EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

15/8/10

Lo Santi, l'Antoni, el Martí i en Jaume

.
.
.
L'Antoni, el Santi, el Jaume, el Martí: g
ent que s'estima aquests boscos.
.
En Tàpies, en Santi Santamaria, en Tortell Poltrona, lo Martí Boada.
.
Com podeu veure aquest pais nostre, Lo Montseny, acull gent molt especial, gent molt gran, d'aquella que dona fruits d'enorme trascendència: l'un de la matèria del temps en fa forma, l'altre del menjar simfonies de sabors i d'aromes, aquell, lo poeta, lo pallasso, a l'aire fa volar somriures de colors com papallones. En Martí, el savi, lo pagès, murmura a cau d'orella a les bestioles i als arbres.
.
Aquest quatre (mestres? monstres?) han creat, i crean, el seu propi món, únic, particular i (afortunadament) transferible. Gràcies a ells, a la seva recerca personal, cada un de nosaltres, davant del cuadre, asseguts a taula, dins la vela del circ, voltant pel mig del bosc (prop d'aquell petit gorg de la Riera Xica, vora els Castanyers de Can Lluís), trobem noves eines i tantes claus que ens ajuden a construir el nostre propi món (particular i, ara si, intransferible) i a ser una mica més fufluners i millors persones.
.
Lo Santi, l'Antoni, en Martí i en Jaume són gent d'aquella, tant necessària, que ens alimenten l'esperit, la ment, la panxa i les mirades.
.
Són gent del Montseny, gent que s'estima aquests boscos, tots els boscos.

.
.
.


En Santi, qui habita entre fogons i peroles,
en un bosc del Montseny





L'Antoni, el jardiner zen,
en un bosc de mirades






En Martí,
Boadapythecus catalanicus fuflunensis (Linnaeus, 1949),
en un bosc d'arbres de fulles
que mai caduquen





En Jaume, pallasso sense fronteres,
en un bosc de nens

.
.
.


Salvem el Montseny, obra d'AT.

.
.

8/8/10

La iaia Francisca (1916-2010)

.
.

.
.
Aquí la teniu: quina dona!
Bona, valenta, ferma.
Aquí la teniu:
què dic una dona: una donassa!
.
Sempre amb el somriure a punt, el cor a punt,
la llum a la mirada.
.
Ha partit en pau
com sempre
plena d'amor pels altres.

.
.
.
.
Départ
.
.
Assez vu. La vision s'est rencontrée à tous les airs.
Assez eu. Rumeurs de villes, le soir, et au soleil, et toujours.
Assez connu. Les arrêts de la vie. Ô Rumeurs et Visions!
Départ dans l'affection et le bruit neufs!
.
Arthur Rimbaud
.
.

(He vist prou. La visió s'ha trobat en tots els aires.
He tingut prou. Rumors de ciutats, de nit, al sol, sempre.
He conegut prou. Les pauses de la vida. Oh rumors i visions!
Partida cap a l'afecte i els sons nous!)

.
.