.
Com per a molts de vosaltres, se'ns han acabat les vacances. La glòria és efímera (cagundena).
.
Han estat pocs díes però, això si, com s'acostuma a dir en aquests casos, "tot a lo grande".
.
Començant per lo crusanet de l'esmorçar matutinu...
.
.
.
.
.
.
... i seguint per la zodiac que ens hem comprat aquest any per fer lo nostre tradicional cruseru pel Tordera...
.
.
.
(No flipeu, que és de segona mà i ens ha sortit molt bé de preu, una ganga, i amb totes les facilitats bancàries del món, amb un crèdit supertou, del ICO, a pagar en (només) 77.654.929 quotes de 50€ al mes (aprofiteu i aneu a demanar, que es veu que els hi sobren els diners i els regalen...)).
.
.
Per cert, que algú ens ajudi. Passejant pel bosc ens hem trobat tot un munt d'aquestes coses (esponjoses, basidiformes) escampades arreu de la muntanya... algú sap com es diu això? per què serveix? és bo? se menja?
.
.
.
.
GRAN, GRAN TORINO
.
Una última cosa. Si podeu no deixeu de veure una peli gran, molt gran, que hem vist un d'aquests díes. Es tracta d'unaltra petita, enorme, humil i sàvia lliçó de vida i humanitat del nostre estimat, admirat, Clint Eastwood. La peli és una delícia. Parla d'un home, en Walt Kowalski, d'un cotxe, un Gran Torino del 72, de l'amistad i de totes aquelles petites coses que, encara que quedin enrera, restan per sempre dins de nosaltres...
.
Perquè feu un tast, aquí teniu el tema Gran Torino, interpretat al piano per Jamie Cullum.
.
.
.
http://
.
.
+associacio.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada