Déu n'hi doret quina meravella de bacalla!!!

.
.
.

.
.
.
Guaiteu quin bé de déu!!!
.
Déu n'hi dó quin goig fa la fuflunera en cap amb lo nostre bacallà!!!
.
S'acosta Setmana Santa i a Can Fufluns, com sempre, tenim a punt per vosaltres lo millor gadus morhua del món mundial.
.
Com sabeu, el nostre bacallà és el millor que podreu trobar al mercat. Prové i és seleccionat d'entre les millors captures fetes a la zona FAO27 (Islàndia). Perquè us feu una idea de la seva importància sapigueu que cada filet que ens arriba té un pes de 2 kilos en amunt! El màxim que dona aquesta espècie.
.
Per això, per tenir a temps a taula i en el seu punt òptim de DESSALAT i TREMPAT aquesta delícia gastronòmica RECORDEU que necessita estar 5-6 díes EN REMULL. Sigueu previsors. Val (molt) la pena.

.

.

.

El seu nom científic és 'Gadus morhua L.', però el seu nom vulgar és distint depenent el país, de manera que a Dinamarca el seu nom és torsk, a Alemanya dorsch, a França cabillaud, a Itàlia merluzzo bianco, a Holanda kabeljauw, a Portugal bacalhau do Atlantico i a Euskal Herria bakailao. Es creu que el seu nom castellà prové del gascón cabilhau, segons tesi de Joan Coromines, el nom del qual va passar primer al basc o al portuguès i posteriorment a l'idioma de Cervantes.

.

Parlant de Cervantes, home observador, va escriure en el Quixot de la Manxa el següent:"A dicho acertó a ser viernes aquel día, y no había en toda la venta sino unas raciones de pescado, que en Castilla llaman abadejo y en Andalucía bacalao y en otras truchuelas. Preguntáronle si por ventura comiera su merced truchuela, que no había otro pescado que dar a comer... Pusiéronle la mesa por el fresco, y trújole el huésped una porción de mal mojado y peor cocinado bacalao"... observem el desconeixement de l'època entre abadejo i bacallà, la qual cosa és normal perquè a l'ésser de la mateixa família és difícil de distingir, de fet moltes vegades s'han venut com bacallà altres peixos del gènere gadidae com el abadejo.

.

A Can Fufluns, ja ho sabeu, tenim el millor bacallà.

.

Només bacallà.

.

JOAN PONÇ: Capses secretes

.
.

.

.
.
I quan ens pensàvem que la pintura havia exhaurit totes les possibilitats d'expressió, que ja havia expremut tota la seva essència, sorgeix l'esperit creador de JOAN PONÇ amb el seu caleidoscopi apocalíptic i amb la seva bandera flamejant com un meteor salvatge, agressiu, dissertant en un univers d'al.lucinació aclaparadora. La pintura és per Joan Ponç una necessitat biològica, és alhora la redempció i la formació del seu altre jo, perturbador, inquisitiu i perillosament morbós, i, és també, un foc sagrat que el rehabilita entre els homes sensibles.
.
JOAN-JOSEP THARRATS,
Guia elemental de la pintura moderna
(1900-1950)
Edició Facsímil, DAU AL SET, 1950
.
.
.
.

.

.
JOAN PONÇ
CAPSES SECRETES 1975-1980
.
Rectoria Vella, Sant Celoni
.
Del 17 de març al 6 de maig
.
De dijous a dissabte de 17 a 20h
Diumenges i festius d'11.30 a 13.30
i de 17 a 20h
.

DÒRIA: CINC ESTRANYS A LA DERIVA

.
.

.
Cinc estranys, cinc dies, un petit bot salvavides. I pocs queviures, per tres dies com a molt.
.
Cinc estranys perduts al ben mig de l'oceà: un mariner italoamericà de fort caràcter (Ramon Godino), un jove actor baliga-balaga i vividor (Joan Sureda), un jove suec ric (Adrià Devant), una dona rica i frívola (Laura Sancho) i una senyora gran, una gran senyora, que ha perdut tota il.lusió de viure (Núria Valls).
.
En situacions extremes, de tots és conegut, es cauen al terra totes les màscares. Al terra, o en el pitjor dels casos, com aquest, al mar.
.
Davant de vivències extremes surt el millor i el pitjor de cadascú, surt tot allò que hom amaga a un mateix i als altres, i que els altres, tantes vegades, ni de lluny poden sospitar.
.
De les llums i ombres, de les glòries i misèries de les que són fetes les vides de les persones, i d'allò del que l'ésser humà és capaç, tracta DÒRIA, aquesta (formidable) obra de teatre.
.
Guardeu l'alé. Prepareu-vos per ser testimonis d'aquesta història de cinc vides en el límit. Testimonis de com cinc estranys portats per un fet tràgic i inesperat (l'enfonsament del transanlàntic Andrea Dòria, aquell tità dels mars), han de conviure i sobreviure en un petit bot de salvament sense rumb, a la deriva.
.
El dissabte guardeu l'alè, seieu còmodament a la vostra butaca i prepareu-vos a fer un viatge amb aquests cinc nàufrags allà on el mar atzarós (la vida mateixa) us porti: potser a cap lloc o, potser, al lloc més misteriós, desconegut i feréstec que hi ha: l'interior de cadascú, allà on l'ànima amaga tantes coses oblidades.
.
.
.





.

. .
DÒRIA
.
Un thriller d'Ivan Campillo
.
Dirigit per Teresa Devant
.
Una obra de la companyia
APUNTA TEATRE
.
.
AQUEST DISSABTE
17 DE MARÇ a les 21.30
al TEATRE PARE CASALS
de Sant Esteve de Palautordera
.
.
Preu entrada 10€.
Venda al Punt d'Informació
i al mateix teatre.
.
.
.