaurant, per una família, és un projecte en comú. Il.lusions i decepcions compensen l’amabilitat i la duresa d’una professió que només es pot portar a terme per guanyar-se la vida amb amor.”

LA CUINA DE SANTI SANTAMARIA. L’ÈTICA DEL GUST.
Edicions Cadí, 1999.
.
.
.
.

Ball de Gitanes & The Rolling Stones: LIVE AT SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

.
.
.
Tot és a punt pel Ball de Gitanes!!!
.
.
Aquest diumenge 19 de febrer
a les 11h CERCAVILA pel poble
i a les 12h
BALLADA A LA PLAÇA!!!
.
.
.
.
.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

.
.

Amb la col.laboració de
Ses Octogenàries Majestats
THE ROLLING STONES IAIES!!!!

.
.F

Fotos de: Jordi Castán Haro,
Francesc Dasquens i The Fuflunets.
.
.

Algú

.
.
.
Algú habita
aquest present etern
aquest flux sense pressa de temps sense
.................................................. /temps
.
.
.
.

.
.
.
.
(Via @aleixrenye )
.
.

Tàpies, el jardiner Zen

.
.
.......... Si se acerca un espejo a un verdadero cuadro,
.......................... el espejo deberá cubrirse de vapor,
............... de aliento vivo, porque el cuadro está vivo.
.
......................................................... PICASSO
.

.

.
Una línea quebrada o una representación imperfecta de un objeto puede ser contemplada como la sugerencia de algo regular y, por tanto, perfectamente formado; una cosa, aunque deformada, es perfecta y artísticamente válida en su deformada realidad. Lo que es necesario para hacer algo perfecto a partir de lo imperfecto es la presencia del amor espiritual del artista hacia el objeto.
.
D.T.SUZUKI, Zen y arte japonés.
.
.

.
.................................................. Ut pictura
.
Mucha poesía ha sentido la tentación del silencio. Porque el poema tiende por naturaleza al silencio. O lo contiene como materia natural. Poética: arte de la composición del silencio. Un poema no existe si no se oye, antes que su palabra, su silencio.
.
JOSÉ ANGEL VALENTE, Cinco fragmentos para Antoni Tàpies.
.
.
.

Granota, SENGAI (1750-1837)

.

.
.
La pregunta que formulaba Dieter Jähnig en uno de los estudios más inteligentes que se han realizado sobre la pintura de Tàpies: Gehört ein Bild von Tàpies aber überhaupt noch in den Bereich von Kunst? Realmente, ¿un cuadro de Tàpies pertenece aún al dominio del arte?
.
FRANCESC VICENS, Tàpies o l’Escarnidor de Diademes.
.

.

.
L’art de Tàpies és un art de contemplació fenomenológica: suscita l’adveniment del sagrat. El sagrat, dins l’àmbit del pensament modern, és allò que, per ésser formulat, necesita un llenguatge el secret del qual ha perdut la nostra civilització. Aquest llenguatge no es pot retrobar sinó sotmetent a una forta distorsió la parla usual: és la llengua dels al.lucinats, la de la poesía, la del discurs metafísic.
.
PERE GIMFERRER, Antoni Tàpies i l’esperit català.
.

.

.

Paissatge, MI FEI, "EL FOLL" (1051-1107)
..

L’espectador ha de cultivar la seva propia actitud per rebre el missatge: l’artista ha de saber com cal donar-lo. El mestre de te Kobori-Eushin ens ha deixat aquesta paraula memorable: “Acosteu-vos a un gran pintor com us acostaríeu a un gran príncep”. Per compendre una obra mestressa, de primer inclineu-vos bé davant ella i espereu, tot tenint l’alé, que ella us parli.
.
(…)
.
No sé res que sigui més santificat que la unió dels esperits en l’art. En el moment d’aquests encontres, l’amador de l’art es supera ell mateix. És ell i alhora no l’és. Entreveu una lluïssor de l’infinit, però els mots no li basten per a expresar la seva joia, perquè els ulls no tenen llengua.
.
OKAKURA-KAKUZO, El llibre del te.

Enso (cercle zen), TOREI ENJI (1721-1792)

La obra de Tàpies tiende a hacer de cada espectador un hombre, es decir un creador, un poeta (poiein = hacer, crear). Por eso exige una colaboración creadora del contemplador. Los que, incapaces del esfuerzo, sólo ven muros decrépitos en los cuadros de Tàpies, nos recuerdan el proverbio budista que dice “cuando el dedo señala la Luna, el imbécil mira el dedo”.
.
FRANCESC VICENS, Tàpies o l’Escarnidor de Diademes.

.

Cec, HAKUIN EKAKU (1685-1768)
.

.
Entre los rasgos que más señaladamente caracterizan al Zen encontramos los siguientes: espiritualidad, inmediatez en la expresión, desprecio por los convencionalismos formales, y, con frecuencia, un casi desconsiderado deleite en apartarse de los cánones establecidos de respetabilidad. Por ejemplo, cuando las normas exigen un tratamiento sistemático del tema en cuestión, un pintor Zen puede prescindir de todo tipo de trazos, dejando tan sólo un insignificante trozo de roca en la esquina del cuadro. Cuando se supone que lo que debería perseguir es una limpieza absoluta, el jardinero Zen puede dejar unas cuantas hojas esparcidas por el jardín. En este sentido el Zen es imprevisibilidad, está más allá de la lógica y los cálculos del sentido común.

.
D.T.SUZUKI, Zen y arte japonés.

Muntanya, SENGAI (1750-1837)

.
............. .... tu pintura es el lienzo de Verónica
.................. de ese Cristo sin rostro que es el tiempo

........... OCTAVIO PAZ, Diez líneas para Antoni Tàpies
.
.

-
.
Coits, paisatges deserts, creus, ics, fons-forma, ales, espai tapiat, espirals, pubis, pit-cul, vista aèria, pell d'animal estesa, cara-sexe, runa, galàxia, figura desfent-se, pedra màgica, paret amb forats de bala, roba interior, samarreta, calçotets, cotilla, animals, taula-bodegó, plat trencat, portes, rèptils, feres, ornament arquitectònic, laberint, pulmons, home penjat, porta de ferro ondulada, rellotges, quadrants solars, eines de treball, tisores, grans espais buits, cercle, oval, ones, sinuositats.
.
ANTONI TÀPIES, Memòria personal.

.

El jardiner Zen

.


Montseny, ANTONI TÀPIES

.

Siberiana 2012: Si la Candelera neva, neva trenta dias més al seu darrera.

.
.
Quin goig fa el Montseny nevat!!
.
Déu n'hi doret la de neu i fred que ens ha deixat la Candelera!!

Teniu fotos fufluneres de la #Siberiana2012?
.
Envieu-nos-les a info@canfufluns.com i les publicarem al nostre blog per compartir-les amb tots els fufluners.
.
Aquestes són les primeres. Mireu quina meravella:





















Fotos de: Can Fufluns, Marta Planas, Lluís Solà, Teresa Subirà, Família Carbonell Dou, Gloria Illa, Mar Cervera Sau, Joan Olaria Ferrer, Circ Cric i el Phil's Club de Punxsutawney.