.
.
Estimats fufluners: us hem d'explicar una cosa guapa, molt guapa, que ens fa estar contents y felices cual lombrices: lo nostre estimadíssim fufluamic Carles (alies "Carles el Caçador", "Carles el Motero" i/o "el Carles de la Raquel") no només ha acabat la durísima competició Panáfrica 2010 en la que (amb dos pebrots) va participar pilotant un quad sino que, a sobre, va el tiu i (with two peppers) se clasifica tope guay i, ala nen, cap al podium!!!
.
Des d'aquí et volem felicitar Carles pel teu triomf, perquè vas lluitar com un jabatu superant dia a dia tots els problemes i les durísimes condicions amb què et vas trobar al llarg del inacabable desert marroquí (xungues les dunes d'arena d'Erg Chebbi, oi?) però, per sobre de tot, et felicitem i et donem les gràcies a tu i a tots els teus companys de la Panáfrica per fer feliços a tants nens.
.
.
1.: L'AVENTURA DE FER FELIÇOS ALS ALTRES (SI A MÉS AQUESTS SON NENS, MIEL SOBRE HOJUELAS, OIGA!)
.
.
La penya de la Panáfrica va entregar a la Association Hassi Labiad (la qual realitza labors d'alfabetització i ensenyament d'oficis a la gent de la zona) un fotimer de roba i calçat que el camió de l'organització va traslladar a un llogaret als peus del Erg Chebbi. Centenars de wambes, samarretes, xuxes, material d'escola, etc, coses que a vegades aquí no valorem però que per ells són molt importants.
.
Aqui teniu unes quantes imatges plenes de gent fuflunera:
.
.
2.: L'AVENTURA DE PASARLES PUTES i A SOBRE ESTAR CONTENT (O DE QUE SARNA CON GUSTO NO PICA, OIGA!)
.
.
Això es exactament el que (exactament) és la Panáfrica: una competició d'aquelles tan guapes però tan dures que, mentres la fas, no pares de dir-te coses a tú mateix de l'estil de: ¿y pa qué coño m'habré metío yo (personalmente) en este fregao?, o: lo próxim any vindrá saputamara, o: una cervesa, una cervesa, el meu regne per una cervesa (a lo Richard III, rollo Chéspir,) o: tic tonto i a sobre el quad em fa la perla, o: cagunlou, cagunlòstia i caguntot, o: estem a seixanta graus (celsius) a l'ombra fijo que s'em comfitaran els ous, etc, etc, etc.
.
Al final, però, totes les penes s'obliden i el que queda és tot lo bo, les vivències extraordinàries compartides amb els amics, amb la natura, amb els nens i amb un mateix.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada