EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

23/10/08

Per la Nina

.
.
.
Fa un any just de matinada a trenc d'alba que la nostra estimada Nina, de sobte, se'ns va morir.
.
En la foto la podeu veure amb el seu germà, en Lluquet, mentres voltaven pels boscs del Montseny. Era piula i murri, desperta i viva com un llampec feliç, i dolça i tendra com la molsa que creix sobre les pedres, vora les fonts, a sota del bruc.
.
En memoria seva aquest poema petit com ella:
.
.
FORMIGA, CUC O LIBÈL.LULA
.
.
Mereixem ser estimats,
quant el núvol plaent ens despulla,
esclata la rosella
i mostra la pell fràgil.
.
Quan la bresca oprimeix
i escapem en totes direccions,
a la deriva.
.
Mereixem ser estimats,
a l'aire lliure,
o assetjats,
al vell port.
.
Al dia nou,
o a la nit llarguísima.
.
Micel.li infinit,
o heura,
que obscureix l'arbre
on s'enfila.
.
Fonoll marí carnós,
o vent invisible.
.
Formiga,
cuc,
o libèl.lula.
.
Començant, acabant, continuant,
mereixem ser estimats per sempre.
.
.
Maria Victòria Secall, del llibre Obert per Defunció
( més poesia d'ella clicant a El pèndol de petites oscil.lacions )
.
.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La Mort té un galan jardí,
un jardí de flors molt belles,
de clavells de carmesí,
de roses sempre poncelles,
de blancs lliris d'argent fí,
de violetes novelles.
- Joan Maragall -

Per na Nina amb amor.

Can Fufluns ha dit...

Gràcies. Ens arriba ben a dins del cor, al bell jardí de les emocions. Mil petons i després mil més.

Anònim ha dit...

Amics, David i Marga, de tot cor no podria trobar millor lector que aquell que sap per què ha estat dit. In memoriam de na Nina i dels nostres encontres reals i virtuals que ens fan lleugers
Victòria