EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

7/2/10

instantània #4

.
.



.
Ouroboros.
.
Deté el pèndol, un instant,
el vaivé amb què es devora a si mateix
.
doncs ha sentit remor de pètals
d'unes flors de presseguer.
.
.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Fufluners teniu un bon escoltar o sentiments compartits .... acaba un any i tot comença de nou.
Les flors es van obrint una rera l'altra, sense aturador.
Totes diferents ... o no.

Can Fufluns ha dit...

Siempre la misma y siempre distinta.

Así te quiero yo.

Anònim ha dit...

Ouroboros .... potser un renaixement ? Una serp gegantina, ancestral, una deessa que es menja la cua ?
Un cercle ?
Bon diumenge.

Can Fufluns ha dit...

Fufluns is Good, Fufluns is God:

Fufluns és a totes coses i és ell qui les cuida i les fa creixer.

També és aquesta serp mística.

Martí Boada ha dit...

Quina poesía més bella!!, fins els cotil.ledons se'ns belluguen!

Martí

Can Fufluns ha dit...

Aquest epigrama és res comparat amb tota la poesía que conté Natura. El més a què aspirem és a ser lectors atents de tot el que Ella escriu.

Salut Martí!