A + T

.
.
.
.
Tots aquells llocs d'espessos boscos, especialment els del Montseny, em van produir gradualment un sentiment cada vegada més arrelat per la nostra terra, tant pel contacte directe amb la naturalesa que, en aquells anys, encara semblava verge, com per la força evocadora que allí tenen les nostres llegendes o fets de la història catalana (el Gorg Negre, l'assassinat de Cap d'Estopa) contats pels versos i les narracions dels nostres escriptors. A més, era una estranya sensació que em transportava a un món de boires i de nimfes evocat meravellosament pel meu creixent amor. Li deia a Teresa, en una carta: "He estat mirant el paisatge del nostre Montseny. Tot em parlava de tu per una raó de misteriosa simpatia o comunió de les coses més diverses, que deu pertànyer als foscs orígens de la vida mateixa."
.
Les pintures que vaig fer llavors reflecteixen, doncs, aquest món mig encantat i mig històric que amb els anys ha crescut dintre del meu cor com soterrada sang de tot un poble.
.
ANTONI TÀPIES, Memòria personal
.
.
.
.
.

(Amb carinyu fufluner a l'amic pintor del Montseny)

.
.