EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

2/8/08

El nas de pallasso






El Pallasso August és el Fufluns del circ. Amb el seu nas de pallasso l'August és Fufluns, i viceversa. Sempre murri, trapella, juganer i (amb causa) rebel com encara queden pocs en aquest món de mones.


D'aixó de ser murri i fuflunejar a tort i dret qui en sap un munt es en Jaume Mateu, en Tortell Poltrona. Sap que els nens són més prop de la veritat que nosaltres els adults i que hi ha uns quants mons més enllà d'aquest mon nostre d'audis, d'mp3 i de pantalles de plasma; que hi ha uns quants mons que sempre són en pre-guerra, en guerra o en post-guerra on els nens juguen a disparar-se els uns als altres; mons on costa molt viure i que no et matin, en que es pasa gana tots els dies i en els que la grip mata.

En Poltrona, amb Pallassos sense Fronteres, de mons en guerra en coneix uns quants: els Balcans, Guatemala, Colòmbia, Kosovo, Chiapas, Sri Lanka, Sierra Leone...

Aquest 6 d'agost, amb en Monti, l'Antoine Durdilli, la Lucia Pennini i en Pau Sarraute marxaran cap a Haití, on també les donen maldades.

En Poltrona sap ben bé el perquè de la seva insistència a portar somriures allà on hi ha llàgrimes. Ell mateix ho deixa ben clar en aquest fragment del llibre 'Diaris de viatge. Tortell Poltrona amb Pallassos sense Fronteres'. Diu: "Al camp de refugiats de Veli Joze, a Croàcia, a mig matí vam fer l'espectacle CLOVNI on, amb l'excusa de llançar-me a un got d'aigua des de dalt d'una torre de 12 metres d'altura, anava realitzant diverses entrades. Aquells ulls, les boques obertes mostraven els forats a les dentadures dels adults... Així va començar Pallassos sense Fronteres, l'ONG. Era el 26 de febrer de 1993 i ens vam quedar de "pasta de boniato" en veure que els nens que no tenien res i que ho habíen perdut tot es refeien a partir d'una rialla. Un somriure posaba gel a les ferides i a l'odi. Va ser com una sortida cap a l'esperança. La utilitat del meu ofici es va posar en evidència: ja no era una teoria, el pallasso obre l'ànima, dóna consol. Tot i la seva feblesa, és el remei més fort davant de les barbaritats dels mateixos homes."

Queda tot dit: en aquest món (de mones) calen més nassos (de pallasso).

Us desitgem Poltrona i amics, de tot cor, Sort, Salut, Circ i Utopía!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pallasso Poltrona i amics per tot el que feu, i sobretot per portar el somriure a tots els infants que més el necessiten.
Bon viatge i fins a la tornada !

Anònim ha dit...

Potser la persona que més admiraba a en Tortell Poltrona, fos la seva tieta... aquella monja que va viure els seus darrers anys al temple romànic de Sant Pere de Reixac... moltes vegades, quan de petit hi anaba a Reixac, ella em feia riure només dient que un jove pallasso era el seu nebot, un jove pallasso que es deia Tortell... ella es tocaba el nas i jo reia... avui veient aquest blog m'he enrecordat amb afecte d'ella...

Can Fufluns ha dit...

...i amb tant d'afecte ens recordem també des d'aquí d'ella, de la germana Esperança... i de tota la gent de l'ermita de Reixac ( i del seu hort horacià): del mosen Josep Maria, d'en Pep Rius (eminent teòleg, tant erudit i sabi i humil), de les germanes Dolors i Elvira i sobre tot de la Carme, de la meva estimada germana Carme, tant guapa i dolça i amb un cor tant gran que ella sola ompliria tot un àlbum de fotos de l'Arreplegats Hearts Club Band.
Gràcies pel teu comentari, per aquest record... Mr. Joan de Can Pons, La Vallensana. Salut, Art & Music!