.
.
.
L'Antoni, el Santi, el Jaume, el Martí: gent que s'estima aquests boscos.
.
En Tàpies, en Santi Santamaria, en Tortell Poltrona, lo Martí Boada.
.
Com podeu veure aquest pais nostre, Lo Montseny, acull gent molt especial, gent molt gran, d'aquella que dona fruits d'enorme trascendència: l'un de la matèria del temps en fa forma, l'altre del menjar simfonies de sabors i d'aromes, aquell, lo poeta, lo pallasso, a l'aire fa volar somriures de colors com papallones. En Martí, el savi, lo pagès, murmura a cau d'orella a les bestioles i als arbres.
.
Aquest quatre (mestres? monstres?) han creat, i crean, el seu propi món, únic, particular i (afortunadament) transferible. Gràcies a ells, a la seva recerca personal, cada un de nosaltres, davant del cuadre, asseguts a taula, dins la vela del circ, voltant pel mig del bosc (prop d'aquell petit gorg de la Riera Xica, vora els Castanyers de Can Lluís), trobem noves eines i tantes claus que ens ajuden a construir el nostre propi món (particular i, ara si, intransferible) i a ser una mica més fufluners i millors persones.
.
Lo Santi, l'Antoni, en Martí i en Jaume són gent d'aquella, tant necessària, que ens alimenten l'esperit, la ment, la panxa i les mirades.
.
Són gent del Montseny, gent que s'estima aquests boscos, tots els boscos.
.
.
.
.
.
L'Antoni, el Santi, el Jaume, el Martí: gent que s'estima aquests boscos.
.
En Tàpies, en Santi Santamaria, en Tortell Poltrona, lo Martí Boada.
.
Com podeu veure aquest pais nostre, Lo Montseny, acull gent molt especial, gent molt gran, d'aquella que dona fruits d'enorme trascendència: l'un de la matèria del temps en fa forma, l'altre del menjar simfonies de sabors i d'aromes, aquell, lo poeta, lo pallasso, a l'aire fa volar somriures de colors com papallones. En Martí, el savi, lo pagès, murmura a cau d'orella a les bestioles i als arbres.
.
Aquest quatre (mestres? monstres?) han creat, i crean, el seu propi món, únic, particular i (afortunadament) transferible. Gràcies a ells, a la seva recerca personal, cada un de nosaltres, davant del cuadre, asseguts a taula, dins la vela del circ, voltant pel mig del bosc (prop d'aquell petit gorg de la Riera Xica, vora els Castanyers de Can Lluís), trobem noves eines i tantes claus que ens ajuden a construir el nostre propi món (particular i, ara si, intransferible) i a ser una mica més fufluners i millors persones.
.
Lo Santi, l'Antoni, en Martí i en Jaume són gent d'aquella, tant necessària, que ens alimenten l'esperit, la ment, la panxa i les mirades.
.
Són gent del Montseny, gent que s'estima aquests boscos, tots els boscos.
.
.
.
En Santi, qui habita entre fogons i peroles,
en un bosc del Montseny
L'Antoni, el jardiner zen,
en un bosc de mirades
En Martí,
Boadapythecus catalanicus fuflunensis (Linnaeus, 1949),
en un bosc d'arbres de fulles
que mai caduquen
.
.
.
Salvem el Montseny, obra d'AT.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada