EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

18/11/08

MARC MIRALTA QUARTET: DREAMS

.
.
THE MARC MIRALTA QUARTET:
Marc, Berta, Anna i Paula
.
.
En Marc Miralta, jazzman fufluner (bateria, percussió, vibràfon, cajón, taules hindús i qualsevol cosa que al donar-li cops faci sons) ha tret un nou disc al carrer amb un títol ben evocador: DREAMS.
.
A en Marc això de la batería li ve de lluny, si fa no fa des dels set anys ja tenia el ritme ficat a la sang: pares, veins, encara recorden com es tancaba a la seva habitació i, sense descans, practicaba "el bumba-bumba dels pebrots" (citem fons ben documentades). Des de llavors la seva carrera musical creix espectacularment, de la mateixa manera que creix el músic: als onze anys comença a rebre classes del bateria Pau Bombardó. Ha estudiat percussió clàssica i vibràfon. Va estudiar en la Escola de Música Zeleste de Barcelona (1980-1984), en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1982-1989) i en la Berklee College of Music de Boston (USA) (1990-1993). Ha fet classes en el Taller de Músics de Barcelona i en seminaris nacionals i internacionals. Actualment fa classes de bateria i vibràfon de jazz en l'Escola Superior del Liceu de Barcelona. Ha actuat en festivals i clubs de jazz d'Europa, Amèrica del Nord, Suramérica, Àfrica i Orient Mig amb músics de la talla de Wynton Marsalis, Pat Metheny, Gary Burton, Steve Lacy, Paquito D'Rivera, Tete Montoliu, Art Farmer, Mark Turner, Joshua Redman, Perico Sambeat, Chano Domínguez, Lee Konitz, entre d'altres. Ha gravat més de trenta CDs, amb Perico Sambeat, Seamus Blake, OAM Trio, Mark Turner, Juan Perro, Mayte Martín, Gerardo Núñez, etc, etc, etc.
.
Aquest divendres 21 a les 21h a la Sala Luz de Gas, dins el Festival de Jazz de Barcelona, en Marc amb "l'altre" MARC MIRALTA QUARTET (Marc a la bateria, Seamus Blake al saxo, Bernardo Sassetti al piano i Joe martin al contrabaix) presentarà DREAMS, el seu nou disc.
.
Perquè flipeu: mireu aquest tema del Chano Domínguez Trio amb Mario Rossi i en Marc. És una petita delícia, una peça absolutament improvitzada en el moment (!), i, a part de que estimem a Monk, estimem a Tete i estimem a Chano i a en Marc, el títol del tema és que és ja una passada. Amb vosaltres el "Blues del Montseny"...
.
.
.
No por mucho madrugar amanece en el Somontano...
.
.

.

2 comentaris:

Xavier Franganillo ha dit...

Veritablement flipant. Tindrà alguna cosa a veure el Somontano?

Can Fufluns ha dit...

Naturalment que sí que té a veure, i molt, això del somontaine.. Aquest "no por mucho madrugar amanece en el somontano" es una dita molt enòfila que be a dir que les coses s'han de fer amb tranquilitat i calma ( es a dir chino-chanodomínguez) i, sempre amb un bon gotet de vi a l'avast.