EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

22/9/11

Viatge a Can Fanga: Els Fuflunautes de la Renferodalies

.
.

Alijo fufluner de contrabandu
.
.
Inspirats per les fuflufotos dels fufluwallis cosmopolites que ens estan arribant a la redacció del El Punt de Can Fufluns aquest dimecres vem tancar el celler (amb dos pebrots i amb clau per si de cas) i ens vem aventurar a fer un viatge en l'espai i el temps...
.
Destí: lloc dit Can Fanga, conegut també per Pixapins City.
.
Missió: Entregar un aliju fufluner a la nostra filla petita (només fa un metre noranta d'alçada) que està acabant el doctorat en Arquitectura Tècnica a la capital de l'Imperi Catalino-Catalí. (Si algú necessita d'una arquitecta tècnica amb matrícules cum laude -peazo notas que me saca la niña...-, decidida, capacitada i molt, però que molt guapa, que ens ho faci saber que li passarem les seves referències... no, millor encara: aquí teniu el currículum de la Raquel ).
.
.
.

Aquí teniu un resum del nostre
.


VIATGE A CAN FANGA

..
.
Quant surts a fer el viatge a Can Fanga

has de pregar que el camí sigui curt

que a la renfe no li caigui la catenària;

Has de pregar que el camí
sigui curt

i no siguis massa vell

quant arribis a Passeig de Gràcia...


.

(fragment del poema

VIATGE A CAN FANGA

de Fufluconstantin Kavafis)
.
.
.
De bon matí, quan el sol treia el nas entre les alzines, els fuflunàutes ens posem en marxa...
.
.



.
.
... aprovisionament de queviures per la travessia: magdalenes del Forn de Montseny...


.


.
.


... comprem els bitllets a la terminal número quatre (T-4) de l'Estació Intercomarcal de Sant Celoni: facturem les magdalenes...


.
.

.
.
... ja en el tren de Renferodalies fem una petita aturada al MACGVEDSMPGT (Museu d'Art Contemporani i Graffittis Varis de l'Estaciò Depriment de Santa Maria de Palautordera i Guggenheim-Tutusaus)...
.
.


.
.
... per la finestra del tren-bala observem extranyes formacions geològiques (habitades) anomenades pisos-dels-anys-setanta...
.
.

.
.
... i les obres inacabades del AVE ( OCELL en català)...
.
.
.
.

... degut a la velocitat estaticosfèrica i pausadosònica del renferodalies les molècules dels fuflunàutes es dispersen i ens tornem borrosos...
.
.
.
.
... seguim difuminats per les forces cinètiques i les velocitats (match-3) desarrollades durant el trajecte pel burregueru de la renfe: a l'andana de Passeig de Gràcia les molècules encara van a la seva puta bola...
.
.
.
.

... en Paco Martínez Soria i la Lina Morgan fent-se la pichaunliu al metro: som daltònics i confonem la linea vermella amb la verda... acabem fent transbordu a Fontana (di Trevi)...
.
.
.
.
... sortim al carrer: això de la foto s'en diu semàfor i t'has d'aturar segons el color de la llum... com que som daltònics ens fem la pichaunlio amb les llumetes i casi ens atropella una cosa anomenada taxista...
.
.
.
.
... un cop entregat l'aliju de cuntrabandu fufluner disfrutem de Barcelona en tota la seva magnífica grandesa...
.
.

.
.
... gaudim de Gaudí ...
.
.


.
.
... a vol d'ocell ( AVE en espanyol) contemplem el Temple de la Sagrada Família Culé...
.
.


.

.

... saludem a en Copito (que al cel sigui)...

.

.

.


.

... i ens deixem atrapar, per sempre més, per la bellesa seductora de la Barcelona by Night...


.

.

.


. ... i tot això en un momentet, que no hi ha manera més ràpida de donar un tomb per Can Fanga com fent una ullada a un quiosc de les Rambles...

.




.


.
.


.... els fuflunàutes pueblerinus finalment ens deixem anar per les nostres debilitats -no de la carn: de l'esperit- i entrem a remenar a les tendes de devedes i vinils i a inmenses llibreries atapeïdes de grans títols...


.... entre els grans (Melville: 'Call me Ishmael...') ens trobem amb un gran amic...

.

.

.

... ja amb SHANGRI-LA a les mans, la última i gran novel.la de l'escriptor fuflupalauenc Julio Murillo, girem cua i...


.

ens tornem cap al poble!!

.

.


.

.

Missió cumplida!!


.



Dedicat a Carol Dunlop i Julio Cortázar,

los autonautas de la cosmopista,

in memoriam.

.

1 comentari:

Marta ha dit...

i no em vau venir a veure :-( estic decebuda; us haguès convidat a fer el vermutet a la Rambleta del Poblenou i ensenyat la meva cova...sniff...qui sap quan tornareu a decidir-vos a venir a ciutat. Per cert, tinc un nebot guapíssim lliure com un ocell de 23 anys que està acabant arquitectura (també és un crack). Potser podriem fer un apanyu familiar, si la pubilla no està compromesa encara. Petons, Blanca Flor.