GRIMÈGIES: com un nen que no te por a la mort

.
.
.

.
.
.
"Bon dia i bona hora i la mort quan sigui l'hora!"
.
Amb aquestes paraules en Joan Armengol, lo Juanitu de Can Boter, poeta i home de teatre, obria sempre el programa Terra d'Escudella, allà pels voltants del pleistocé superior pre-càmbric. Salutació que encara resona en tots aquells que el recordem fuflunerament. (Perdoneu que hagi començat amb aquest petit record d'en Joan, però és que el seu amic Poltrona amb GRIMÈGIES, l'obra que està a punt d'estrenar, m'ho ha fet venir al cap. Ja veureu perquè. O no. Tant se val. Només era un incís.)

.
Tornem a començar (nasquem de bell nou):
.
"Bon dia i bona hora i l'amor quan sigui l'hora!"...
.
.
Demà dissabte 16 d'abril (21h) i diumenge 17 (18h), al Teatre Bartrina de Reus, en Tortell Poltrona estrena GRIMÈGIES, espectacle de sala on l'artista, el poeta, el pallasso, farà una reflexió sobre la vida i la mort, a partir de textos propis i d'en Pepe Viyuela (poeta, pallasso, amic). .

En algún lloc Poltrona escribí: "El pallasso és un provocador de sensacions i sentiments que busca moments d'immortalitat, com un nen que no te por a la mort". Cada dia que passa en Poltrona és més així: més nen, més savi, més pallasso.

.. . .

.

. grimèjia f Paraula inventada pel pintor Isidre Nonell cap al tombant del segle XIX-XX, que venia a significar disbauxa, més aviat amb connotacions sexuals. Va fer-se molt popular durant bona part del segle XX i va adquirir també un significat més lleuger de gatzara . . .

"Les trifulgues d'un pallasso sol que afronta el seu viatge, un viatge que a tots ens ha tocart en sort des del moment en què naixem. .

A escena, el pallasso prepara animat el gran viatge, el seu traspàs. Prepara, reflexiona i fa front als entrebancs. No és un comiat, és una manera d'entendre la vida, perseguint amb la tendresa i el riure uns instants d'eternitat. .

El riure i el plor, els extrems es toquen i la realitat és relativa. Necessita riure per sobreviure, per fer més comprensible la petitesa de la seva existència. Marxa però n'arriba un altre. Tot és substituïble . Tot plegat, una grimèjia, tant per qui ve com per qui se'n van, ningú no es queda on està. .

Un tema transcendental tractat sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l'humor. .

Des de les èpoques més remotes, el pallasso és la persona pagada per fer riure, i ho fa per sobre de totes les coses que no som capaços d'entendre. .

Un tema tabú, un joc amb les pròpies pors, els amors i desamors, els encanteris i els misteris, topant sempre amb allò imprevisible." .

TORTELL POLTRONA . . .



PALLASSO: Tortell Poltrona
IDEA ORIGINAL: Tortell Poltrona
GUIÓ i DIRECCIÓ: Jaume Mateu
DIRECCIÓ ESCÈNICA: Germans Poltrona
ASSESSORAMENT ARTÍSTIC: Claret Papiol
DIRECCIÓ TÈCNICA: Roc Mateu
CREACIÓ SONORA: Roc Mateu
IL·LUMINACIÓ: Quico Gutiérrez
ARTILUGIS: Nartxi Azkargorta
VESTUARI I ESCENOGRAFIA: Antonio Belart, Emma Escolano
COL·LABORADORS EN LA CREACIÓ: Pepe Viyuela, Chacovachi, Arcadi Oliveres, Fanny Thollot, Montserrat Trias.
COL·LABORACIÓ ESPECIAL: Mario Gas
.

.