.
.

.
.
En Sergi, l'actor polifacètic, polièdric i polinòmic, lo milhomes non solum, lo tot plegat d'arreplegats:
aquell que se les sap totes, aquell que totes l'hi ponen, qui quan camina trepitja merda, i aquell altre que, per costum, és el sac de totes les hòsties; el malparit, el malparat i el malparlat; el pirat de torn, l'starsky sense el hutch, el petaculs místic, l'abducid pels ovnis, el tímid, el llest, el figaflor, el bleda, el titamoixa, el típic tonto de la perilla, el servidor (públic) que pilla comisions (privades), un que només 'pasaba por ahí', el cul de mal seient, l'amargat, l'amagat, el que li pica l'almorrana; el trempat, el de la trempera matinera, el del riure fluix, el de la tita fluixa, l'hiperactiu, l'apalancat, l'home estàtic (la tristessa el té corprés)...
... gent vista, gent que s'ho mira, d'un en un, asseguts a les seves butaques...
... i un home sol i una dona adormida dins d'una caixeta.
.
.

.
WE'RE WAITING FOR LÓPEZ
.
t'esperem, Sergi,
un dia d'aquests
al maximegateatre
de Sant Esteve de Fuflunstordera
.
.
TOT ESPERANT LÓPEZ
.
(i que trigui a venir
una miqueta menys que Godot) .
.