Això ja ho tenim: els nens, els xiquets, la quitxalla, aquests "locos bajitos" que van carrer amunt i avall fent grimègies, saltironets i cridòries, variades i polifòniques, són els putus amus.
De'n Poltrona (un nen gran, grandíssim, amb un enorme somriure sota el nas) vaig aprendre una cosa que ell va aprendre d'un amic seu, poeta com ell, també nen (crescudet) i amb una barba tant llarga que a l'hivern la fa servir de bufanda. El seu amic (i meu des d'el moment que el vaig conèixer) diu que tots, tots, així que venim a aquest món de mones, som una mateixa cosa: mamífers, pares, fills i nets de mamífers.
És cert: som mamífers, cap altra cosa més elevada, deixeu-vos d'hòsties confitades i/o en vinagre.
Del poc que sé, sé que si volem aprendre alguna cosa bona ho hem d'aprendre dels nens, d'aquests mamífers xinorris que són els putus amus, els veritables mestres de tot, de tot allò que al llarg del camí va venint.
(Un amic meu, crescudet mamífer murcià, va escriure: "¡Oh niñez, tú das las cartas!". El putu amu.)
Doncs això: si voleu aprendre unes quantes coses bones d'aquelles que van bé per anar fent el camí que va venint, aneu a veure a en Cotó. Estic seguríssim que aquest mamífer xinorris orellut s'avindrà d'allò més bé amb el mamífer xinorris amagadet, el putu amu, que tots portem a dins.
un
espectacle de
Aquest dissabte 29 de març
a les 18h
GRAN ESTRENA
al Teatre Pare Casals
de Sant Esteve de Palautordera
Venda d'entrades
al punt d'informació
+associacio.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada