.
.JPG)
.Fa un any just de matinada a trenc d'alba que la nostra estimada Nina, de sobte, se'ns va morir.
.
En la foto la podeu veure amb el seu germà, en Lluquet, mentres voltaven pels boscs del Montseny. Era piula i murri, desperta i viva com un llampec feliç, i dolça i tendra com la molsa que creix sobre les pedres, vora les fonts, a sota del bruc.
.
En memoria seva aquest poema petit com ella:
.
.
FORMIGA, CUC O LIBÈL.LULA
.
.
Mereixem ser estimats,
quant el núvol plaent ens despulla,
esclata la rosella
i mostra la pell fràgil.
.
Quan la bresca oprimeix
i escapem en totes direccions,
a la deriva.
.
Mereixem ser estimats,
Mereixem ser estimats,
a l'aire lliure,
o assetjats,
al vell port.
.
Al dia nou,
o a la nit llarguísima.
.
Micel.li infinit,
o heura,
que obscureix l'arbre
on s'enfila.
.
Fonoll marí carnós,
o vent invisible.
.
Formiga,
cuc,
o libèl.lula.
.
Començant, acabant, continuant,
mereixem ser estimats per sempre.
.
.
Maria Victòria Secall, del llibre Obert per Defunció
( més poesia d'ella clicant a El pèndol de petites oscil.lacions )
.
.
+associacio.JPG)
3 comentaris:
La Mort té un galan jardí,
un jardí de flors molt belles,
de clavells de carmesí,
de roses sempre poncelles,
de blancs lliris d'argent fí,
de violetes novelles.
- Joan Maragall -
Per na Nina amb amor.
Gràcies. Ens arriba ben a dins del cor, al bell jardí de les emocions. Mil petons i després mil més.
Amics, David i Marga, de tot cor no podria trobar millor lector que aquell que sap per què ha estat dit. In memoriam de na Nina i dels nostres encontres reals i virtuals que ens fan lleugers
Victòria
Publica un comentari a l'entrada