Perquè, clar, allà tots vam anar a recordar a l'amic (al tiu aquest tant xulu i guapu i murri i trapella de la foto d'aquí baix), i com que tots allà érem amics (xulus, guapus, murris i trapelles) portàvem tots un enorme i gran somriure sota el nas.
All right!!!
Coi, tu, què maco va ser l'acte d'inauguració de l'escultura d'en Santi!
Va haver-hi de tot: parlaments, pica-pica, cava... fins i tot musiqueta interpretada en directe!
Primer l'Àngels ens va llegir unes paraules precioses, tal com és ella.
Després en Joan Castaño, senyor alcalde de Sant Celoni, visiblement emocionat, ens va delectar a la concurrència amb una deliciosa selecció de cançons del seu reconegudíssim repertori de boleros i ranxeres: Dos Gardenias, Noche de Ronda, Cielito Lindo, Cucurrucucú Paloma i Bésame Mucho van ser alguns dels temes més llargament ovacionats pels parroquians.
Però, ep!, el plat fort encara havia d'arribar. I va arribar. Va ser el moment en que en Jaume Rodri, escultor, raconteur et chansonnier, va agafar el micròfon i ja no el va deixar estar fins ben entrada la vesprada.
De tots és coneguda la dèria d'en Rodri per la chanson française, d'aquí que ens sorprengués (tan gratament) quan van començar a sonar les notes del Funiculì, Funiculà. Quin un què n'està fet en Rodri! Quin gran escultor i... quin gran cantante napoletano! Quina veu de tenor que té!
Oh mamma mia!!
Mentre en Rodri seguia a la seva ('O paese d'o sole, Core'ngrato, Santa Lucia luntana, 'O sole mio, Torna a Surriento...) la resta d'amics del Santi al voltant de la seva escultura anàvem fent, també, de les nostres: que si petons, que si abraçades, que si petons i abraçades...
Per cert, aquí teniu l'escultura.
Magnífica.
Dues pedres, un sol tot.
Vista pel davant...
...i pel darrere:
I envoltada d'un munt de gent xula, guapa
i ben parida!
The family...
The Can Fabes Dream Team...
La noia més guapa de Can Fabes
(amb permís de la Regina) amb el tiu
més resultón de Can Fufluns...
* * *
NOTA: Aquest reportatge si non è vero,
è ben trovato. Vull dir: que tal vegada
les coses no van anar ben bé així,
com les he explicat...
El que sí és del tot cert
és que
TOTS PORTÀVEM
UN SOMRIURE SOTA EL NAS.
*
Agraïments molt especials a la Marga,
també coneguda com
La Patronal de Can Fufluns,
per aquell parell d'hores lliures
(que molt probablement
em descomptarà del sou)
que em va donar per poder assistir
a aquesta bella trobada de vells amics.
*
REPORTATGE FET AMB FOTOS DE:
* * *
SANTI & CAN FABES
FOREVER!!!
+associacio.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada