.
.
.
Antoni Tàpies, Entrada i sortida"Allò que es mou en nosaltres, que se'ns ha afegit, ha entrat a l'interior del nostre cor, al seu estatge més íntim, i alhora ja ha deixat de ser-hi: ja ha passat a la sang. I no sabem què ha estat. Fàcilment ens podrien fer creure que no ha succeït res i tanmateix ens hem transformat, com es transforma una casa en la qual ha entrat un hoste".
.
Rainer Maria Rilke, Cartes a un poeta jove
( extret de El pèndol de petites oscil.lacions)
.
.
.
+associacio.JPG)
2 comentaris:
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.
- Montserrat Abelló -
Bona nit.
Gràcies pel poema, bell, de na Montserrat Abelló. Per estimar la vida (com es transforma, s'amaga, s'apaga, s'encén!) tantes vegades com poguem.
Publica un comentari a l'entrada