Sayonara fufluners!

.

.

Estimats fufluninjes i fuflusamurais:

.

Tenim dues notícies que donar-vos: una de bona i una de dolenta... primer la dolenta: TANCAREM EL CELLER DELS DÍES 13 DE GENER FINS AL 23 DE FEBRER!!

.

La bona: que tancarem perquè ENS HAN CONVIDAT A ANAR AL JAPÓ!!

.

Encara no ens ho creiem però ja està tot decidit i tot signat amb la productora Mediapro Pictures: pel gener ens anem a Tokio!

.

Com sabeu (i si no us ho expliquem) el nostre amic fufluner en Sergi López (alias "el Lópes") farà de coprotagonista en la peli que l'Isabel Coixet rodarà aquest any vinent allà al Japó i que es titularà "Map of the sounds of Tokio". En Sergi ens ha demanat que li assessorem per a crear el seu paper, que serà el del "propietari d'una botiga de vins que viu un intens romanç amb una assassina a sou". L'assassina a sou (flipeu!) serà la mismísima Uma Thurman ( la de Kill Bill)!! Al principi hem dubtat una mica (massa merder, pensàvem) però els calerons que la productora ens ha posat damunt de la taula ens ha acabat per convèncer. A més: ¡ a part d'assessors del Lópes i de la Coixet farem uns cameos com a clients de la botiga del protagonista!... estem histèrics dels nervis que tenim!!

.


.

En Sergi i el seu alter ego bodegueru, en David

.

.

La Uma i la seva doble per les escenes perilloses (i de fullà)

.
Estem que no caguem de la il.lusió i de l'alegria que ens fa aquesta aventura nipona-fuflunera!!

.

Per cert: sigueu previsors i feu acopio de vins i caves abans de que marxem o us pasareu un més a pan i agua!

.

Quin flipe fufluner!!...

.

SAYONARA BABIES!!

.

Qualsevol moment és bo: Bon Nadal Fufluner!!

.
.
Qualsevol moment és bo per a celebrar que sempre és bon moment per a estimar.
.
L'Amor que perdura s'ha de celebrar sempre, amb més caliu si cal ara que arriba el Nadal.
.
Brindem amb tots vosaltres perquè sigui sempre així!
.
Amb els nostres millors desitjos us dediquem aquesta nadala fuflunera:
.
.

EL 25 DE DESEMBRE
(VERSIÓ FUFLUNERA)
.
El vint-i-cinc de desembre
fu-flu-ners,
el vint-i-cinc de desembre
fu-flu-ners,
ha nascut un fufluner
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria
és nat en una establia,
fu-flu-ners.
.
A dalt del Turó de l’Home
fu-flu-ners,
a dalt del Turó de l’Home
fu-flu-ners,
si n’hi ha dos fufluners
abrigadets, abrigadets,
del celler han fet comanda
mengen bé i beuen bon cava
fu-flu-ners.
.
Qui dirà més gran mentida?
fu-flu-ners,
qui dirà més gran mentida?
fu-flu-ners,
farem el Carrer Major
peatonal, peatonal,
i entre el Mas i el Montilla
ho pagaràn amb calderilla
fu-flu-ners.
.
El vint-i-cinc de desembre
fu-flu-ners,
el vint-i-cinc de desembre
fu-flu-ners,
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal,
fuflunins i fuflunines
menjarem cosetes fines,
fu-flu-ners.
.
Déu nos do unes santes festes
fu-flu-ners,
Déu nos do unes santes festes
fu-flu-ners,
faci fred, faci calor,
serà el millor, serà el millor,
de Fufluns fer gran memòria
perquè ens dugui dalt la glòria
fu-flu-ners.
.
.

MOLT BONES FESTES

i

FELIÇOS ANYS NOUS!!

.

.

Fufluneres, Fufluners:

.

Us demanem que llegiu el següent escrit (Fufluns al Congo) dedicat a una fuflunera santestevenca, la doctora Maite Riu, qui fa 35 anys que viu i treballa, incansablement, a l´hospital de Kole.

.

AMB EL VOSTRE AJUT FUFLUNER

PODREM FER MOLT BÉ A MOLTS!

.

Fufluns al Congo

. ......................L'hospital de Kole, Kassai, RDC.

.
Com sabeu Fufluns és el follet que habita a les vinyes i als cellers. Antigament, en temps dels etruscs fou el déu del Vi, de la Natura i de l'Alegria de Viure; Fufluns és a totes les coses d'aquest món, i és ell qui las fa creixer, qui té cura d'elles (cliqueu aquí per saber més de Fufluns).
.
Malauradament hi ha fufluners que no tenen la sort i el privilegi que tenim nosaltres: ni gaudeixen de la vida, ni de la natura, ni, molt menys, menjen bé i beuen bo com fem a casa nostra... Encara que són una mica lluny (a la República "Democrática" del Congo) els tenim ben presents i ben a prop de nosaltres.
.
A Can Fufluns tenim una guardiola per recollir les vostres aportacions, que aniran directament a ajudar a mantenir i continuar la tasca generosa, valenta, d'una donassa fuflunera de Sant Esteve de Palautordera, la doctora Maite Riu, qui fa més de 35 anys que viu al Congo i treballa incansablement a l'Hospital de Kole, i de la infermera mallorquina Maria Galmés qui porta l'alegria per bandera i la farmàcia de l'hospital.
.

La doctora Maite Riu
.

Maria Galmés, un tot terreny de Mallorca

.
Allà al Congo no maten només les bales: la gana, la malnutrició (aguda, severa, dels infants i dels adults) i les malalties, tantes i greus, però a voltes tan comunes, maten molt més.
.
Els diners recollits entre tots els fufluners van directament a la Dra. Riu, gestionats escrupulosament per la seva germana, la nostra estimada fuflunera, l'Àngels Riu.
.
Perque us feu a l'idea de com necesitem el vostre suport us donarem una única dada:
.
amb tan sols 5€ podem alimentar a tota una família durant dos setmanes!
.

..

Aquests dies de compartir l'Alegria i la Festa amb els amics i els familiars us demanem un petit record pels nostres amics i la nostra família fuflunera del Congo.

.

AMB EL SUPORT DE TOTS AJUDAREM MOLT A MOLTS!

.

Carta d'una fuflunera al Congo

L'hospital de Kole

.

.

Aquest estiu he passat unes setmanes a Kole, al Kassai Oriental, a la República Democràtica del Congo. Han estat només 6 setmanes, així que preneu-vos aquestes línies com les impressions d’un primer contacte...
.
L’objectiu del viatge era senzill: fer una mica de companyia a la meva tia, la Maite Riu, MCJ, que fa 40 anys que hi viu. La Maite és directora de l’hospital de Kole... i perquè les lleis de la biologia no ho permeten, si no, jo crec que ja s’hagués tornat negre, després de més de mitja vida estimant aquell país.
.
Sóc jove i estudiant de medicina, fet que em permetia intentar seguir el ritme de dita doctora per l’hospital. Missió impossible: no es pot seguir algú que camina a 100 km per hora i treballava al 500% (jo, la suposada jove, no aguantava el ritme!), i menys mentre un munt d’infants intentava seguir-me a mi.

.

Entre els infermers, les missioneres i els infants van fer-me un lloc a l’hospital i a casa seva. Guardo dolços records de petites incursions a la consulta, on s’hi senten multitud de llengües i vivències, de quiròfans (on amb l’experiència es supera la manca de recursos), d’un munt de criatures abocades a la finestra de la farmàcia, demanant un pot i passant l’estona contemplant què feia. Records del camí d’anar i venir de l‘hospital, i de les innombrables mostres de carinyo de la gent. Que algú que només té uns quants plàtans faci més de 10 km per portar-te’ls no és una cosa que s’oblidi fàcilment.
.
Amb els nens de l’hospital podia passar-m’hi hores... i ja us dic jo que poques vegades he vist somriures més sincers.

.

.
Però és inevitable preguntar-se quin panorama tenen al davant aquests nens... L’esperança de vida global al país ronda els 40 anys, però crec no equivocar-me si dic que dubto que la majoria d’ells arribi a l’edat adulta. Moltes escoles no funcionen (algunes estaven completament destruïdes), i les carreteres del país estan en tant mal estat que per arribar a Kole l’única possibilitat és fer-ho amb avioneta (i, per cert, pagant una fortuna).
.
És una terra molt rica, cultivable, amb els rius d’entre els que tenen més cabal del món. Però paradoxalment hi ha molta malnutrició, l’energia hidràulica no s’aprofita per a la generació d’electricitat (perquè les infrastructures s’han malmès), i les dones treballen amb els mateixos sistemes que fa 2.000 anys (recollir la llenya, fer els camps, pilar el manioc).
.
S’avança en molts sentits: s’han fet magnífiques fonts d’aigua potable, petites associacions que comencen a organitzar-se, grups de dones i de joves, centres de formació que funcionen (com l’escola d’infermeria de l’hospital).
.
Tot i això, es miri com es miri, hi ha molta misèria (i no dic, i no vull dir, que només hi hagi misèria). Però de quina altra forma pot descriure’s l’extrema pobresa d’aquesta gent, que, sense saber-ho, viu en un dels països amb més recursos minerals del món? Això és el que en els últims anys s’ha anomenat “violència estructural”, i és el manteniment de les estructures (socials, econòmiques i legals), que mantenen, deliberadament, les desigualtats (perquè el que és ben cert és que hi ha algú que se’n beneficia, dels recursos minerals!).
.
I mentre escric això penso en l’Ekoto, que té 12 anys i la il·lusió d’anar a escola, però una malaltia que s’hagués pogut evitar, una malnutrició que s’hagués pogut corregir, una escola feta ruïnes que s’hagués pogut reconstruir i una manca de professors que s’hagués pogut solventar, fan que es quedi dia rere dia a l’hospital.
.
Hi ha molta misèria i s’hi intueix també força corrupció. Però nosaltres vam tenir la sort de compartir les 6 setmanes amb la gent que precisament està lluitant al costat dels més pobres perquè tinguin accés a la salut, a programes de nutrició, que fan costat a les associacions, que es preocupen pel dia a dia de la gent... i en un entorn que no sempre t’ho posa fàcil.
.
Així que no vull acabar aquest escrit sense agrair a totes aquelles persones, la immensa majoria congoleses i/o missioneres que van fer d’aquesta experiència una oportunitat única per aprendre i que van acollir-nos a casa seva. Van fer-nos-hi un lloc, com si sempre haguéssim format part del seu entorn i ens van permetre ser testimonis d’una entrega incondicional pels altres. I agrair també a tots els infants que van omplir d’alegria tants moments.
.
Susanna Gassiot, estudiant de medicina.
Kole, Kassai Oriental, RDC.
Estiu 2008.
.
(Més informació a Pobles Germans a Catalunya)
.

Ho haveu vist?

.

.

Haveu vist quina nevada ha caigut al Montseny?

.

Déu n'hi doret quin fred que fa!

.

El Turó de l'Home vist des de Ca La Xica

.

Aprofitem l'avinentesa per saludar des d'aquestes cotes glaçades als estimats fufluners de sa illa de Mallorca, a la nostra poeta de guàrdia, na Maria Victòria ( El pèndol de petites oscil.lacions ), i a l'home armònic, en Josep Harp (www.josepharp.net , la millor web d'harmònica en català de la xarxa), als qui, dia si i dia també, les isòbares els regalen ara pluja, ara neu o calabruix, i sempre mar blava.

.

Per vosaltres, per tots els fufluneirus, us dediquem aquests versos d'Aribau fixats en metàl.lica escriptura a la Pedra del Prat del Lledoner de Can Cervera:

.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant, cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del jueu

e al mig del mar immens la mallorquina nau.

.

.

Salut, estufa o llar de foc i Fufluns!
.

El Cabaret Ambulant arriba al Cabaret Coluche!

.
.

..
Aquest divendres el Cabaret Coluche, com l'any, s'acaba... (Però no patiu: com la mar, com el Circ, el Coluche sempre torna a començar. Cap a la primavera que la sang altera tornarà amb més crics i amb més cracs de l'escena pallassera catalana.)
.
Demà divendres 5 a les 21h a la carpa màgica del Crac com a clausura del Cabaret Coluche arriba el Cabaret Ambulant de l'Alba Sarraute:
.
Circ, Màgia, Poesía, Música, Malabars, Claretades, Mojitos & Caipirinhes, El Que No Sabem & El Que No Podem Explicar... i un bon sopar calent per tan sols 18€!
.

No us ho podeu perdre!

Reserveu les vostres entrades

trucant al 667 48 00 10.

.

Cineclub Sant Esteve: It's a Free World

.
. .
Els fufluners cinèfils, fuflunèfils, del Cineclub Sant Esteve ens oferiràn aquest divendres a les 10 del vespre la peli It's a Free World (Gran Bretanya, 2007). Una peli molt interesant que, com totes les d'en Ken Loach, retrata delicada i quotidianament aquesta societat nostra de l'Europa 'accidental' del s.XXI.
.
CINE & CAVA: Per concloure aquest primer cicle de pelis (Amants de dones: Caramel, Irina Palm i aquesta d'en Loach), es farà un ressopó-tertulia amb dolços i CAVA BEN FRESQUET per gentilesa cinèfila de CAN FUFLUNS , que per proximitat i calitat és, sens dubte, el millor cava del free world.
.