Estimada Encarna

.
.
.

.
.
Estimada Encarna, esposa meva i mare dels meus fills,

allà on sigui que et trobis pensa en agafar una cadira baixa i sortir a la porta de casa, junt amb la resta de modistes (ara cosireu les ales per als àngels, als que tant apreciaves).

D'aquí a uns dies ja passaré jo pel teu carrer a demanar-te que siguis la meva parella eternament.

Et vaig estimar, t'estimo i t'estimaré sempre.

Moltes gràcies per tot el que m'has donat.
.
.
.