GLORY, GLORY, ALELUYA!

.
.

L'Isaac amb una alma caritativa
de FECSA-ENDESA
en el moment de donar-li al pitorru de la llum
(pel forat negre -de la paret-
és per on van ficar
els voltius i els amperis)
.

.
NO SUS HU CREUREU.... (m'he etivocat hortogràficament: torno a començar)... NO US HO CREUREU...

.
A CELLERS TRIADA
JA TENEN LLUM!!!!!!!!!!

.
L'èxit d'aquest fet històric en els anals (amb perdó) de l'enologia contemporànea ha estat gràcies a la delicada tasca diplomàtica i de gestió que a portat a tan bon terme en Dan Brus (més conegut per les seves fans com Dan The Man).
.
Després de tan sols dos mesos i mig sense llum, donant-li a la manivela perquè funcionessin les màquines, JA TENIM LLUM!!!!!!!!!

.
.
ENHORABUENA
A LOS PREMIADOS!!!!!
.
.

Lo gaig

.
.

.
.
Fuflunanianus, fuflunanianes:

Volem compartir amb tots vosaltres aquest escrit tan ilustratiu de cóm és de beneficios el gaig pel bosc, que ens ha donat pel facebook lo fufluner Victor Morató (en3paraules, Victor: MOLTES, MOLTES GRÀCIES).
.
.
.
Fragment de l'article "El gaig dispersa les glans", de Jordi Badia (El Pou de la Gallina, desembre 2008):
.
.
"També menja glans el gaig (Garrulus glandarius), l’ocell boscà de la família còrvids, parent de corbs, gralles i garses, que té l’ala de color blau. Com la formiga de la faula, el gaig és un ocell previsor. A finals de tardor busca les glans madures, les pren amb el bec i les enterra en múltiples llocs disseminats per menjar-se-les a ple hivern i a la primavera. Si les guardés juntes, molt fàcilment un ratolí o un senglar les hi pisparia totes. El gaig es fixa en referències visuals dels llocs per recordar uns mesos més tard on són les glans enterrades.

Excel·lents estudis de camp realitzats per investigadors del País Valencià documenten i mesuren la funció del gaig en la disseminació de les glans. Segons aquests estudis, el gaig selecciona positivament les glans d’alzina, per davant de les de roure i de garric. S’empassa primer, només fins a la gola, les glans més petites i pren després una gla més grossa que manté al bec obert. Així les transporta en vol i les enterra fins a un màxim de 500 metres d’allà on les ha collit, amb preferència pels espais oberts.

Però la memòria sovint falla i, sense anotacions ni GPS, moltes de les glans del gaig es queden oblidades, enterrades en llocs dispersos. D’aquesta manera, és el gaig qui dissemina les glans als espais desforestats i contribueix a l’expansió d’alzines, roures i garrics. La relació entre el gaig i les alzines i els roures és tot un cas de mutualisme entre dues espècies, sens dubte d’una gran transcendència al bosc.

La disseminació pel gaig també sembla explicar per què a la natura no s’observa la tendència a seleccionar-se alzines i roures amb glans cada vegada més grosses i nutritives, que donarien més oportunitats de supervivència al futur plançó:
la mida del bec del gaig les limita."


(Teniu l'article sencer a: http://ichn.iec.cat/Bages/hemeroteca/2008-12.pdf )
.
.

instantània #5

.
.

.
.
El gran imitador.

El gaig, murri i trapella, sap fer les veus que fa el pastor

a cops enganya, a bocs i ovelles, des de dalt d’un boix de Cal Teixidor.
.
.

instantània #4

.
.

.
Ouroboros.
.
Deté el pèndol, un instant,
el vaivé amb què es devora a si mateix
.
doncs ha sentit remor de pètals
d'unes flors de presseguer.
.
.

instantània #3

.
.

.
.
Res no és mesquí.
.
Avui el sol llueix com un gegant que tot s'ho mira entre quatre núvols mal contats.
.
Primavera d'hivern, Primavera d'estiu.
I tot és Primavera.
.
.

instantània #2

.
.

Cel rogent.
.
Quan bufa el vent és dia gran per l'avi Comas
.
els nanos el seguim per veure'l fer volar estels.
.
.

instantània #1

.
.

.
.
Tot comença avui.

Quant surt el sol el món llueix com un vedell acabat de néixer,

de matinada neix el món i és el seu aniversari cada dia.

.