.
.
.
.
L'amor. L'amor i cap altre cosa més (deixem-nos d'hòsties). En l'amor és on rau la grandesa i mestria d'en Santi. En l'amor potent, enfortidor i enriquidor de qui s'estima el que fa, de qui s'estima el que viu, i ho comparteix. És aquí on rau: en l'amor compartit a taula, en l'amor compartit per aquest país nostre petit, en l'amor continu del mestre que, cada dia, aprèn, millora i, amb el seu exemple, no deixa mai d'ensenyar.
.
.
En Santi i l'Àngels, han estat per nosaltres, sempre, el nostre referent. Hem compartit amb ells la dedicació plena per un projecte comú, de vida, profesional, i una mateixa filosofia: en el detall està l’amor, en l’amor el detall ho és tot.
”La vida professional de l’Àngels, com la meva, ha estat guiada per la voluntat de fer feliços els qui s’han apropat a Sant Celoni amb interès i respecte per conèixer el nostre restaurant. La vida en un restaurant, per una família, és un projecte en comú. Il.lusions i decepcions compensen l’amabilitat i la duresa d’una professió que només es pot portar a terme per guanyar-se la vida amb amor.”
LA CUINA DE SANTI SANTAMARIA. L’ÈTICA DEL GUST.
Edicions Cadí, 1999.
.
.
.
Amb admiració i carinyu, com sempre:
Santi i Àngels us estimem.
.
.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ètica, gust, savi, i molt d'amor. Amor és el secret.
Un cop dur. El Montseny està de dol.
Al 99, el meu pare va sortir de l'hospital amb l'alta mèdica després d'una greu operació de càncer de colon...... el lloc triat per dinar va ser el racó de can faves..... amb aquesta única vegada vaig tenir prou per gaudir de la seva cuina..... suposo que el millor que podem fer, és gaudir de la taula com ell ho ha fet!...
i a vosaltres per estimar-lo i tenir-lo present..... (Gràcies).
Glaçada, glaçada em vaig quedar quan vaig sentir la trista notícia. En Santi, un home jove amb un talent indiscutible, de cop hi volta ens havia deixat.
Que maco aquest espai d'amor que li heu dedicat. Com diu Anònim en el comentari anterior, el Montseny està de dol: em perdut un gran ambaixador del nostre raconet de món i de la nostra terra.
En pau descansis, Santi.
Preciós homenatge a en Santi.
És veritat: l'amor, en totes les coses, ho és tot.
Gràcies Santi. Descansa en pau.
Vosaltres d'amor i detalls en sou mestres, en sou rics, en sou dos que creixen i miren i veuen els altres, i donen, i escolten, i beuen, i fan goig fufluner. No he tingut el plaer de tastar directament la cuina d'en Santí però el vostre post parla d'amor i ética i de vosaltres hem tastat i begut les dues coses...
Publica un comentari a l'entrada