Me llamo Rachel Corrie

.
.
.
.
.
El 16 de març de 2003 una excavadora militar israeliana va atropellar a l'activista per la pau Rachel Corrie en Rafah, poble de refugiats en el sud de la franja de Gaza. Tenia 23 anys, era nord-americana i havia decidit viatjar de Olympia (Washington) a Palestina per a col·laborar com voluntària en el Moviment Internacional de Solidaritat. Va morir mentre defensava el dret dels palestins a tenir un sostre i una terra, tractant d'impedir que l'excavadora derroqués la casa d'un metge palestí.
.
Els conflictes a Orient Pròxim se segueixen succeint. Els cracs del Cric del Coluche i la companyia de teatre gasteiztarra Traspassos ens conviden a reflexionar amb aquest excel.lent monòleg.
.
L'obra My name is Rachel Corrie es va estrenar al setembre de 2005 en el Royal Court Theatre de Londres, sota la direcció del gran actor anglés Alan Rickman. El text d'aquest monòleg es basa en fragments del diari íntim de Corrie i de les cartes i correus electrònics que aquesta enviava als seus pares explicant-los les seves vivències i pensaments.
.
«No només tracta el conflicte en Gaza, és un text no dramàtic que parla de la violència, les guerres, les injustícies, de com una nena es fa dona i d'un viatge a través del dolor i de veure les misèries humanes en el qual Corrie mai va perdre la fe, ni el somriure» (Marta Marco)
.
.
.
.