The Rolling Stones: Sympathy per les yayes

.

.
.

La portada del nou disc dels Stones

.

.

.

Intentant sempre donar-vos les millors informacions de allò important que es cou en el Montseny en particular i en el món-mundial en general, us volem donar, i que peti qui peti, una EXCLUSIVA MUNDIALMENT BRUTAL (BRUTALMENT MUNDIAL)!!
.
El diumenge passat ens vam ficar en plan hackers al arxius d’un altíssim capitoste de la CBS i… L’HI VEM FOTRE TOTA L’INFORMACIÓ QUE TENIA DEL NOU DISC DELS ROLLING STONES!!
.
El nou disc, encara per publicar, veurà la llum cap a mitjans del mes vinent i es posarà a la venda simultàniament a les principals gasolineras del pais i geriàtrics en general.
.

.

La banda al complet (d'esquerra a dreta):

Jaume Ronwood, Charli Wattsbonera,

Salvador Wyman de Can Patolla,

Aspa Jagger i Claret Richards.

.

.
Cert és que Jagger, Richards i companyia tenen ja uns quant quinquenis a l’esquena però hosti tu com s’han pasat!
.
Començant per la portada del disc que ens recorda més a algun LP antic de Frank Zappa & The Mothers of Invention (o un “Grandes Éxitos del Inserso”) que no pas a la imatge habitual (brutal i yeyé) a la que ens tenen acostumats ses satàniques majestats; seguint pel títol, SYMPATHY PER LES YAYES, i acabant pels temes de l’elepé (I Can’t Get No Jubilation, Honky Tonk Yayes, Jumping Jack Petanca, It’s Only Rock’n’Roll Tururut… ), tot plegat no pot ser més de la tercera edat.
.

.

DÉU N'HI DORET LO MALAMENTE

QUE ENVEJECEN ALGUNAS!!

.

.

.

.

.

.
NOTA: US VOLÍEM COMENTAR QUE ESTEM FENT UNA COL.LECTA AL CELLER PER PAGAR LA PEAZO QUERELLA QUE ENS FOTERÀ EL PAIO AQUELL DE LA CBS... S’ACCEPTEN DONACIONS ANÒNIMES.

.

.

Trentanysdegitanesasantesteve: abans del Ball

.
.
Moments abans del ball...
.
.
.

.

la plaça buida de bon matí

.

.
.

.

la rusca

.
.
.

.

lo plumeru de l'oriol

.
.
.
.

la gitana

.
.
.
.

lo gitano

.
.
.
.

lo gitanet

.
.
.
.

lo tècnic

.
.
.
.

les velles

.
.
.
.

els nuvis

.
.
.
.

lo gegant

.
.
.
.

lo merder d'abans d'entrar a plaça

.
.
.
.

la música

.
.
.
.

la plaça a punt per omplir de ball

.
.
.

Trentanysdegitanesasantesteve: El Ball

.
.
Aquí teniu algunes de les fotos fetes pel fuflutògrafbarbut Francesc Dasquens el passat diumenge. Si cliqueu a Gitanes 2009 entrareu directament a l'àlbum picassa on és lo reportatge sencer.
.
.


.
.


.
..
.

.

.

.
.

.

.

.
.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.
.

.
.

.

.

Trentaanysdegitanesasantesteve!

.
.

.
.

Ja tenim aquí les Gitanes!

Quina festa que'ns espera!

.

Aquest diumenge a les 12h

Gran Ballada a la Plaça!

.

.

i a les 18h al Casal...

.

.

dels productors del exitós

musical de Broadway

.

"PAYING SAINT PETER SINGS"

(Pagant Sant Pere Canta)

.

del director de la gran

producció bollywodiense

.

"WHO DOESN'T FUCK IN OLOT

DOESN'T FUCK ANYWHERE"

(Qui no carda a Olot no carda enlloc)

.

i de l'aclamada road-movie

.

"TURNS THE WORLD

AND GOES BACK TO THE BORN"

(Roda el món i torna al Born)

.

ARRIBA JA

EN EXCLUSIVA MUNDIAL

PEL GITANO PÚBLIC SANTESTEVENC

L'ESPERADÍSSIMA PREMIERE

DE L'OBRA DE TEATRE

.

"A RUBÍ COTÓ COLLIR"

(To Ruby to pick up cotton)

.

(entrades, si es que queden,

al punt d'informació

i a les taquilles del Liceu)

.

.

.
.

Fins al diumenge, tots a plaça!!

.

Montseny 1952: Dirk Bogarde & Penny Princess

.
.

Cartell (grec) de la peli "Penny Princess",

que aquí es traduí com "La Princesa del penique"

i a França "Fromage a gogó"...

.
.
Gràcies a la feina de recerca i l'empempta de la fuflumontsenyenca Glòria Illa demà es projectarà, en pase únic, la película "Penny Princess" protagonitzada per Dirk Bogarde i filmada íntegrament al poble de Montseny l'any 1952.
.
L'argument és d'allò més dellonces: una noieta hereta un petit pais, un principat al bell mig de les muntanyes ( Lo Montseny), on impera el contraban. Gràcies a les seves bones arts fabricarà un formatge miraculós que genera alegria i felicitat...
.
EL PASE (ÚNIC i GRATUÏT) SERÀ DEMÀ DIVENDRES A LES 20h AL CASAL DE CULTURA DEL POBLE DE MONTSENY.
.
Abans de la peli el Sr. Sion Mateu farà una introducció de com el poble va viure aquesta experiència tot arrodonit amb algunes anècdotes que van sorgir durant el rodatge.
.
UNA GRAN OPORTUNITAT DE VIATJAR EN EL TEMPS AL MONTSENY D'ANAR AMB TARTANA!
.
.

Perdiueta novelleta

.
.

La perdiueta entrant a ballar al ball pla

.

.
Fufluballadors, fufluballadores i fuflupúblic que lo diumenge anireu al Ball de Gitanes... ja us podeu aprendre la lletra d'aquesta cançó popular catalana dels Pirineus per cantar-la entre tots:

.
.
PERDIUETA NOVELLETA
.
.
Perdiueta novelleta,
que a la muntanya canteu. (bis)

Baixeu a la terra plana,
i als tristos aconsoleu. (bis)

Si me’n tornareu resposta
de lo que us preguntaré (bis)

En un cirerer, cireres
quantes ni podria haver (bis)

Resposta vos tornaria
resposta vos tornaré

Quan les hauré menjat totes
aleshores ho diré. (bis)
.
.
.
(Si voleu imprimir la cançó marqueu la lletra apretant seguit el botó esquerra del vostre ratolí, i amb el dret feu un copi-pegui a un document del vostre pc/mac)
.
.

Hem comès un "asasinato"...

.

Lo porquet, pobret meu, moments abans de la matança

.
Davant els infructuosos intents d’imflar la zodiac per fer el cruseru pel Tordera (la barca estaba punxada i hem vaig quedar sense bufera) hem hagut de canviar els plans per aquests quatre dies de vacances. Ja que ens ha estat impossible fer el viatge que teníem previst allende los mares, hem optat per fer un viatge interior, un viatge al cor profund i íntim del Montseny. Abans, però, hem hagut de cometre un asasinato…

En aquests temps de crisi i destrempera us recomenem que feu com nosaltres: assassineu lo porquet, trenqueu la guardiola, canvieu les monedes per bitllets i homenatjeu-vos amb allò que més il.lusió us faci.

Nosaltres, tras l’asasinato, vem anar a Cal Santi i l’Àngels a gaudir de la millor cuina del Montseny, que es com dir de la millor cuina del món.
.
.

Raconet de món del Montseny: El Racó de Can Fabes

.

..................... Els fufluners a la porta del Racó


............... Comprendió que un restaurante es una patria,
.......................... probablemente la mejor de las patrias,
.......................... y se quedó para siempre.

.................................. MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN



Feia segles que tant la Marga com jo ens delíem per anar a cal Santi i l’Àngels. Anar al Racó de Can Fabes era per nosaltres un somni. Amants com som d’aquest raconet de món que és el Montseny volíem conèixer la visió que d’aquest país té aquest cuiner, com reflecteix el Montseny en el mirall de la seva gastronomia.

L’excusa perfecta per anar per primer cop al Racó ha estat celebrar l’aniversari de la Marga, la fuflunera major del petit regne de Can Fufluns. (Dona ferma aquesta que en el camí m’acompanya. Ningú com ella sap que en l’amor i en la bondad de les coses petites i dels detalls és on rau el secret de la fonda i veritable felicitat. Anar al Racó ha estat un acte d’amor. Ningú com ella sap que l’amor és l’ofrena més del.licada.)

Hem de reconèixer que la nostra cultura gastronòmica es limitaba a algunes lectures d’en Perucho, d’en Nestor Luján, del fufluner d’en Vázquez Montalbán, del mateix Santi Santamaría en els seus articles i llibres i de les no-collonades d’en Josep Plà. Sentats a taula el nostre referent culinari era ( i és), per exemple, les mongetes del ganxet que cultiva l’Emili del Molar al Pla de la Calma i que cuina la senyora Lourdes del Restaurant Matagalls del poble del Montseny (que no és poca cosa).

La nostra relació amb l’alta gastronomia és magra. (L’únic gaig que coneixem és el que, junt amb la merla, s’ens fot les cireres dels cirerers que tenim a casa. Per altra banda no ens interesan gaire els cuiners estrella, no ens interesan aquells que ens volen fer caure en el parany de confondre tecnologia amb esquisitesa i cultura amb espectacle. Jean Cocteau va dir (i uns anys després ho repetí Mick Jagger) que “first you shock them, and then they put you in the museum”, és a dir: si feu bullici sereu convidats a la Biennale veneciana…). No tenim, dèiem, alta cultura gastronómica però el que si sabem, de bon de veres, és discernir entre el que és veritat del que és artifici i exhibició.

(Per a entendre’ns: la poesía, si la busqueu, la trobareu al Circ Cric, el show-per-sobre-de-totes-les-coses aneu-lo a cercar al Circ du Soleil…)

............. Un cuiner, una filosofia i un estil de treball


Impossible descriure-us el munt de sensacions que vem viure durant l’àpat. Entre altres motius perquè aquest viatje interior canfabià es va dilatar en el temps durant més de quatre hores. Hores en què es van succeir, delicadament i sàvia, memorables emocions en un creixement hedonista i lúdic: aquell pa acabat de fer concentraba els aromas que en aquell mateix moment portaria l’aire pel camí de la Riera Xica vora els Castanyers de Can Cervera; sota el saltat de carxofes, amagat com un record d’infància, treié el nas en Quico de les Vernedes sempre atent al porc matat a casa… Impossible traslladar-vos les emocions sentides: la bondat del peix de la llotja de Blanes arribat just de la barca, oh la pell croustillant d’aquell bacallà!, les tripetes amagadas sota el tall de morro com un delicat secret que es murmura!; la bondad de les carns servides, faisà, tudó, pularda… sempre en el seu punt exacte de cocció, en el punt de sang, sense salses enmascaradores ni maquillatge; quin delit gaudir dels fruits d’aquest temps d’hivern, d’aquest racó de món, d’aquest pais nostre tant generós com els plats portats a taula!

Anar a Can Fabes, però, va molt més enllà del fet gastronòmic. És molt més que una experiència que s’ha de viure, molt més que una experiència pels sentits, intelectual i profitosa. La cuina d’en Santi és cultura, altíssima cultura, però va més lluny. Anar a Can Fabes és tota una vivència i hom surt d’aquesta casa ratificant una filosofia de vida, una manera clara de percebre el món i d’entendre’l.

Hom és el que diu, el que (paraula de cuiner) escriu; un, encara més, és el que fa (fruit dels anys d’experiència, dels anys d’estudi i de treball), però per sobre de tot cadascú de nosaltres ens signifiquem pel que, de tot cor, estimem. En el cas del Santi la cosa està clara en el seu amor pels fogons i el Montseny.

................... El Santi en un racó del Montseny


Per acabar us volem dir que no tingueu cap por dels diners que tot aixó costa. Anar a Can Fabes no és car, en absolut, i sempre esteu a temps com nosaltres de cometre un asasinato: alimenteu la guardiola durant un temps i mateu lo porquet quant estigui una mica gras, tampoc no massa.

Aneu sense cap por, tampoc, del que allà us trobareu. No és un lloc elitista sinó un espai càlid i familiar. No cal anar de vint-i-un botons ni amb el neguit de no estar “a la altura de las circunstancias”… les circumstàncies, en aquest cas, és que un cop sigueu dintre del restaurant us sentireu com a casa. Us trobareu amb un equip amable i atent que us atendrà amb discreta elegància, respectant en tot moment la vostra intimitat a taula.


Ens satisfà saber que compartim un mateig desig Can Fufluns i Can Fabes: que entreu i sortiu de casa nostra amb un somriure sota els nas és part fonamental de la nostra filosofia de viure i de treball.

Que sigueu una mica més feliços és la nostra màxima ambició.


........... (A Santi Santamaría i Àngels Serra)



AGRAÏMENTS: A Joan Carles Ibáñez, sumiller de Can Fabes, per la seva atenció i pel seu Cuvée Santamaría, tant deliciós com elegant. Moltes gràcies Joan Carles. A L’Ana i l’Isaac de Cellers Triada, pel mateixos motius i perquè els estimem.

Al Tortell Poltrona que casi em fot a norris aquesta sorpresa per la Marga (cachundena!). Al Dani Voramar (lo pintor de al ladito del celler) i a l’Alexandra, que m’ajudaren a desfer la tortellada. Al Cesc de Ca La Xica pels seus consells de bon gourmet. A l’Antón que em va sorpendre tant gratament amb un vi de Ses Illes, varietal de callet amb un toc de mantonegro, sapiguent que sóc amic dels merlots i dels syrah. A l’Antón, altre cop, per el ditet de Laphroaig 10 Years Old, el whisky de la Marga. A tots els amics del Racó de Can Fabes.

.

A l’equip del Santi, que ens van fer sentir com a casa.


I un record ben afectuós per la Teresa Barba i l’Antoni Tàpies.

.

.

....................... Montseny, Antoni Tàpies

.

.

M'estic quedant sense bufera!

.
.
La nostra aventura nipona ens va obrir la gana de veure món (véase Sayonara fufluners! ). Pa colmo a la Marga l'hi ha donat la neura de fer un creuer. Dit i fet dilluns de bon matí ens enbarcarem en un cruseru (que és com es diu en canfanganí ) per baixar un dels grans rius del continent europeu.
.
Ens acomiadem de vosaltres amb aquestes imatges del riu ferotge i amenaçador pel que ens deixarem caure amb la Zodiac.
.
.
Dios nos pille confesados.
.
.
.
Post-Data del sindicalista: ¿algú té parxes de bicicleta?... que jo vaig bufant i aixó no s'infla!
.

Cachundena!

.

Cagun la zodiac!

.
...Comencem bé les vacances!

.
.

http://
.
.

Yujuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

.
.

.

Ja era hora!

.

Per fi s'ha fet justícia!

.

LO DILLUNS COMENCEM VACANCES!!!

.

.

.

.

.

Després de mesos de duríssimes negociacions el Comité d'Empresa de Can Fufluns (David) us COMUNICA QUE:

.

després de reiterades amenaces de fer vaga indefinida si no hem donaven vacances, d'amenaçar amb pillar la baixa per depresió (mínim dos mesos) i d'altres amenaces amenaçadores per l'estil i pel mateix motiu,

.
S'HA ARRIBAT A UN ACORD entre Lo Comité d'Empresa i la Patronal de Can Fufluns (Donya Marga), un acord que serà recordat pel sindicalisme català durant anys i anys:

.

LEIDIS AN GENTELMEN...

.

TANCAREM EL CELLER QUATRE DIES!!

.

FAREM MICRO-MINI-VACANCES

DE LO DILLUNS 9 D'AQUEST MES

FINS AL DIJOUS DIA 12

.

EL DIVENDRES (NO HI HA MÉS PEBROTS) TORNAREM A OBRIR

.

.
post data.: A més de pringar com un pringat durant 361 dies a l'any, a més d'aixó, La Patronal (Donya Marga) m'ha fet copiar cent vegades, perquè em quedi ben clar, que...
.
.

.

... i cualquiera le dice que no a la senyora!!

.

post-post data.: LO DISSABTE 14 DE FEBRER DONYA MARGA (LA PATRONAL) FA ANYS i (OLESUSGÜEBOS) HA DECIDIT TANCAR PER LA TARDA (NO PAS PEL MATÍ) PER CEL.LEBRAR-HO AMB ELS SEUS AMIGOTES DE LA CEOE.

.

AQUELLA SETMANA HAUREU DE VENIR AL CELLER DISSABTE i DIUMENGE PEL MATÍ.
.

HALA, ADIÓS! CORTO Y CIERRO!

.

Messi 5000

.
.

És probable que Déu no existeixi........

.

però Messi si!!!

.
.
http://
.
.

Gaudim d'aquest Barça

i que Déu ens beneeixi a Messi

per molts anys!!

.

Cineclub Sant Esteve: La boda de Tuya

.
.

.

.

Tuya és maca, forta, cuida dels seus animals en una regió de la Mongòlia interior, té dos fills i està casada amb Bater al que estima profundament...

.

Aquest divendres 6 de febrer a les 10 del vespre els amics fuflucinèfils del Cineclub Sant Esteve passaran una gran pel.lícula que va ser premiada a la Berlinale 2007 amb l´Ós d'Or.

.

Després del THE END hi haurà un petit col.loqui i, fresquet i fragant, CAVA DE CAN FUFLUNS!!

.

BONA PELI, MOLT BON CAVA!

.