Els Grinyols del Montseny

.
.

.
.
(Pròleg del llibre Els Grinyols del Montseny)
.
.
Ah! Si pogués parlar aquesta muntanya!
.
Serien incomtables les històries d'homes i dones que han trobat en el Montseny el seu espai de vida. De fet, si hom es passeja per la muntanya, i ho fa orella dret, com un conill de bosc, amb la mirada amatent de la guineu, arreu observarà senyals de la petjada humana: com la teranyina de camins de totes menes pels que hi han peonat durant mil.lennis els habitants de la muntanya. Els més vells són els corriols de ferradura o de matxo d'abast, els trobem arreu del massís, en els pendissos més penjats, alguns d'ells obrats amb pedra seca. El més bell, sens dubte el del Sot de l'Escala, sembla talment fet per els mateixos Grinyols que ens regala la Rosalia Vila.
.
Altres camins mil.lenaris, són els camins ramaders: els del Pla de la Calma, ja existíen com a mínim fa tres mil anys.
.
Els camins del Montseny són una part de la petjada humana escrita damunt la pell del vell massís, o qui sap tal com ens suggereix la Rosalia damunt de la misteriosa Molsosa.
.
Una altra senyal de l'activitat humana a la muntanya són les places carboneres, escenari principal de la vida dels Grinyols.
.
Les carboneres hi són a centenars, escampades pel massís, algunes tan velles que podrien superar el parell de mil.lenis.
.
Tal com ens diu la Rosalia, les identifiquem fàcilment, malgrat estiguin cobertes de bosc, car sempre són petits espais plans coberts amb terra negre, anomenada per la gent del Montseny, fagell.
.
En alguns casos no és estrany de poder observar al costat de la plaça unes bases de pedra en forma rectangular que presentes les restes d'una barraca carbonera. La petita construcció, citada per la nostra autora, mostrava una bellesa tal que seguí a l'escriptor Prudenci Bertrana, que en les seves Proses Bàrbares, la considera una de les millors arquitectures de l'home rural, per la seva senzillesa i alhora eficàcia.
.
És evident que la Rosalia Vila ens fa un regal en un format de narrativa ple d'imaginació i d'estima a la seva estimada muntanya.
.
............................................. Martí Boada
.
Geògraf, naturalista, doctor en Ciències Ambientals, fufluner i referent personal de aquí los bodegueros.
.

................................. * * *
.
Diuen que el mite, que el fruit de la imaginació, ens acosta encara més al cor de les coses, dels llocs, les vies i dreceres per on el seu fil narratiu transita. Just per això, si voleu fer un viatge íntim i acollidor al cor més màgic del Montseny, d'aquest petit pais que ens acull des de ben antic, capfiqueu-vos, com la granoteta (chof!) ho fa a la bassa, de cap dins d'aquest llibre petit i deliciós, de la mà dels Grinyols del Montseny (en Pere, en Blai i l'Alfons) i de la ploma de la Rosalia Vila, fuflunera palauenca, i dels seus contes de llar de foc.
.

................................... *
.
La Rosalia ens convida a tots els fufluners a l'acte de presentació del llibre Els Grinyols del Montseny, a la Fira d'Artesania de Santa Maria de Fuflunstordera, dissabte dia 4 a les 18,30h.
.
.