Lo Món de Can Fufluns: instantània #4

7/2/10

instantània #4

.
.

.
Ouroboros.
.
Deté el pèndol, un instant,
el vaivé amb què es devora a si mateix
.
doncs ha sentit remor de pètals
d'unes flors de presseguer.
.
.

6 comentaris:

Anònim ha dit...: Fufluners teniu un bon escoltar o sentiments compartits .... acaba un any i tot comença de nou.
Les flors es van obrint una rera l'altra, sense aturador.
Totes diferents ... o no.; 7 de febrer del 2010, a les 12:12
David Garcia Pagan ha dit...: Siempre la misma y siempre distinta.

Así te quiero yo.; 7 de febrer del 2010, a les 12:15
Anònim ha dit...: Ouroboros .... potser un renaixement ? Una serp gegantina, ancestral, una deessa que es menja la cua ?
Un cercle ?
Bon diumenge.; 7 de febrer del 2010, a les 12:17
David Garcia Pagan ha dit...: Fufluns is Good, Fufluns is God:

Fufluns és a totes coses i és ell qui les cuida i les fa creixer.

També és aquesta serp mística.; 7 de febrer del 2010, a les 12:52
Martí Boada ha dit...: Quina poesía més bella!!, fins els cotil.ledons se'ns belluguen!

Martí; 9 de febrer del 2010, a les 10:06
David Garcia Pagan ha dit...: Aquest epigrama és res comparat amb tota la poesía que conté Natura. El més a què aspirem és a ser lectors atents de tot el que Ella escriu.

Salut Martí!; 9 de febrer del 2010, a les 17:09

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)