Lo Món de Can Fufluns

Per tornar a néixer

2012-01-05T10:57:00.005+01:00

.
.
.
.
(En memòria dels pares, Andreu i Encarna)

.
.
.

.
.
.
.
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit

FELIÇ ANY NOU!! AVUI, DEMÀ i TOTS ELS DIES QUE VINDRAN

2012-01-05T10:02:00.001+01:00

.
.
.

.
.
Tú eres yo y yo soy tú, pero, al mismo tiempo, tú no eres yo y yo no soy tú. Esta particularización no puede ser analizada. De la misma forma, cuando las cosas te son ofrecidas, las aceptas y dices "gracias", pero no añades más acerca de ellas. Ésta es la actitiud Zen. El Zen trata de conseguir que aceptes las cosas y, cuando las hayas aceptado, sueltes UNA SONORA CARCAJADA.
.
Daisetsu Teitaro Suzuki, El espíritu del Zen.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.

Obre els ulls...
.
.
.

... obre'ls ben oberts...
.
.
.

... mira ben fort...
.
.
.

... ets feliç?

SI:
segueix fent el que estaves fent

NO:
vols ser feliç?
SI:
canvia alguna cosa...
.
.
.

... tanca els ulls...
.
.
.

...somia truites...
.
.
.

... sigues el que sempre has volgut ser...
.
.
.

... (que res et condicioni) ...
.
.
.

... omple't d'amor...
.
.
.

... fes ganyotes...
.
.
.

... sigues irreverent...
.
.
.

... juga amb la neu...
.
.
.

... juga amb l'aigua...
.
.
.

... juga i salta...
.
.
.

... salta ben fort...
.
.
.

... disfruta de l'art...
.
.
.

...disfruta com un porquet...
.
.
.

... (en parella mola més)...
.
.
.

... llegeix...
.
.
.

... sigues amable...
.
.
.

... fes amics...
.
.
.

... troba el teu lloc en el món...
.
.
.

... i disfruta del teu cau,
fes-ho càlid i agradable.
.
.
.
.
.

Per acabar
(perquè quan una cosa s'acaba
s'acaba)...
.
.
.

... discrimina el que no és bo...
.
.
.

... i no deixis que els fills de puta
et matxaquin.
.
.
.
.

LOL: laughing out loud
(like a cow)
.
.
.

¿Cóm pot ser que sent com som persones bastant civilitzades i amb uns hàbits d'higiene personal ben apresos ens segueixin fent tanta pudor els peus?

2011-12-17T09:15:00.000+01:00

.
.
Lo nostre és una mica com lo de Tom Waits qui deia allò de the piano has been drinking, not me, not me, not me (el piano ha estat mamant, jo no, jo no, jo no), doncs una mica així ens passa a nosaltres aquests dies:
.

ENS FAN PUDOR ELS PEUS PERÒ

NOSALTRES NO SOM,

NO SOM,

NO.
.

NO SON ELS NOSTRES PEUS ELS QUE FAN PUDOR SINÓ LA FABULOSA FORMATJADA DE FORMATGES FRANCESOS QUE LA MARGA HA ACONSEGUIT FER ARRIBAR A CAN FUFLUNS DIRECTAMENT DE LA FRANCE.
.

Com diuen els francesos

amb aquell accent tan tancat que tenen:

COLLONS QUINS FORMATGES!!!

US PRESENTEM ALGUNES D'AQUESTES DELÍCIES

QUE ENS ACABEN D'ARRIBAR:

BANON FERMIER

SAINT MARCELLIN

.
.

SAINT FELICIEN

.
PIERRE PERCEE

OVALIE

ROCAMADOUR AU CABECOU

. GOUR NOIR

ROULEAU BEAULIEU

CHABIS

COCAGNE

COUP DE CORNE

.
.

... i EL MÉS FUFLUNER DE TOTS:
.

LE COEUR DE POITEVIN

OH LA LÁ LE FROMAGE FUFLUNIER!!!

(jo, per si de cas, ara mateix me dutxu...)

Els torrons i els polvorons fufluxixonanians

2011-12-17T09:12:00.000+01:00

.
.

Fufluxixonanianes i fufluxixonanianus:
.
Ja no cal que aneu a Xixona a per torrons
(i polvorons)!!!

Ni allà al costat de Galerias Preciados, a Portaferrisa, a buscar els millors torrons del món-mundial perquè els trobareu a casa nostra... i a preus de Sant Fufluns de Palautordera!!

NO ELS TROBAREU MILLORS
NI A MILLOR PREU!!!

Com cada any de cara a Nadal a Can Fufluns tornem a tenir els Torrons de Xixona de Calitat Suprema.

Els mateixos, els de tota la vida, artesans, fets com s'han de fer: amb ametlla torrada (69%), mel (19%), sucre i clara d'ou; venuts a pes, fets tallar i envasats al buit.
.
.

.
"Son famosos el turrón de Xixona, que es un compuesto de almendras y miel, bien molido y mezclado y con su punto de cocimiento. El de Alicante se hace también en Xixona y la almendra no está molida sino partida".
.
Del llibre 'CONDUCHOS DE NAVIDAD' (1584),
de Francisco Martínez de Montiño,
lo Santi Santamaria del s.XVI.

....
.
.

FÈNIX 11*23 : voleu fer d'extres a la peli??

2011-12-01T09:25:00.009+01:00

.
.
A la tardor de l’any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana.
.
Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu eletrònic a uns supermercats demanant l’etiquetatge en català.

.
.

.
Ei, Fufluns!!!
.
Voleu participar al rodatge d'una peli?

.
De Can Joel Joan ens han convidat a totes les fufluneres i fufluners del món mundial a participar com a figurants en el rodatge de la peli FÈNIX 11*23. S'ens demana que els donem un cop de mà, tant fent d'extres com de microminiproductors, a través del micromecenatge.
.
.
Si voleu passar una bona tarda de cine només heu d'omplir aquest formulari . Tenim de temps fins el dijous 8 de desembre.
.
Per conèixer el dia, l'hora, el lloc de rodatge i el vestuari, maquillatge i atrezzo pertinents: CLIQUEU AQUÍ
.
.
Video teaser on en Joel Joan i Sergi Lara, directors del film, ens exposen els ets i uts d'aquest projecte:
.
.

.
.
"EL MÓN HAURIA DE CONÈIXER
LA HISTÒRIA DE L'ÈRIC"
.
NOAM CHOMSKI
.
.

AMERRIKA

2011-12-01T08:56:00.004+01:00

.
.
Una petita gran pel.lícula, ben escrita, ben interpretada, de les que arriben amb delicada fermesa al cor de l'espectador.
.
.
.

.
.
.
Sabent que és l'única manera d'aconseguir un futur millor, Muna i el seu fill adolescent, Fadi, deixen Palestina a la recerca d'una nova vida en una petita ciutat d'Illinois...
.
.
.
AMERRIKA
Cherien Davis
eua/canadà, 2009
VOS
.

.
Cineclub Sant Esteve
Casal Municipal
divendres 2, 10 del vespre
.
.
(En acabar la projecció
hi haurà coca de la que es menja
i CAVA DE CAN FUFLUNS!!
Salutti per tutti!!)
.
.

THE CESC MIRALTA QUARTET: GAUDÍ, Invisible Forms

2011-11-17T10:29:00.006+01:00

.
.

.
.
Un putu clàssic.
.
Perdoneu l'expressió però en Cesc Miralta és un putu clàssic.
.
Encara calentet, acabat de treure del forn, ens ha arribat al celler l'última obra d'en Cesc Miralta: "GAUDÍ: Invisible Forms".
.
Oh.
.
En aquest disc grabat a Vallgorguina (a Cal Chano Domínguez) en Cesc interpreta, en clau de jazz, l'obra de Gaudí, la crea i recrea, s'impregna de les seves formes invisibles, de les formes contingudes en la seva arquitectura.
.
Hi ha Gaudí, sí, però, encara més, molt Montseny, molta Natura: ressonàncies de llocs, d'espais coneguts, batecs de formes, cadències: allà on la llum, la pluja, el vent, ressona entre les fulles.
.
Hom escolta una vegada i altra aquest disc: a passos de gegant, sense pressa, en Cesc camina.
.
.
.

.
.

.
CESC MIRALTA QUARTET

CESC MIRALTA: tenor & soprano sax
TXEMA RIERA: piano
PACO WEHT: bass
RAMON PRATS: drums
.
.

NO US PERDEU EL CONCERT
MUSICAL/AUDIOVISUAL
GAUDÍ: INVISIBLE FORMS
.
AQUEST DIMECRES VINENT
23 DE NOVEMBRE a les 21:30h
a l'Auditori del Conservatori del Liceu
.
ENTRADA ANTICIPADA: 12€
A TAQUILLA: 15€
.
Més info: Festival de Jazz de Barcelona
.
.

LA CANTINA (everybody knows this is nowhere)

2011-11-10T09:36:00.006+01:00

.
.
.

.

.

.

.

.

.
.
.
LA CANTINA:
.
un local d'hospedatge
enmig del desert
.
parroquians en un bar
del passat
del present
.
dues realitats
un mateix temps
.
(everybody knows
this is nowhere)
.
.
.
.

.
.
.

LA CANTINA, Sant Esteve de Palautordera
from Morris Ahumada Pezz on Vimeo.

.
.
.
DUES ÚNIQUES REPRESENTACIONS:
.
Divendres
11 de novembre
Teatre Ateneu de Sant Celoni
a les 22:00 h.
PREU ENTRADA: 8€
(Venda al mateix teatre)
.
.
Diumenge
13 de novembre
Teatre Sant Esteve
de Palautordera
a les 18:30 h.
PREU ENTRADA: 8€
(Venda al Punt d'Informació
o al mateix teatre)

.
Espectacle recomenat per
The Fufluns Organization of Leisure
and Lyrical Activities
of Different Arts
(la F.O.L.L.A.D.A)
.
.
Teatre fufluner de categoria!!!
.
ENS TROBEM A LA CANTINA!!!
.
.

Habemus VI NOVELL, VINUM NOVUM EXCELENTIBUS ET BONUM, per la dita Festivitat De la Tardor et V Fira Medieval de Sancti Stephanus de Fuflunstordera!!!

2011-10-27T13:15:00.010+02:00

.
.

.
En aquella hora de venir de lo dia divendres et lo dia de dissabta et lo dia de Domini Iesus Christ ha de haber grand festivitat de exemplar ventura e benaurança dita FESTA DE LA TARDOR en est regne de Sancti Stephanis.
.
Ço tots los jóvens e fembres jovenetes et frares et maestres d'eixe regne faciran festa ferma et dances et musicorum de bon acabament et virtuosa ressonança. Adoncs lo dia de divendres a hora de completa s'esdevenc que duràn seus cants juglars e trobadors de renom per profitosa delectació e ball de cavallers et domnes et donzells e donzelles.
.
. .
.
No s'oblit negun de vós e de tots vostros companyons que lo dissabta llongament se facirán de bon eixir lo dia conserts et animacions et espectacles de encomiable sort e maestria. Dementre tots los barons e el poble d'aquesta cort, sien hòmens nobles e lleials se farà justes et combats ab mort de coratjossos caballers e honorats herois avenguts de llunyanes terres.
.
Segons l'eximpli d'altres anys jatsia que aprés lo manducar serà lo adveniment dels hòmens nomenats Maioretis Hóminens, que amb art e enginy dançaran per la vila vestits de domnes e donzelles ab tangues et sostens et tutús e due collonis e molta e bona mariconeria.
.
.
.
Lo Diumenge, dia de Domini Iesus Christ, se faran concursos et cercavila de gegants, et jocs d'amistança e trapelleria.
.
Molt nos plaç de fer coneixença en vos que lo mestre et mestressa bodeguers, madonna Margarita et micer Davide Fufluns, han que tenen ja per vos lo vi novell, vinum novum et bonum, tarraconensis est, et moltes altres coses que dix que seran de gran gaudir et bones.
. .

Et dix que dixit lo trobador Quico Cercamon de Montseny:

Chansoneta leu e plana,

leugereta, ses ufana,

farai de mon Fufluns anhelat

deziran de tot lo dia

que sia per vos amat

de joi e amor e folhia!

Festes de la Tardor: DIVENDRES 28

2011-10-27T12:58:00.004+02:00

.
.
.
A les 9 del vespre
Comença la festa amb
LA CASTANYADA POPULAR
Lloc: Al parc de l'esglèsia.
.
.

.
.
.
A les 10 de la nit
ESPECTACLE de dansa
"UNITS"
Companyia COLLECTIFPOPS
Lloc: Teatre Pare Casals
Preu entrada: 8€
.
.
A les 12 de la nit
NIT DE CONCERT
amb els grups
LA CARXOFA i LA CEBA
.
.

.
.
.

Festes de la Tardor: DISSABTE 29

2011-10-27T12:22:00.006+02:00

.
.
.
A les 10 del matí
V FIRA MEDIEVAL
amb més de 60 parades!!!
Lloc: Al Carrer Major
i Passeig de les Monges

.
.
.
A les 11 del matí
MERCAT D'INTERCANVI
Lloc: A la plaça.
.
.
.
A les 6 de la tarda
THE MAJORETS MEN!!!
Lloc: Sortida Plaça
Amb show especial
davant de Can Fufluns!!!
.
.

.
.
.

.
.
.
A les 7:30 del vespre
UN AMANT DE COMÈDIA
Amb la Companyia INDÒMIT TEATRE
de Sant Antoni de Vilamajor
Lloc: Teatre Pare Casals
Preu entrada: 8€
(venda entrades el mateix dia)
.
.
A les 8 del vespre
LES GARRULO OLIMPÍADES
Lloc: A la plaça.
.
.
A les 11 de la nit
NIT DE DJ'S
Lloc: A la plaça.
.
.

Festes de la Tardor: DIUMENGE 30

2011-10-27T12:11:00.004+02:00

.
.
.
A les 10 del matí
V FIRA MEDIEVAL
Lloc: Al Carrer Major
i Passeig de les Monges.
.
.
A les 10 del matí
TALLER D'ESCUTS i BOMBARDES
Lloc: A la plaça.
.
.
.
A les 12 del migdia
EL DRAC OBACH i CERCAVILA DE GEGANTS
.
.
.

.
.
.
A les 6 de la tarda
ESPECTACLE de circ
"LES GERMANES PUIG"
Lloc: A la plaça.
.
.
A les 8 del vespre
LES GARRULO OLIMPÍADES
Lloc: A la plaça.
.
.
A les 11 de la nit
CONCURS DE GRUPS LOCALS
Lloc: A la plaça.
.
.
.

Festes de la Tardor: DILLUNS 31

2011-10-27T12:05:00.003+02:00

.
.
.
A les 6 de la tarda
CURSA-PASSEJADA DE LLITS
Lloc: Sortida a la plaça
.
.
A les 9 del vespre
GRAN PASSATGE DEL TERROR!!!
Lloc: A la plaça.
.
.
.

.
.

Festes de la Tardor: DIMARTS 1

2011-10-27T11:52:00.004+02:00

.
.
.
A les 11 del matí
ESPECTACULAR GUERRA DE BOMBARDES
Lloc: Parc de l'esglèsia
.
.
A les 11 del matí
CONCURS DE PAELLES D'ARRÒS
Lloc: a la plaça.
.
.
Tot seguit després del dinar
CONCERT amb el grup LES BARBIES
.
.
.

.
.
.
A les 4 de la tarda
CONCURS DE BOTIFARRA
Lloc: Bar Mos
.
.
A les 6 de la tarda
ESPECTACLE de màgia
amb el MAG EDGARD
Lloc: Teatre Pare Casals
Preu entrada: 8€
.
.

TOT EL QUE CAL SABER, TOT EL QUE CAL, PER GAUDIR D'UN VI

2011-10-01T11:17:00.004+02:00

Saps com beure una copa de vi?

.
.

omple

gira

sacseja

obre

respira

aboca

brinda

gaudeix

OEEEE OE OE OEEEEEE, OEEEEE OEEEEEEE!!!!!!

2011-09-22T12:18:00.011+02:00

.
.

Per fí ho podem anunciar:
farem vacaaaaaaaaaances!!!!!!!!!

Unes vacances petitones
però que ens aniran
molt però que molt bé!!!

Preneu nota,
si no us voleu quedar
sense vi fufluner:

SERRADO POR VACASIONES
ELS DIES 26, 27, 28 i 29
DE LA SETMANA VINENT

Quatre dies!!!
Peaso viatge q'ens foterem!!!

Ja tenim els billets, les maletes preparades...

LO DILLUNS 26: viajesito a una idílica platja paradisíaca a posar-nos tibius de mojitos i/o caipirinhes i pendre el sol com sargantanes i a fotre'ns banyitus oceànics en piloteta picada...

...(és a dir: escapadeta a Arenys de Mar)...

...DIMARTS 27: ESCANDINÀVIA. Vol ràpid a Estocolm per empapar-nos de la cultura sueca, dels seus usos i costums, per conèixer el seu estil de vida, d'alt standing, modern i liberal...

(...d'això fijo que no m'escapo:
viajecito al (putu) IKEA...)

...DIMECRES 28: CANADÀ: SPORTS EXTREME EXPERIENCE. Al cor ferèstec de les canadenques Rocky Mountains (com Les Agudes + El Gorg Negre però a lo bèstia) farem rafting, puenting, barranquisme...

(... mulladeta de peus al Valmanya
i déu gràcies...)

...DIJOUS 29: TORNADA A CASA. Cagundena. Sacaboloquesedaba. Fí. The End.
KONIEK.

(...encara que, pensant-ho millor potser ens deixem de jet-lags i d'hòsties i ens quedem (per variar) aquests quatre dies a casa nostre, al Montseny, en aquest racó de món meravellós en el que sempre es troben
tresors ocults per tot arréu...)

.
... els Castanyers de Cal Tard el Castanyer d'en Cuc el Boix del Montseny el Plà de la Calma el Gorg Negre Les Illes Sant Marçal Sant Roc i el Sant Gos el Circ Cric el Tortell Poltrona i la Senyoreta Titat carlets moixernons ous de reig bruc molsa el gaig la merla i la guineu la Font de les Nàiades la bassa de Can Cervera la Sitja del Llop el Racó de Can Fabes el Santi i l'Àngels el Matagalls el Puig Drau el Turó de l'Home Mort Ca La Xica Les Muntades La Costa del Montseny les mongetes del ganxet de l'Emili del Mulà la mel de bruc i de 1001 flors el gripau lo tritonet el senglar i l'esquirol siurenys llores i rossinyols l'escanyapolls cuques de llum lo banyarriquer Santa Fé lo pantà el faig lo pollancre la bruga castanyes i cervers els Txo Titelles els Marduix els Escarlata Circus en Campanelli i la Ludmila el Lópes (avui no vindrà però dema segur que si) grallers geganters i gitanes Collformic Les Agudes El Sot de l'Infern l'esglèsia de Sant Julià de Montseny l'ermita de Santa Anastàsia de Sant Bernat i Sant Martí les bruixes les dones d'aigua els follets i les nimfes contes d'antic vora la llar de foc pa i trago pa de pagès pa amb vi i sucre maduixetes de bosc mores el murmuri d'aigua de la Riera Xica falgueres rabassoles i orellanes el toixó la puput l'eriçó els lledoners els til.lers les figueres a tocar del mas els pallers les tartanes els pous de glaç carboneres murs de pedra seca camins oblidats per on voltaba en Quico de les Vernedes, en Quico, el Quico del Montseny...
.

Viatge a Can Fanga: Els Fuflunautes de la Renferodalies

2011-09-22T09:57:00.009+02:00

.
.

Alijo fufluner de contrabandu

.
.
Inspirats per les fuflufotos dels fufluwallis cosmopolites que ens estan arribant a la redacció del El Punt de Can Fufluns aquest dimecres vem tancar el celler (amb dos pebrots i amb clau per si de cas) i ens vem aventurar a fer un viatge en l'espai i el temps...
.
Destí: lloc dit Can Fanga, conegut també per Pixapins City.
.
Missió: Entregar un aliju fufluner a la nostra filla petita (només fa un metre noranta d'alçada) que està acabant el doctorat en Arquitectura Tècnica a la capital de l'Imperi Catalino-Catalí. (Si algú necessita d'una arquitecta tècnica amb matrícules cum laude -peazo notas que me saca la niña...-, decidida, capacitada i molt, però que molt guapa, que ens ho faci saber que li passarem les seves referències... no, millor encara: aquí teniu el currículum de la Raquel ).
.
.
.
Aquí teniu un resum del nostre
.

VIATGE A CAN FANGA

Quant surts a fer el viatge a Can Fanga

has de pregar que el camí sigui curt

que a la renfe no li caigui la catenària;

Has de pregar que el camí sigui curt

i no siguis massa vell

quant arribis a Passeig de Gràcia...

(fragment del poema

VIATGE A CAN FANGA

de Fufluconstantin Kavafis)

.
.
.
De bon matí, quan el sol treia el nas entre les alzines, els fuflunàutes ens posem en marxa...
.
.

.
.
... aprovisionament de queviures per la travessia: magdalenes del Forn de Montseny...

.
.

... comprem els bitllets a la terminal número quatre (T-4) de l'Estació Intercomarcal de Sant Celoni: facturem les magdalenes...

.
.

.
.
... ja en el tren de Renferodalies fem una petita aturada al MACGVEDSMPGT (Museu d'Art Contemporani i Graffittis Varis de l'Estaciò Depriment de Santa Maria de Palautordera i Guggenheim-Tutusaus)...
.
.

.
.
... per la finestra del tren-bala observem extranyes formacions geològiques (habitades) anomenades pisos-dels-anys-setanta...
.
.

.
.
... i les obres inacabades del AVE ( OCELL en català)...
.
.
.
.
... degut a la velocitat estaticosfèrica i pausadosònica del renferodalies les molècules dels fuflunàutes es dispersen i ens tornem borrosos...
.
.
.
.
... seguim difuminats per les forces cinètiques i les velocitats (match-3) desarrollades durant el trajecte pel burregueru de la renfe: a l'andana de Passeig de Gràcia les molècules encara van a la seva puta bola...
.
.
.
.
... en Paco Martínez Soria i la Lina Morgan fent-se la pichaunliu al metro: som daltònics i confonem la linea vermella amb la verda... acabem fent transbordu a Fontana (di Trevi)...
.
.
.
.
... sortim al carrer: això de la foto s'en diu semàfor i t'has d'aturar segons el color de la llum... com que som daltònics ens fem la pichaunlio amb les llumetes i casi ens atropella una cosa anomenada taxista...
.
.
.
.
... un cop entregat l'aliju de cuntrabandu fufluner disfrutem de Barcelona en tota la seva magnífica grandesa...
.
.
.
.
... gaudim de Gaudí ...
.
.

.
.
... a vol d'ocell ( AVE en espanyol) contemplem el Temple de la Sagrada Família Culé...
.
.

... saludem a en Copito (que al cel sigui)...

... i ens deixem atrapar, per sempre més, per la bellesa seductora de la Barcelona by Night...

. ... i tot això en un momentet, que no hi ha manera més ràpida de donar un tomb per Can Fanga com fent una ullada a un quiosc de les Rambles...

.... els fuflunàutes pueblerinus finalment ens deixem anar per les nostres debilitats -no de la carn: de l'esperit- i entrem a remenar a les tendes de devedes i vinils i a inmenses llibreries atapeïdes de grans títols...

.... entre els grans (Melville: 'Call me Ishmael...') ens trobem amb un gran amic...

... ja amb SHANGRI-LA a les mans, la última i gran novel.la de l'escriptor fuflupalauenc Julio Murillo, girem cua i...

ens tornem cap al poble!!

Missió cumplida!!

Dedicat a Carol Dunlop i Julio Cortázar,

los autonautas de la cosmopista,

in memoriam.

Origanum Majorana, l'herba ideal per a les faules de La Fontaine

2011-09-16T10:23:00.006+02:00

.
.
.

.
El MARDUIX o amàrac, majorana, almoraduix, almorabú, almoradux (Origanum Majorana) és un grup de titellaires de la família de les lamiàcies originària de l'Orient Montseny Mitjà (Sant Esteve de Palautordera, Xipre i Turquia). Actualment el podem trobar arreu del món, incloent tota Catalunya.
.
És un arbust perenne de titellaires de base llenyosa molt aromàtic que es cultiva en molts països, tant en grans extensions (grans teatres i fires al carrer) com en jardins i testos petits (per consum propi).
.
Els principis actius del MARDUIX resideix en la seva essència. Aquesta essència posseeix les següents propietats:
.
POÈTICA-DIGESTIVA: molt útil contra els espasmes nerviosos de l'estómac i les digestions pesades; una petita dosi de MARDUIX en imfusió fa pair bé, i fer rots de colors com bombolles de sabó.
.
SEDANT: Es recomana per combatre la excitació psíquica, el nerviosisme i l'insomni. Per això el MARDUIX és considerat un bon remei contre les coses tristes que no val la pena considerar que valguin la pena.
.
HIPOHIPERTENSORA: augmenta el to del sistema nerviós simpàtic, que és el sistema nervios aquell, tan simpàtic, responsable de la gestació i multiplicació dels somriures.
.
DIURÈTICA: això sobretot pasa amb el Jordi, que de tan murri que arriba a ser, a voltes, t'hi pixes de riure.
.
TONIFICANT: el seu ús aporta tonicitat al cos, al cor, a l'ànima i a tota la maquinària que fa que siguem més fufluners i millors persones i nens i nenes.
.

.
PER TOT AIXÓ
(I TANTÍSSIMES COSES MÉS)
NO PODEU DEIXAR D'ANAR
AQUEST DISSABTE
17 DE SETEMBRE
A LES 7 DEL VESPRE
(i/o L'1 D'OCTUBRE
A LA MATEIXA HORA)
A LA RECTORIA VELLA
DE SANT CELONI
A L'ESTRENA DE

"ORIGANUM MAJORANA"
(l'herba ideal
per a les FAULES DE LA FONTAINE)

VENIU A LA FONTANA
AMB LA COMPANYIA MARDUIX!!!
.
.
.

.
SALUT, MARDUIX i POESIA!!!

Més informació:

ANEM A LA FONTANA
Exposició col.lectiva
sobre les faules
de Jean de La Fontaine

THÈME ET VARIATIONS SUR CATALOGNE / THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #4

2011-09-10T10:23:00.006+02:00

("Sóc català",
foto by kind permission of Dani Morell,
REVOLTA, Flickr photo album)

THÈME ET VARIATIONS SUR CATALOGNE / THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #3

2011-09-10T09:32:00.001+02:00

.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.
.
Vegeu també:
. ..
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #1
.
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #2
.
.

.
.
(Gràcies a Victòria, Bach i Pau Casals,
sempre, tots els matins del món)
.
.
..

THÈME ET VARIATIONS SUR CATALOGNE / THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #2

2011-09-10T09:29:00.000+02:00

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
Vegeu també:
.
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #1
.
.
.

THÈME ET VARIATIONS SUR CATALOGNE / THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #1

2011-09-10T09:18:00.000+02:00

.
.
.
.

>
.
.
.

.

.
.
.
.

ON THE ROAD AGAIN (2): EL CIRC CRIC ARRIBA ARRÉU

2011-09-08T10:24:00.005+02:00

,
OJU!!!

CUIDADU!!!

EN POLTRONA ANDA SUELTU!!!

LO CIRC CRIC
ARRIBA ARRÉU!!!

BANYOLES
RIPOLL
LA SEU D'URGELL
SOLSONA
CERVERA
ESPARRAGUERA...

...LA MÚSICA
LA POESIA
EL JOC
L'ALEGRIA..

QUAN EL CRIC ARRIBA
LA CIUTAT
ES DESPENTINA!!

...EN POLTRONA
LA LULÚ
LA SENYORETA TITAT..

EL CRIC
ARRIBA
A LA TEVA CIUTAT!!

Tota la informació:

CIRC CRIC

.
Fotos:
Luciana Serra
Els crics a Paratí (Brasil)
.
.

ON THE ROAD AGAIN (1)

2011-09-01T09:34:00.004+02:00

.
.
.
Pos que se'ns han acabat.. que hem fet unes petites vacances blogueres i se'ns han acabat.. cosa que ens alegra un colló, dos ovaris i tres ticles, doncs ens estimem molt aquest blog i a tots vosaltres, fuflunanianes i fuflunanianes de pro, és a dir, gent guapa montsenyenca i del món mundial que seguiu amb interés i bon rollu les nostres coses canfufluneres!!!
.
.
Per celebrar que, on the road again, tornem de nou a la carretera (aquí a la internet, que al celler no hem parat ni un dia) aqui teniu UNA MIQUIUA DE MUSIQUETA!!!
.
.
Laidis an gentelmen... que tingueu un dia perfecte... avui, demà i tots els dies que vindran.
.
.
lou reed & friends: JUST A PERFECT DAY!!!
.
.
.

.
.

Diccionari de paraules, parauletes i paraulotes de la llengua catalana

2011-07-20T10:50:00.012+02:00

.
.
.

FUFLUNERES i FUFLUNERS!!!
JA EL TENIM AQUÍ!!!
LO DICCIONARIET FUFLUNER
DE LA LLENGUA CATALANA!!!!

T'AGRADA INVENTAR PARAULES?
SAPS PARLAR EN CATANYOL?
EN CATALAFORGUIRIS?
EN CATALINGLISH
i/o CATAXINUMANDARINU??

DONCS NO BUSQUIS MÉS:
AQUEST ÉS EL TEU DICCIONARI!!!!

PER VEURE'L i UNIR-TE AL GRUP
CLICA AQUÍ

.

(En Pompi, el nostre ídol adolescent)

PETIT RECULL ANALFABÈTIC
DE LO DICCIONARIET:

.

ANALFABET: Illetrat que escriu i parla amb el cul.

ANIBARÇARI: Dia en que es compleixen anys d'algun fet blaugrana.

AUSCULTES: Grup d'ovipars voladors amb la capacitat de llegir i escriure, aixó sí, tot ho han aprés amb un estetoscopi.

BIGÒTIC: Mostatxo posterior al romànic.

BISIEST: Que primer fa una siesta i, quan la té enllestida, fa unaltra.

BLASFEMAR: Cagundéu Epi!

CADIRA: Persona que geu preocupada pel que es parli d'ella.

CAPITAL: Crani, etc...

CAPTIU: Tot son ties.

CAPULL: Cec.

CONSERVANTES: Dicsionario de la RAE.

DAMMTESCA: Gran ressaca de cervesa.

ENOLÒGICA: Que, conforme a les lleis del raonament, li agrada el vi.

ESCALA: Que fa la perla.

ESCOLA: Que no fa cua.

ESCAPAR: Fugir d'algú després de tallar-li els ous.

ESPECTACULAR: Impressionant exhibició de culs.

ESFINTER: Ciclista especialitzat en apretar el cul i pedalar molt fort a les arribades.

EXPOSA: Exhibeix a la ex-dona.

FART: Llum que indica el camí als baixells que ja em té fins els collons.

GALL: Pollastre homosexual.

GIRONINA: Ballarina de les capsetes de música.

HIPOCRESIA: El singlot cada vegada era més gran.

HORTERA: Camperol engominat.

INDEPENDENTISTA: Odontòleg autosuficient.

INTERNET: Polit i endreçat per dintre.

MALVERSADOR: Persona escassament dotada per la rima (assonant i consonant) que furta desvergonyidament capitals aliens.

MICCIÓ ESPACIAL: Viatge d'una nau a l'espai amb tota la tripulació amb moltes ganes d'orinar.

MISSÒGIN: Que fa les misses amb ginebra en lloc de vi.

ORGASMA: Insuficiència respiratòria que a vegades es produeix en el moment de coronar (amb éxit) el coit.

PLOU!: Advelbi xinès, que s'utilitza quan volem dil enelgicament que s'ha acabat el blòquil.

POLVETE: El que li deia Lennon a McCartney perque el deixés tranquil.

PREPUCI: Allò que va abans del puci.

PREFERIDA: Abans de fer-se mal.

QUÀNTIC: Quim Monzó.

REPETIT: Enanitu.

RES:

RESCATADOR: Tastador nihilista.

RIALLADA: Hilarant descobriment d'un nou riu.

SINTAXI: Part de la gramàtica que no viatja amb transport públic.

TIBERI: César golafre.

UNIVERSAL: De tots els que hi eren asseguts a taula només un va trobar el saler.

XINO-XANO: Manera parsimoniosa de caminar d'alguns orientals.

(Primera edició d'aquest diccionari: Institut d'Estudis Fufluners (IEF), Montseny, 12 de maig de 2011)
.
.

GREASE A L'HORITZÓ!!!

2011-07-13T12:28:00.003+02:00

.
.
.
Després de la seva impressionant gira
arreu del món-mundial
i d'haver aconseguit
els més grans éxits (de públic i crítica)
a Broadway, al West End de Londres,
a Le Casino de Monte-Carlo,
al Bellagio, el MGM Grand i el Tangiers de Las Vegas,
i (com no!) al Teatre Nacional de Catalunya,
per fi arriben
a Sant Esteve de Palautordera
els HORITZÓ TEATRE
amb la seva
impresionant
versió del musical GREASE!!!
.
.
.

.
.
.
No us ho podeu perdre!!!
Us ho passareu bomba
amb la gran historia d'amor
de Danny Zuko i Sandy Olson
(you're the one that I want!)
interpretada
magistralment
pels HORITZÓ!!!
.
.
.

.
.
.
La crítica ha dit d'ells:
.

.
.
"So fucking collonut!!"
.
John Fitzgerald-Tutusaus,
The Washington Post
.
.
.
"C'est magnifique! Acollonantuà!!"
.
Jean-François Gabatx,
Le Monde Diplomatique
.
.
.
"Bravo, bravíssimo, acollonanti!!!"
.
Salvatore Canyellinni,
Il Corriere della Sera
.
.
.
"Extraordinarios los actores
(y eso que son catalanes)"
.
Pepe Leches,
ABC
.
.
.
"Ho petan!!! So cool!! Oh my God!!"
.
Michael Shrek,
Vanity Fair
.
.

.
.

GREASE

una producció
d'HORITZÓ TEATRE

.
16 de Juliol
a les 18:00h i a les 22:30h
.
17 de Juliol
a les 18:00h
.
Casal Municipal Pare Casals
de Sant Esteve de Fuflunstordera
.
.
VENDA ANTICIPADA D'ENTRADES
AL CENTRE D'INFORMACIÓ
.
.
.

Bruguera: Connexions (aquí i ara)

2011-07-07T10:43:00.004+02:00

.
.
.

.
.
.
Lo fufluner Joan Martínez Bruguera, lo Bruguera, exposa a la Rectoria Vella de Sant Celoni un interessant recull d'obres noves de pintura, gravat i escultura. Són, aquestes, obres molt singulars, personals, crisol d'una vida de recerca artística i espiritual (cosa que, en el millor dels casos, ve a ser el mateix).
.
En Bruguera així ho explicita: "Em considero un artista multidisciplinari, crec que en la creació artística tot és vàlid.
He begut dels mestres del pasat i les diverses escoles artístiques són la meva base.
L’obra que presento és la continuació de diverses tendències del meu passat, i hi ha una mena de connexió entre elles.
Després de diverses etapes he arribat a on soc ara i aquí, un món ple de simbolismes de pobles antics, conceptes i pensaments místics i màgics, de visions oníriques, on el món dual és el protagonista de l’obra, la natura i l’artifici, entre objectes nous i vells, creació i destrucció, formen una barreja d’abstracció i formes de la vida.
A l’exposició es poden veure principalment pintures, un grapat de gravats i una petita mostra d’escultures.
Veieu, palpeu, bebeu, mengeu de tot l’Art, gaudiu de l’exposició."

.
.

.
CONNEXIONS (AQUÍ i ARA)
Pintura, gravat i escultura
.
fins al 24 de juliol
.
MÉS INFORMACIÓ:
CLIQUEU AQUÍ
.
.

.
.

.
(Aquest dissabte 9 de juliol
a les 7 del vespre
podeu assistir a la visita comentada
a càrrec de l'artista.)
.
.
.

I. Matèria del Temps: La Música

2011-06-25T10:13:00.004+02:00

.
.
.
feel the music...
.
.
.

.
.
.
... feel the summer...
.
.
.

.
.
.
... and don't forget the rainbow...
.
.
.

.
.
.

.
.
.
All Things Must Pass
.
.
.
(SÓLO
....... algunas veces
la belleza poderosa
de algunos cantos
.......................... acoge
algo eterno e inalterable).
.
.
David Fufluns,
de La Corona de las Horas
.
.
.

Ep!! Ja tenim l'anís per fer la ratafia!!!

2011-06-16T11:47:00.007+02:00

.
.
.
FUFLURATAFIANES
&
FUFLURATAFIANS:
.
JA TENIM
A LA VOSTRA DISPOSICIÓ
EL MILLOR ANÍS i AIGUARDENT
PER FER LA RATAFIA!!!
.
COM CADA ANY:
.
EL MILLOR ANÍS
DE TOT EL MONTSENY!!!.

.
EL MÉS ADIENT i FUFLUNER
.
...i AL MILLOR PREU!!!
.
.
.

(RATAFIA, pres del fr. ratafia íd., veu criolla de les Antilles franceses, d’origen incert: potser de la fórmula llatina rata fiat ‘confirmis’, pronunciada al tancar un tracte bevent ratafia a la salud dels contractants. J.COROMINAS)

digerit et detergit succos
primarum viarum expurgandos
exhibetur bis, ter,
vel amplius ante expurgationem
pro necesitate*
.

(*) digereix i neteixa sucs de primeres vies
que han de ser expurgats
es dona dos, tres o més vegades
per purgar segons la necesitat.
.
.
.

II. Matèria del Temps: La Música

2011-06-10T11:23:00.010+02:00

.
.
LA MÚSICA visita
como una enfermera de labios múltiples
.
un pequeño ángel besafrentes
llamado van morrison neil young
mozart
bach
beethoven
...............cose heridas
..
la música
..............materia del tiempo
cura el sueño
....................el alba salva.

.
David Fufluns,
de La Corona de las Horas
.
.
.
.
.
.
.

.
.
CONCERT de PRESENTACIÓ
de COR RAL SANT ESTEVE
.
Aquest dissabte 11 de juny
a les 21.00 hores
a l'Esglèsia de Sant Esteve
de Fuflunstordera
.
.
Obres de Victoria, Monteverdi, Bach,
Mozart, Espirituals Negres,
Manhattan Transfer...
.
L'ENTRADA ÉS LLIURE
(L'ART TAMBÉ)

.
Els components de Cor Ral:
.
Joan Valero, Silvia Ribera,
Esther Besora, Gisela Colell,
Pep Turró i Marta Botey
.
.

Nothing personal

2011-06-10T11:09:00.005+02:00

.
.

.
.
Nothing Personal és una pel·lícula preciosa sobre una bonica i estranya història d'amor entre dos persones desitjoses de solitud que, per un atzar, s'acaben necessitant.
.
.
.
.

.
Divendres 10 de juny,
10 vespre, casal municipal:
no us perdeu aquesta gran pel.lícula
que té com a protagonista
l'actoràs Stephen Rea.
.
.
A MÉS...
HI HAURÁ CAVA
DE CAN FUFLUNS!!!
.
.

GRIMÈGIES de Tortell Poltrona: com un nen que no té por a la mort

2011-06-04T10:54:00.006+02:00

.
.

.
.
.
"Bon dia i bona hora i la mort quan sigui l'hora!"
.
Amb aquestes paraules en Joan Armengol, lo Juanitu de Can Boter, poeta i home de teatre, obria sempre el programa Terra d'Escudella, allà pels voltants del pleistocé superior pre-càmbric. Salutació que encara resona en tots aquells que el recordem fuflunerament. (Perdoneu que hagi començat amb aquest petit record d'en Joan, però és que el seu amic Poltrona amb GRIMÈGIES, l'obra que està a punt d'estrenar, m'ho ha fet venir al cap. Ja veureu perquè. O no. Tant se val. Només era un incís.)

.
Tornem a començar (nasquem de bell nou):
.
"Bon dia i bona hora i l'amor quan sigui l'hora!"...
.
.
Demà DIUMENGE 5 de JUNY (18.00 h) al TEATRE PARE CASALS de Sant Esteve de Fuflunstordera, en Tortell Poltrona estrena GRIMÈGIES, espectacle de sala on l'amic, el poeta, el pallasso, farà una reflexió sobre la vida i la mort, a partir de textos propis i d'en Pepe Viyuela (poeta, pallasso, amic). .

En algún lloc Poltrona escribí: "El pallasso és un provocador de sensacions i sentiments que busca moments d'immortalitat, com un nen que no té por a la mort". Cada dia que passa en Poltrona és més així: més nen, més savi, més pallasso.

.

. grimèjia f Paraula inventada pel pintor Isidre Nonell cap al tombant del segle XIX-XX, que venia a significar disbauxa, més aviat amb connotacions sexuals. Va fer-se molt popular durant bona part del segle XX i va adquirir també un significat més lleuger de gatzara . . .

"Les trifulgues d'un pallasso sol que afronta el seu viatge, un viatge que a tots ens ha tocart en sort des del moment en què naixem. .

A escena, el pallasso prepara animat el gran viatge, el seu traspàs. Prepara, reflexiona i fa front als entrebancs. No és un comiat, és una manera d'entendre la vida, perseguint amb la tendresa i el riure uns instants d'eternitat. .

El riure i el plor, els extrems es toquen i la realitat és relativa. Necessita riure per sobreviure, per fer més comprensible la petitesa de la seva existència. Marxa però n'arriba un altre. Tot és substituïble . Tot plegat, una grimèjia, tant per qui ve com per qui se'n van, ningú no es queda on està. .

Un tema transcendental tractat sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l'humor. .

Des de les èpoques més remotes, el pallasso és la persona pagada per fer riure, i ho fa per sobre de totes les coses que no som capaços d'entendre. .

Un tema tabú, un joc amb les pròpies pors, els amors i desamors, els encanteris i els misteris, topant sempre amb allò imprevisible." .

TORTELL POLTRONA . . .

PALLASSO: Tortell Poltrona
IDEA ORIGINAL: Tortell Poltrona
GUIÓ i DIRECCIÓ: Jaume Mateu
DIRECCIÓ ESCÈNICA: Germans Poltrona
ASSESSORAMENT ARTÍSTIC: Claret Papiol
DIRECCIÓ TÈCNICA: Roc Mateu
CREACIÓ SONORA: Roc Mateu
IL·LUMINACIÓ: Quico Gutiérrez
ARTILUGIS: Nartxi Azkargorta
VESTUARI I ESCENOGRAFIA: Antonio Belart, Emma Escolano
COL·LABORADORS EN LA CREACIÓ: Pepe Viyuela, Chacovachi, Arcadi Oliveres, Fanny Thollot, Montserrat Trias.
COL·LABORACIÓ ESPECIAL: Mario Gas
.

PREU: 12€ / ANTICIPADA: 10€

VENDA: PUNT D'INFORMACIÓ ó AL TEATRE
(QUEDEN JA MOLT POQUES ENTRADES!!!)

FESTIVAL CIRC CRIC AL MONTSENY

XUS ESTRUCH presenta LA PEIXATERA

2011-06-04T10:36:00.005+02:00

.
.
.

.
.

.
.
.
…Feia molt que no en sabia res de la Mariona, me la vaig trobar fa pocs dies a les Rambles i la vaig veure en forma. Descarada i enèrgica com sempre. Em va explicar, entre mil coses més, que ha reobert la parada i que el seu crit de guerra “Barat i viu, xata” torna a oferir mercaderia fresca i saludable a qui la vulgui degustar. Pura dieta mediterrània.
.
Xus Estruch
.
.
La Xus Estruch recupera un monòleg extraordinari i fresc, que ja en el seu temps va ser del tot innovador. En una època dominada pel teatre polític seriós i, potser, una mica feixuc, La Peixatera s’endinsava pels camins del cabaret sense renunciar, és clar, al missatge polític i d’esquerres. Avui, 30 anys després, encara el trobarem de rabiosa actualitat.

.

.
.
DISSABTE 4 de JUNY 22.00H
TEATRE PARE CASALS
PREU: 12€ / ANTICIP: 10€
.
FESTIVAL CIRC CRIC AL MONTSENY
.
.

LA TROBA KUNG-FÚ presenta GRAN NIT DE BALL AL CIRC CRIC

2011-06-02T09:01:00.003+02:00

.
.
.

.
.
.
Després de l’èxit assolit en el darrer Festival Circ Cric al Montseny, novament: La Troba.

A continuació del primer disc “Clavell Morenet”, La Troba Kung-Fú presenta el seu nou CD, La Panxa del Bou, un concert a mena de “Guateque” i que té la missió d’obrir el segon cap de setmana del Festival amb un to molt festiu i de celebració, a la carpa Coluche del mateix Circ Cric.

La Troba Kung-Fú, amb seu a La Garriga és un clar exponent dels artistes del Vallès Oriental, estimats i apreciats per la gent de la comarca.

El grup de Joan Garriga, líder dels ex- Dusminguet farà un repàs a noves cançons com la rumba “Barcelona”, la cumbia sonidera “María Hernández” o el reggae “Take your Time”. Com ja ens té acostumats, La Troba Kung-Fú ens presentarà un concert per ballar sense parar durant dues hores amb nous ritmes i noves cançons.
.
.
.

.

.
Mor informeixon:
FESTIVAL CIRC CRIC AL MONTSENY
.
.

MÉS INDIGNACIÓ i INFÀMIA A TANTA INDIGNACIÓ

2011-05-28T10:32:00.006+02:00

.
.
.

Per als qui tenen el poder
la violència és legal;
només la condemnen
quan la utilitzen
els de baix.

(NAPALM, de JOAN BROSSA)
.
.
.

.
.

.
.

.
.
.
(felip puig, subordinats,
policies, estupes,
grisos, mossos d'esquadra:

LA VOSTRA INFÀMIA
ENCARA FA CRÉIXER MÉS
LA NOSTRA INDIGNACIÓ

VOSALTRES TENIU LES PORRES i LES ARMES,
PERÒ NOSTRA ÉS LA FORÇA
CARREGADA DE RAONS)
.
.
.
.

ACORDE: SEBAS LIVE IN CONCERT

2011-05-27T10:47:00.007+02:00

.
.
.

.
.
A l'escena, una petita barraca amb diferents artefactes envolten la quotidianitat d'un pintoresc personatge dins un món de fantasia, escassesa, imaginació i alegria.

ACORDE és un espectacle íntim, una proposta propera al teatre d'objectes, en la qual andròmines, ferralla electrònica i objectes diversos cobren vida per mitjà del circ i de l'antic teatre de barraca. Un muntatge transparent per transformar el poc en molt.

El nostre personatge, divertit amfitrió de l'escena, ens obre les portes al seu univers creant situacions on la imaginació i l'humor estan constantment presents, on el joc es converteix en proesa i l'absurd es transforma en riure.
.
.

.
.
Dissabte 28 de maig 18.00h
Plaça de l'església
ESPECTACLE GRATUÏT
.
Més informació:
SEBASWEB
.

Cabaret Coluche: ATEMPO CIRC presenta ATEMPO

2011-05-27T10:19:00.003+02:00

.
.
.

Aquest dissabte 28 de maig, a les 19.30h,
a la carpa Coluche del Circ Cric
ATEMPO CIRC presenta l'espectacle ATEMPO
entrada 12€ / anticipada 10€
.
.
.
ATEMPO és el lloc del vertigen i la tendresa,
de l’energia i de la fragilitat.
Circ, dansa i música es converteixen
en els protagonistes d’aquesta obra,
que respira a través de l’espai del teatre
per exhalar un raïm d’emocions humanes,
tan antigues com duradores.
.
.

Més informació:
FESTIVAL CIRC CRIC DEL MONTSENY
.
.

Albertus Planicus et Diaconus Cortesanus Diferentia Concertorum

2011-05-26T11:23:00.006+02:00

.
.

.
.
Albertus Planicus cantoris musicorum clasicus est, per hic causa escriptum nos in latinum lingua (cum due colloni).
.
Circ Cricorum Coluchensis Albertus Planicus iniciantii. Veneris dies vintie hora nocte at modicum pretium XII eurii tanti quanti X eurii venditio venditionis anticipaticum.
.
Albertus Planicus natum est a Sabbatellum MCMLXVI anno domine. Canta cantorum in latinum et castellanicus el catalanum sermo. Albertus Planicus creationis musicalis et concertorum poti-poti barrejatio controversis denunciationis provocationis et tocacollonis.
.
Diaconus Cortesanus interpretatio musicorum cithara flamencorum. Per maior indagationis clicantur vos at internetium paginae Cricorum Circus et atque Albertus Planicus.
.
.
Beatus pauperes spiritu.
In saecula saeculorum. Amen.
.
.
.
.

.
.

Torna el Cabaret Coluche!!! Ara més guapo i (encara) més ben parit!!

2011-05-26T10:48:00.004+02:00

.
.
.

.
.
.
LO CABARET COLUCHE TORNA, AMPLIAT, SOTA EL NOU NOM DE FESTIVAL CIRC CRIC AL MONTSENY.
.
EL FESTIVAL CIRC CRIC AL MONTSENY ÉS UNA PROPOSTA QUE TÉ COM A OBJECTIU FOMENTAR LA DINAMITZACIÓ CULTURAL DEL BAIX MONTSENY, A PARTIR D’INICIATIVES CREADES PELS ARTISTES LOCALS. DURANT DOS CAPS DE SETMANA EN EL PAS DEL MES DE MAIG AL MES DE JUNY, A LES ACABALLES DE LA PRIMAVERA, CIRC, MÚSICA I TEATRE ES DONEN LA MÀ EN EL MAGNÍFIC ENTORN DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY AMB GENT DE CASA NOSTRA.

DESDE CAN FUFLUNS US TINDREM BEN INFORMATS DE TOTES LES ACTUACIONS i DELS ARTISTES QUE PARTICIPARAN EN EL FESTIVAL CRIC/COLUCHE D'ENGUANY.

COMENCEM DONCS... LEIDIS AN YENTELMEN:

L'ALBERT PLA!

INDIGNEU-VOS!... i OBRIU ELS ULLS!

2011-05-24T11:22:00.010+02:00

.
.
.
OBRIU ELS ULLS...
.
.
.
.

.
.
.
.
...ESCOLTEU A L'ARCADI OLIVERES...
.
.
.
.

.
.

...TORNEU A OBRIR ELS ULLS:
.
.

.
.

.
.

.
.

.
.
.
(AQUESTES TRES FOTOS ESTAN PUBLICADES
AMB PERMÍS DE SAMUEL RODRÍGUEZ

.
-PER VEURE TOT EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC
FEU CLIC: SAMUEL RODRÍGUEZ p h o t o -)
.
.
.
.

INDIGNEU-VOS!

2011-05-21T10:38:00.004+02:00

.
.
.

Us transcrivim un fragment de Indigneu-vos! , exhort escrit per Stéphane Hessel (Berlín, Alemanya, 20 d'octubre de 1917), AMB L'ESPERANÇA DE QUE VOSALTRES TAMBÉ US INDIGNEU!
.

..
El motiu de la resistència
és la indignació
.

.
"Es té la gosadia de dir-nos que l'Estat ja no pot assegurar els costos d'aquestes mesures socials. Però com pot faltar avui diners per mantenir i perllongar aquestes conquestes, quan la producció de la riquesa ha augmentat considerablement des de l'Alliberament, període en el qual Europa estava en la ruïna. El poder dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i tot en les més altes esferes de l'Estat. Els bancs, una vegada privatitzats, es preocupen molt pels seus dividends i pels alts salaris dels seus dirigents, no per l'interès general. La bretxa entre els més pobres i els més rics no ha estat mai tan gran, ni la recerca dels diners tan apassionada.
.
El motiu principal de la Resistència era la indignació. Nosaltres, veterans dels moviments de resistència i de les forces combatents de la França lliure, cridem a les joves generacions a viure i transmetre l'herència de la Resistència i dels seus ideals. Nosaltres els diem: preneu el relleu, indigneu-vos! Els responsables polítics, econòmics i intel·lectuals, i el conjunt de la societat no han de dimitir ni deixar-se impressionar per l'actual dictadura dels mercats financers que amenaça la pau i la democràcia.
.
Us desitjo a tots, a cadascun de vosaltres, que tingueu el vostre motiu d'indignació. És quelcom preciós. Quan alguna cosa ens indigna, com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts i compromesos.
.
Tornem a trobar-nos amb aquest corrent de la història, el gran corrent de la història que ha de ser perseguit per cadascun. Aquest corrent ens condueix a més justícia i llibertat; però no a la llibertat incontrolada de la guineu en el galliner. Aquests drets, recollits en 1948 en un programa de la Declaració Universal, són universals. Si coneixeu a algú que no els gaudeix, compadiu-ho, ajudeu-li a aconseguir-los."
.
.
Stéphan Hessel, 94 anys: diplomàtic, escriptor, i militant polític francès. Va ser membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, capturat i torturat per la Gestapo i reclús dels camps de concentració de Buchenwald i Dora-Mittelbau. Va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
.
.
.

.
JA N'HI HA PROU!!!!
.
CADA DIA SOM MÉS, SOM LEGIÓ
NI PERDONEM NI OBLIDEM:
VOLEM SABER.
POLÍTICS, BANQUERS:
ESPEREU-NOS!

Crofting Catalunya: The Story of a Scotsman Who Went Up a Hill but Came Down El Turó de l’Home

2011-05-03T11:15:00.012+02:00

.
.
.

Two Happy Animals

.
En Chris Carnie és un català nascut a Escòcia (els catalans, com els de Bilbao, neixem on ens dóna la gana).
.
En Chris, tots els que el coneixeu ho sabeu molt bé, és un tiu feliç, amic de tothom, i molt bona gent: la seva mirada franca i el seu ample somriure així ho proclamen.

.Amb ell compartim una mateixa cosa: amor. Amor per aquesta terra que ens acull, per aquests boscos que ens envolten, per les bestioles que proliferen, pels rierols, els prats, per tots els racons (màgics) d’aquestes muntanyes.

En Chris, l’escocès que va pujar a un pujol però va baixar del Turó de l’Home, té un blog que us recomanem molt fuflunerament: Crofting Catalunya (cliqueu AQUÍ per veure’l).

Crofter, en escocès, vol dir, més o menys, masover, que és el que en Chris és: un masover modern que viu en una masia anomenada Can Parròquia. Aquest raconet seu de món ( unes quantes quarteres de camps i bosc) és també la llar d’un burro jovenet, d’una ovella amb febre, de sis pollets ( perdó,de cinc: l’aligot se'n va fotre un l’altre dia), d’un parell de pintades (una mica tontetes) i de dos gossos juganers.

Agradable, amable, divertida, reflexiva, justa, acurada. Així és l’escriptura de’n Chris, així les pincellades de vida a pagès que en els seus escrits (breus, deliciosos) trobareu.

.Us recomenem molt fuflunerament que gaudiu d’aquest blog, i molt especialment a tots aquells escocesos que sou nascuts (com la Marga i jo) a Catalunya (els escocesos, com els catalans i els bascos de Bilbao, neixem on ens dóna la santa gana).
.
.
.

Chris at work, with Research Assistant.
.
.
.

Devoris amb causa: mossega't la cua, respira l'espiral

2011-04-17T10:27:00.010+02:00

Un dels últims aspavientus de l'Aspa diu:

"Cercle clos, cos fermat,

mossega't la cua,

desperta't escapçat

Esdevens llibertat

espiral el·líptica nua,

tu ets ma veritat."

(

Així lo circ

l'art espiral

Ouroboros:

lo peix que es mossega la cua

crua

que es devora amb causa

a si mateix

i així mateix

neix

)

Dit d'altre manera .

amb unaltra forma

de claretat:

"El circ és un art reivindicatiu per la seva essència mateixa. Reivindica una manera de viure, reivindica l’espai públic, reivindica les emocions, reivindica el compartir, reivindica la pluriculturalitat, reivindica moltes facetes dels humans. Uns éssers que es posen davant dels altres, que fan proeses, que meravellen. És l’art del meravellament. Nosaltres sempre l’hem agafat pel costat de la poesia, de l’humanisme, i ens agradaria que el circ tirés cap a aquesta veta. Hi ha moltes maneres de fer circ. Hi ha moltes maneres d’entendre el circ. Hi ha moltes influències en aquest món. Nosaltres creiem en l’essència. El circ és un art ancestral que està a dins de tots nosaltres. Quan naixem entenem les lleis de l’equilibri i de la gravetat. Uns el desenvolupem treballant-hi i fent una professió, i uns altres l’admiren. El circ està en tot allò quotidià. Amb tot això és el que hem intentat fer la programació any rere any. L'edició d'aquest any es fa amb una crisi global i general que és, sobretot, existencial i humana. La cultura té una llavor i unes eines molt importants a donar. El circ català és una eina molt important per ensenyar el país que som. El circ s'està destapant i s’ha d’anar posant-hi adob. S’ha de regar. S’ha de cuidar i s’ha d’estimar, sobretot. Estimar no només és voler-lo veure gran i potent, sinó que s’ha d’ajudar amb molt bon sentit".

Texte de la Bet Miralta i l'Aspa per presentar la 15a edició de la fira de circ TRAPEZI.

(Extret de Bloc de Circ, de Marcel Barrera)

GRIMÈGIES: com un nen que no te por a la mort

2011-04-15T17:06:00.007+02:00

.
.
.

.
.
.
"Bon dia i bona hora i la mort quan sigui l'hora!"
.
Amb aquestes paraules en Joan Armengol, lo Juanitu de Can Boter, poeta i home de teatre, obria sempre el programa Terra d'Escudella, allà pels voltants del pleistocé superior pre-càmbric. Salutació que encara resona en tots aquells que el recordem fuflunerament. (Perdoneu que hagi començat amb aquest petit record d'en Joan, però és que el seu amic Poltrona amb GRIMÈGIES, l'obra que està a punt d'estrenar, m'ho ha fet venir al cap. Ja veureu perquè. O no. Tant se val. Només era un incís.)

.
Tornem a començar (nasquem de bell nou):
.
"Bon dia i bona hora i l'amor quan sigui l'hora!"...
.
.
Demà dissabte 16 d'abril (21h) i diumenge 17 (18h), al Teatre Bartrina de Reus, en Tortell Poltrona estrena GRIMÈGIES, espectacle de sala on l'artista, el poeta, el pallasso, farà una reflexió sobre la vida i la mort, a partir de textos propis i d'en Pepe Viyuela (poeta, pallasso, amic). .

En algún lloc Poltrona escribí: "El pallasso és un provocador de sensacions i sentiments que busca moments d'immortalitat, com un nen que no te por a la mort". Cada dia que passa en Poltrona és més així: més nen, més savi, més pallasso.

.. . .

FOT-LI ELOI!! FOT-LI POU!!

2011-04-14T10:34:00.007+02:00

.
.
.

.
AQUEST DIVENDRES 15 D'ABRIL
A LES 8 DEL VESPRE
AL CASAL MUNICIPAL PARE CASALS
DE SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
UNA PARAULA DE MÉS
D'ELOI VILA
.
AMB LA PRESÈNCIA DE
L'ELOI
IZASKUN ARRETXE
(EDITORA D'ALISIS)
I EN JOAN MARIA POU de RAC-1
.
( FOT-LI POU!...
TU DIRÀS! )
.
.
.

Lo Pou amb lo Shakiru
.
.
.

ONÍRIC MASCARÓ: FEM ELS SOMNIS REALITAT

2011-04-03T09:32:00.006+02:00

. . . .

. VOLEU FER ELS SOMNIS REALITAT?

FER QUE ELS SOMNIS

FETS D'ART

DE MÚSIQUES I NUESES

ES FACIN REALITAT?

DES D'AVUI MATEIX PODEU SER PRODUCTORS EXECUTIUS (EXECUTIVE PRODUCERS) DE "ONÍRIC" EL NOU ESPECTACLE QUE AMB L'AJUT DELS AMICS ESTÀ CREANT FACTORIA MÁSCARÓ

L'ENTRADA-BO COSTA 12€

i LES TENIM JA A LA VENDA

A CAN FUFLUNS

AMB ELLA PODREU VENIR A LA PRE-ESTRENA QUE ES FARÀ AL MAIG AL TEATRE PARE CASALS DE SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

NO US HO PERDEU:

COMPRANT LES ENTRADES-BO-EXECUTIVE-PRODUCER FAREM QUE "ONÍRIC", ELS SOMNIS DE MASCARÓ, ES FACIN REALITAT

. .

.

ONÍRIC:

MÉS SOMNIS,

MÉS MASCARÓ

. .

Una paraula de més

2011-03-23T12:05:00.012+01:00

.
.
.

Un home que pregunta. Un quadre de Picasso. Un cadàver. Una banda de criminals ucraïnesos. Una noia molt jove. Una història de lleialtats, amenaces i traïcions. Després de l’èxit de L’any del Senyor, Eloi Vila torna amb una novel·la d’intriga: de Lisboa a Camprodon, el fotògraf Max Oliva haurà de resistir fins al límit per descobrir la veritat. Però la prova més dura serà enfrontar-se a ell mateix. El dia que disparen a en Max Oliva, la seva vida torna a tenir sentit. No beu, esnifa menys, pesa cinc quilos més que fa tres mesos i torna a fer fotografies.

.

CRÍTICA LITERÀRIA FUFLUNERA

(per David Jamesjoyce de Peregimferrer
i Xuriguera-Tutusaus)

D'aquesta novel.la direm lo just,
ni una paraula de més:

Els llibres de l'Eloi son tan bons
com els pastissos que fa en Dani Vila.

Està tot dit.

L'Eloi Vila amb el matrimoni Von Fufluns

(Foto: courtesy of
WHO IS WHO IN THE WORLD)
.
.
.

DES D'AVUI DIJOUS
JA ÉS A LA VENDA
AQUEST NOU LLIBRE
DE L'ELOI
.
.
.

VIATGE AL PLANETA VERMELL / TRIP TO THE RED PLANET

2011-03-23T09:26:00.029+01:00

.
.
.

Tortell Poltrona: lo pallasso que va venir de Mart
Tortell Poltrona: the clown who came from Mars

Sabies que Mart no és a l'espai?
Did you know that Mars
is not out in the space?

I que està ple de plantes i animals?
And that is plenty of plans and animals?

On caben totes les persones
With enough space for everyone

On caben totes les emocions
For all emotions

Aquest és un viatge per descobrir
un planeta universal,
màgic i fantàstic, un planeta únic

.
This is a trip to discover a universal planet,
magic and fantastic, a unic planet

.

VIATGE AL PLANETA VERMELL
TRIP TO THE RED PLANET

CURT DOCUMENTAL SOBRE
PALLASSOS SENSE FRONTERES
SHORT DOCUMENTARY ON
CLOWNS WITHOUT BORDERS

.

ESTRENA: CINEMES VERDI, BCN,
25 DE MARÇ A LES 21:45h.
PREMIERE: CINEMES VERDI, BCN.
25th MARCH, 9:45pm.

ENTRADA GRATIS
FREE ENTRY

ASSISTIRAN, ENTRE ALTRES,
EL DIRECTOR DEL FILM, SÁNCHEZ ALONSO,
I TORTELL POLTRONA,
LO PALLASSO QUE VA VENIR DE MART.

THEY WILL ATTEND, BETWEEN OTHERS,
SÁNCHEZ ALONSO, FILM-MAKER,
AND TORTELL POLTRONA,
THE CLOWN WHO CAME FROM MARS.

Poltrona: fufluner sense fronteres inter-planetàries
Poltrona: fufluner without inter-planetary borders

Pallassos sense Fronteres és una associació internacional sense ànim de lucre, essent el seu objectiu despertar un somriure en les persones desplaçades i refugiades per conflictes de guerra o catàstrofes naturals.

Prenent com a exemple una de les seves expedicions als camps de refugiats palestins de Líban, aquest documental ens portarà de viatge pels infinits universos infantils que han quedat aïllats per culpa de la guerra.

Un viatge per descobrir un planeta universal,
únic y fantàstic,
el planeta vermell.

Clowns Without Borders is a non-profit international association whose principal objective is to bring some laughs to refugee population victims of natural disasters
or war conflicts.

Here, taking their expedition in 2010 to Palestinian refugee camps as an example, we will make a trip through the infinite children's universes that have been
isolated by the war.

A trip to discover a universal planet,
unique and fantastic,
the red planet.

Una lluita, una música, una mirada: Daniel Voramar

2011-03-17T17:55:00.006+01:00

.
.
.

És una lluita constant, antiga, amb ferides per tancar, de sang tèbia i soledat, una lluita on els dos bàndols són un mateix (i la llum i les ombres). Una lluita constant, lliurada des del silenci de les formes. Pincells, vernissos i pigments, superficies sense màcula.

És una música constant, un moviment lent, de misteris i somnis (i silenci, on la llum és soledat). Cal seguir petjades retrobades, rastres perduts, obrir camins sobre el mapa mut del paper en blanc, ordenar el món amb un llenguatge purament musical.

És una mirada constant, a penes perceptible, interior i oculta, atrapada per la natura i impregnada d’ella, de la seva llum, llum passada i llum futura (no cal ser conscient d’aquest fet). Una mirada constant, feta de llums i ombres, de ferides per tancar i músiques callades.

Una lluita, una música, una mirada: Daniel Voramar, en la soledat del seu estudi, ordena el món amb un moviment lent, constant, a penes perceptible.

Fins al 31 de març

EXPOSICIÓ DE LES ÚLTIMES OBRES
DE DANIEL VORAMAR
(PINTURA i ESCULTURA):

PEDRALVES CENTRE, BARCELONA
(A. Diagonal, 609-615)

PER VISITES A L'ATELIER
(Carrer Major,26
Sant Esteve de Palautordera):

Tel. 656 31 39 11
E-mail.: voramar@danielvoramar.com

Les Fonts del Nil: de la teoria a la pràctica

2011-03-16T11:50:00.009+01:00

.
.
.

El Nil a l'alçada
del Port Olímpic de Cardedeu

.

De tots és sabut que el més pràctic és començar per la teoria: cercar, descubrir, i anar directament a les fonts. ¿Quines? En aquest cas, sens dubte de cap mena, hauríem de cercar, descubrir i començar per les Fonts del Nil. ¿Però de quin Nil estem concretament parlant? ¿D’aquell riu cabalós que rega i enriqueix les mítiques terres dels faraons? No, ni molt menys, amb el Tordera en tenim prou, més que suficient. Ens referim, concretament, a les Fonts del projecte vital anomenat Nil Papiol Champagne.

Són dos les Fonts (conegudes i reconegudes) del Nil: A) la Marielle Champagne, amb un 100% d’implicació, i B) en Claret Papiol, amb un 99,99% (el 0,01% restant correspon a la part de possibilitats posibles que li pertoca a l’Esperit Sant, qui a vegades fa pirules: de tots és sabut que els camins del Senyor són in-escrotables).

¿Què hem de dir de la Marielle? Doncs que tans sols el so del seu cognom (Champagne) és música celestial per les nostres oïdes de budeguerus i experts (coneguts i reconeguts) en vins i caves i coses en general que continguin (armònicament) substancials quantitats d’alcohol etílic.

¿I d’en Claret? Què hem de dir d’en Claret Papiol que no hagi estat dit ja a hores d'ara per activa i per passiva? Doncs que ell, una de les Fonts del Nil, és, també, l’artífex de la coneguda (i reconeguda) TEORIA DEL RIURE, aquella que proclama sense cap mena d'embuts aquesta fórmula d’àmbit universal:

.
RIURE = F x HA (C+E) + I

.
On:

Riure és igual a una falta (F) d’harmonia (HA) entre causa (C) i efecte (E) més el factor imprevisible (I).

És a dir (en paraules del mestre Claret):

"Recordeu aquell vell proverbi que diu: 'Més val caure en gràcia que ser graciós'? Si això ho traslladem al teatre, al circ, hem de dir: 'Més val caure en gràcia que a terra'. I si parlem amb els pallassos, aquests ens diran: 'Més val fer-ho tot alhora per estar segurs de caure bé'."

Bé, molt bé, ens cau, tot alhora, aquesta, en essència, TEORIA DEL RIURE.

.

ARA QUE JA ESTEM PREPARATS
PASSEM DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA:

ESTEU TOTS CONVIDATS
A OMPLIR EL TEATRE
EL DIUMENGE 20 DE MARÇ, 18h,
AL CENTRE CULTURAL POLIVALENT
SERAFÍ PITARRA D’HOSTALRIC

on
EN CLARET CLOWN
CELEBRARÀ AMB TOTS
ELS QUE OMPLIM EL TEATRE
ELS

25 ANYS D’ÈXITS
DE LA “TEORIA DEL RIURE”

Siguem pràctics
i anem tots cap allà,
cap a a les Fonts (reconegudes) del Nil.

The Gipsies/ Gitanes 2011, #1

2011-03-12T11:38:00.004+01:00

.
.
.

Fotos:
Jordi Castán Haro

The Gipsies/ Gitanes 2011, #2

2011-03-12T11:04:00.006+01:00

(Fotos: Francesc Dasquens)

(Mentrestant, l'Eloi Vila i en Julio Murillo...)

2011-03-12T09:28:00.009+01:00

.
.
.

.
.
Escribo.

Escribo que escribo.

Mentalmente me veo escribir

que escribo

y también puedo verme ver

que escribo.

Me recuerdo escribiendo ya

y también viéndome que escribía.

Y me veo recordando que me veo escribir y me recuerdo viéndome recordar que escribía y escribo viéndome escribir que recuerdo haberme visto escribir que me veía escribir que recordaba haberme visto escribir que escribía y que escribía que escribo que escribía.

También puedo imaginarme escribiendo que ya había escrito que me imaginaría escribiendo que había escrito que me imaginaba escribiendo que me veo escribir que escribo.

SALVADOR ELIZONDO,

El Grafógrafo

NULLE DIES SINE LINEA

(seguiremos informando)

MAIURTA / THE GALINDOS

2011-03-10T10:51:00.003+01:00

maiurta

los galindos

a la roca umbert
fàbrica de les arts

aforament limitat a 80 places
confirmar dia i hora d'assistència
al tel. 609 28 03 98
o al email: lg@losgalindos.net

fufludescompte per fufluners:
15% (5€)

London River/London Calling

2011-03-10T08:53:00.005+01:00

Lo divendres
a les 10 del vespre al Casal
pase de la pinícula-flin
LONDON RIVER,
directed by Rachid Bouchareb

(...)

No ens podem estar de penjar
AQUESTA TROBALLA
a la fufluwebfuflublog
de Can Fufluns:

here you are
el LONDON CALLING dels CLASH
interpretat per Lo Putu Amo
(THE BOSS)

perquè difruteu com bestioles...

London is drowning and I
live by the river
(oh yeah)

Claret Zappa & The Grandmothers Of The Invention

2011-03-07T09:26:00.004+01:00

.
.
FUFLUNS RECORDS
PRESENTA
lo nou disc de Claret Zappa

Here you are
THE BEST OF
CLARET ZAPPA
& THE GRANDMOTHERS
OF THE INVENTION

JA A LA VENDA
A TOTS ELS GERIÀTRICS
DEL MÓN MUNDIAL
i OFICINES DE L'INSERSO

NO US PERDEU AQUEST DISC
FARCIT DE GRANS ÉXITS
COM ARA

Too Old To Rock'n'Roll,
Too Young To Petanca

Highway To Can Patolla

It's Only Ratafia But I Like It

Honky Tonk Yayes

Shut Up 'N Play Yer Gralla

I Can't Get No Jubilation...

I MOLTS TEMES MÉS!!

DÉU N'HI DORET,
QUINA CANYA!!

ALSO AVAILABLE
ON FUFLUNS RECORDS:

THE ROLLING STONES
SYMPATHY PER LES YAYES

.
.

Compte enrere per les Gitanes

2011-02-27T12:41:00.013+01:00

.
.
Guau!!!
(miau!!!)

Estem que no caguem
(del mateixos nervis)!!

S'acosta el gran dia!!
.

Comença el compte enrere
per celebrar
la Festa Gran de les Gitanes!!...
.
.
.
.

... aquest diumenge
6 de març
a les dotze hores
a la Plaça
celebrarem
la 32a BALLADA
DE GITANES
de Sant Esteve
de Palautordera!!!

Tot a punt pel ball...

... les gitanes
i els gitanos...

... the old ladies...

... i la mimosa ja ha florit!!!

VISCA EL PA
VISCA EL VI
(i EL CAVA)
VISCA LES GITANES...

...i la MARE
QUE US VA PARIR!!!
.
.
.

Qui habita

2011-02-26T09:13:00.008+01:00

.
.

.
.
A aquestes set estrelles els hem canviat el nom. (És el que passa amb els fufluners: que anem a nostra santa puta bola i canviem el nom de les coses, dels estels.)
.
Betelgeuse, Rigel, Bellatrix, Saiph, Mintaka, Alnilam i Alnitak tenen ara un altre nom: Ossiano, Evo, Tierra, Santi, Santceloni, Can Fabes i Lo Racó (estrella supergegant, binària, de totes la més brillant).
.
Set estrelles que seran més: el seu númeru s'espandeix en l'espai astronòmic/gastronòmic de l'univers.

.
.
En el cel
hi ha un
qui habita
entre peroles
i
fogons:
.

.
fill
espòs
pare
avi
amic
cuiner
fufluner
.
.

<>
.
.

El amor en la cocina no se paga

2011-02-20T09:16:00.011+01:00

.
.
.
.

.
.
.
Quiero una cocina de equilibrio, de pureza, que no inquiete ni preocupe. Quiero que la gente cansada y estresada pueda saborear en mis platos la calma y el reposo. Al decir esto, parafraseo a Henri Matisse, sólo que él, donde yo utilizo la palabra cocina, escribió arte y, en lugar de saborear platos, se refería a contemplar su pintura.

Cito a Matisse después de haber leído algunos de sus Escritos y consideraciones sobre el arte, porque simpatizo con su búsqueda de la simplicidad, que, en su caso, le acercó a la perfección. Además de este anhelo de simplicidad, me gusta la falta de egoísmo del gran pintor, porque si un arte precisamente debería carecer de egoísmo es la cocina, ya que se basa en el deleite de los sentidos y la satisfacción de los apetitos de los comensales, a partir de una práctica común a todos los seres humanos. Cocinamos para poder comer y, al cocinar, expresamos nuestra forma de ser y de relacionarnos con los demás.

Desde luego, no se cocina sólo por dinero. Desde luego, cuando vamos a un restaurante, pagamos los servicios de unos profesionales que nos sustituyen en los fogones, bien porque no tenemos tiempo o ganas de cocinar, bien porque deseamos probar un tipo de cocina distinto y técnicamente superior. En el fondo, todos los cocineros profesionales somos cocineros sustitutos. Yo intento desempeñar mi oficio ofreciendo la máxima calidad en la materia prima, la ejecución y el servicio. Por eso estoy de acuerdo con quienes afirman que la cocina es amor, pero con un matiz importante: cada cucharada de arroz caldoso que mi madre me llevaba a la boca me hacía feliz, lo sé, porque en ella veía la expresión de su amor, y por eso identifico con ese sentimiento algunos aromas de la cocina doméstica, una identificación basada en vivencias personales e intransferibles que por eso resulta imposible trasladar a la cocina profesional más allá de una simple evocación.

En efecto, lo que intento transmitir con mi cocina profesional es, en primer lugar, respeto y afecto por las materias primas, los productos que utilizo. Intento que ese respeto exprese además mi profundo amor por la naturaleza. Por eso quiero que el comensal disfrute con el tacto y el aroma de un cep o de una berenjena tanto como yo. El amor que sentí comiendo pan tostado, pimientos asados o hígado de cordero con cebolla no se puede transmitir a cambio de dinero. Pero intento poner amor en mi cocina. Y gratitud a los clientes que me pagan por ella.
.
.
Publicat per Santi Santamaria
a Santi Santamaria Blog
el 2 de Setembre de 2010
.
.
.
.
.

.

.
.

.
.

Lo Santi

2011-02-16T19:28:00.005+01:00

.
.

.
.
L'amor. L'amor i cap altre cosa més (deixem-nos d'hòsties). En l'amor és on rau la grandesa i mestria d'en Santi. En l'amor potent, enfortidor i enriquidor de qui s'estima el que fa, de qui s'estima el que viu, i ho comparteix. És aquí on rau: en l'amor compartit a taula, en l'amor compartit per aquest país nostre petit, en l'amor continu del mestre que, cada dia, aprèn, millora i, amb el seu exemple, no deixa mai d'ensenyar.
.
.
En Santi i l'Àngels, han estat per nosaltres, sempre, el nostre referent. Hem compartit amb ells la dedicació plena per un projecte comú, de vida, profesional, i una mateixa filosofia: en el detall està l’amor, en l’amor el detall ho és tot.

”La vida professional de l’Àngels, com la meva, ha estat guiada per la voluntat de fer feliços els qui s’han apropat a Sant Celoni amb interès i respecte per conèixer el nostre restaurant. La vida en un restaurant, per una família, és un projecte en comú. Il.lusions i decepcions compensen l’amabilitat i la duresa d’una professió que només es pot portar a terme per guanyar-se la vida amb amor.”

LA CUINA DE SANTI SANTAMARIA. L’ÈTICA DEL GUST.
Edicions Cadí, 1999.
.
.
.
Amb admiració i carinyu, com sempre:
Santi i Àngels us estimem.
.
.
.

Raconet de món del Montseny: El Racó de Can Fabes

2011-02-16T19:24:00.000+01:00

..................... Els fufluners a la porta del Racó

............... Comprendió que un restaurante es una patria,
.......................... probablemente la mejor de las patrias,
.......................... y se quedó para siempre.

.................................. MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

Feia segles que tant la Marga com jo ens delíem per anar a cal Santi i l’Àngels. Anar al Racó de Can Fabes era per nosaltres un somni. Amants com som d’aquest raconet de món que és el Montseny volíem conèixer la visió que d’aquest país té aquest cuiner, com reflecteix el Montseny en el mirall de la seva gastronomia.

L’excusa perfecta per anar per primer cop al Racó ha estat celebrar l’aniversari de la Marga, la fuflunera major del petit regne de Can Fufluns. (Dona ferma aquesta que en el camí m’acompanya. Ningú com ella sap que en l’amor i en la bondad de les coses petites i dels detalls és on rau el secret de la fonda i veritable felicitat. Anar al Racó ha estat un acte d’amor. Ningú com ella sap que l’amor és l’ofrena més del.licada.)

Hem de reconèixer que la nostra cultura gastronòmica es limitaba a algunes lectures d’en Perucho, d’en Nestor Luján, del fufluner d’en Vázquez Montalbán, del mateix Santi Santamaría en els seus articles i llibres i de les no-collonades d’en Josep Plà. Sentats a taula el nostre referent culinari era ( i és), per exemple, les mongetes del ganxet que cultiva l’Emili del Molar al Pla de la Calma i que cuina la senyora Lourdes del Restaurant Matagalls del poble del Montseny (que no és poca cosa).

La nostra relació amb l’alta gastronomia és magra. (L’únic gaig que coneixem és el que, junt amb la merla, s’ens fot les cireres del cirerer que tenim a casa. Per altra banda no ens interesan gaire els cuiners estrella, no ens interesan aquells que ens volen fer caure en el parany de confondre tecnologia amb esquisitesa i cultura amb espectacle. Jean Cocteau va dir (i uns anys després ho repetí Mick Jagger) que “first you shock them, and then they put you in the museum”, és a dir: si feu bullici sereu convidats a la Biennale veneciana…). No tenim, dèiem, alta cultura gastronómica però el que si sabem, de bon de veres, és discernir entre el que és veritat del que és artifici i exhibició.

(Per a entendre’ns: la poesía, si la busqueu, la trobareu al Circ Cric, el show-per-sobre-de-totes-les-coses aneu-lo a cercar al Circ du Soleil…)

............. Un cuiner, una filosofia i un estil de treball

Impossible descriure-us el munt de sensacions que vem viure durant l’àpat. Entre altres motius perquè aquest viatje interior canfabià es va dilatar en el temps durant més de quatre hores. Hores en què es van succeir, delicadament i sàvia, memorables emocions en un creixement hedonista i lúdic: aquell pa acabat de fer concentraba els aromas que en aquell mateix moment portaria l’aire pel camí de la Riera Xica vora els Castanyers de Can Cervera; sota el saltat de carxofes, amagat com un record d’infància, treié el nas en Quico de les Vernedes sempre atent al porc matat a casa… Impossible traslladar-vos les emocions sentides: la bondat del peix de la llotja de Blanes arribat just de la barca, oh la pell croustillant d’aquell bacallà!, les tripetes amagadas sota el tall de morro com un delicat secret que es murmura!; la bondad de les carns servides, faisà, tudó, pularda… sempre en el seu punt exacte de cocció, en el punt de sang, sense salses enmascaradores ni maquillatge; quin delit gaudir dels fruits d’aquest temps d’hivern, d’aquest racó de món, d’aquest pais nostre tant generós com els plats portats a taula!

Anar a Can Fabes, però, va molt més enllà del fet gastronòmic. És molt més que una experiència que s’ha de viure, molt més que una experiència pels sentits, intelectual i profitosa. La cuina d’en Santi és cultura, altíssima cultura, però va més lluny. Anar a Can Fabes és tota una vivència i hom surt d’aquesta casa ratificant una filosofia de vida, una manera clara de percebre el món i d’entendre’l.

Hom és el que diu, el que (paraula de cuiner) escriu; un, encara més, és el que fa (fruit dels anys d’experiència, dels anys d’estudi i de treball), però per sobre de tot cadascú de nosaltres ens signifiquem pel que, de tot cor, estimem. En el cas del Santi la cosa està clara en el seu amor pels fogons i el Montseny.

................... El Santi en un racó del Montseny

Per acabar us volem dir que no tingueu cap por dels diners que tot aixó costa. Anar a Can Fabes no és car, en absolut, i sempre esteu a temps com nosaltres de cometre un asasinato: alimenteu la guardiola durant un temps i mateu lo porquet quant estigui una mica gras, tampoc no massa.

Aneu sense cap por, tampoc, del que allà us trobareu. No és un lloc elitista sinó un espai càlid i familiar. No cal anar de vint-i-un botons ni amb el neguit de no estar “a la altura de las circunstancias”… les circumstàncies, en aquest cas, és que un cop sigueu dintre del restaurant us sentireu com a casa. Us trobareu amb un equip amable i atent que us atendrà amb discreta elegància, respectant en tot moment la vostra intimitat a taula.

Ens satisfà saber que compartim un mateig desig Can Fufluns i Can Fabes: que entreu i sortiu de casa nostra amb un somriure sota els nas és part fonamental de la nostra filosofia de viure i de treball.

Que sigueu una mica més feliços és la nostra màxima ambició.

........... (A Santi Santamaría i Àngels Serra)

AGRAÏMENTS: A Joan Carles Ibáñez, sumiller de Can Fabes, per la seva atenció i pel seu Cuvée Santamaría, tant deliciós com elegant. Moltes gràcies Joan Carles. A L’Ana i l’Isaac de Cellers Triada, pel mateixos motius i perquè els estimem.

Al Tortell Poltrona que casi em fot a norris aquesta sorpresa per la Marga (cachundena!). Al Dani Voramar (lo pintor de al ladito del celler) i a l’Alexandra, que m’ajudaren a desfer la tortellada. Al Cesc de Ca La Xica pels seus consells de bon gourmet. A l’Antón que em va sorpendre tant gratament amb un vi de Ses Illes, varietal de callet amb un toc de mantonegro, sapiguent que sóc amic dels merlots i dels syrah. A l’Antón, altre cop, per el ditet de Laphroaig 10 Years Old, el whisky de la Marga. A tots els amics del Racó de Can Fabes.

A l’equip del Santi, que ens van fer sentir com a casa.

I un record ben afectuós per la Teresa Barba i l’Antoni Tàpies.

....................... Montseny, Antoni Tàpies

Lo Santi, l'Antoni, el Martí i en Jaume

2011-02-16T19:14:00.000+01:00

.
.
.
L'Antoni, el Santi, el Jaume, el Martí: gent que s'estima aquests boscos.
.
En Tàpies, en Santi Santamaria, en Tortell Poltrona, lo Martí Boada.
.
Com podeu veure aquest pais nostre, Lo Montseny, acull gent molt especial, gent molt gran, d'aquella que dona fruits d'enorme trascendència: l'un de la matèria del temps en fa forma, l'altre del menjar simfonies de sabors i d'aromes, aquell, lo poeta, lo pallasso, a l'aire fa volar somriures de colors com papallones. En Martí, el savi, lo pagès, murmura a cau d'orella a les bestioles i als arbres.
.
Aquest quatre (mestres? monstres?) han creat, i crean, el seu propi món, únic, particular i (afortunadament) transferible. Gràcies a ells, a la seva recerca personal, cada un de nosaltres, davant del cuadre, asseguts a taula, dins la vela del circ, voltant pel mig del bosc (prop d'aquell petit gorg de la Riera Xica, vora els Castanyers de Can Lluís), trobem noves eines i tantes claus que ens ajuden a construir el nostre propi món (particular i, ara si, intransferible) i a ser una mica més fufluners i millors persones.
.
Lo Santi, l'Antoni, en Martí i en Jaume són gent d'aquella, tant necessària, que ens alimenten l'esperit, la ment, la panxa i les mirades.
.
Són gent del Montseny, gent que s'estima aquests boscos, tots els boscos.
.
.
.

En Santi, qui habita entre fogons i peroles,
en un bosc del Montseny

L'Antoni, el jardiner zen,
en un bosc de mirades

En Martí,
Boadapythecus catalanicus fuflunensis (Linnaeus, 1949),
en un bosc d'arbres de fulles
que mai caduquen

En Jaume, pallasso sense fronteres,
en un bosc de nens

.
.
.

Salvem el Montseny, obra d'AT.

.
.

The Sensitive Kind

2011-02-06T09:20:00.008+01:00

.
.
.
No hi ha res millor que ser de la subespècie sensible de l’espècie. Quin gust ser homo ludens fuflunensis, cosí germà llunyà d’aquella Lucy a qui en John, Paul, George i Ringo van dedicar una cançó farcida de diamants que encara avui, totes les nits, es constel.la i brilla damunt del cel. Ser un animalet racionalment irracional, bitxarracu bípede constel.lat d’estrelles, de somnis que brillen i guien damunt d’un cel farcit de cançons i diamants. Un gust picar l’ullet a Orió, seguir l’estela d’estels, fer via pel camí diamantí, arribar d’hora a cap lloc i quedar-se.

No hi ha res millor: habitar l’espai contingut en la mirada blava d’un gat d’aire, ballar la música silent d’un piano sense cordes, conjugar verbs impronunciables, posar noms nous, d’una en una, a totes les estrelles.

No hi ha res com ser de la subespècie sensible de l'espècie.

There ain't nothing like the sensitive kind...
.

.
.
.
.

.
.

.
a Josep Harp , el solo de diatònica va per tu
(la resta, aquest temasu d'en J.J.Cale, l'escrit, també)
.
.

the lost art of keeping a secret

2011-02-02T09:55:00.007+01:00

.
.
.

.
.
.
És molt difícil, voreja l’impossible, guardar per sempre més un secret, mut, per un mateix sense poder-ho compartir amb les veïnes. Més que difícil és un art, un art perdut per sempre més.

L’Òscar ho sap i així ho assenyala des de’l seu blog the lost art of keeping a secret, un blog majúscul, escrit amb minúscules (els secrets s’han de dir en veu baixa, a cau d'orella), ple de quotidianitat, d’humor ben parit, de guinyus a l’espectador (a qui no li ha passat les coses que a l’Òscar li passen?); com si diguéssim, enmirallats en els seus escrits (petits, íntims, divertits) ens re-trobem amb nosaltres mateixos, ens re-coneixem, com si diguéssim, gràcies a les coses, rollo antropològic d’estar per casa, que, en plan work-in-progress, és a dir xino-xano, l’Òscar va escrivint.
.
.
.
the lost art of keeping a secret… blog que també es podria haver dit (perfectament) the lost art of going oneselve at his whore ball (d’anar un a sa puta bola), the lost art of falling the balls to the floor (perquè a vegades un veu coses i, sense voler, se li cauen al terra, com al Serra), i/o the lost art of being born with one flower in the arse (aquest noi, l’Òscar, té un do de naixement –diguem-li flor al cul-, i sap explicar les coses amb gràcia, intel.ligència a bots i barrals (to our international audience: intelligence at wine-skins and barrels), i molt, pero que molt (mai se’l acaba), bon humor).

Per això des de Can Fufluns us recomenem que seguiu aquest blog (cliqueu AQUÍ ), que el disfruteu com porquets, doncs com a nosaltres, és molt possible, aquest the lost art of keeping a secret (tocat per la gràcia, with a flower in the arse) se us farà del tot imprescindible.
.
.
.
Perquè feu un tast aquí teniu un capítol absolutament genial (com sempre), pillat a l’atzar:
.

marca de la casa
.

.
.
.
els botànics afirmen que és recomanable fer-la petar amb les plantes de la llar. creixen com un sant pau i absorbeixen l’aigua que dona gust si et prens la petita molèstia de pelar la pava una estoneta amb el ficus o aprofites, mentre regues el gerani, per comentar-li que trobes marichalar molt desmillorat des de la separació.

a casa dels meus pares, com això de les plantes no els hi va acabar de fer mai el pes, van centrar les seves energies conversacionals en l’aparell de televisió. deurien pensar que, al menys, de la tele podien esperar-hi resposta.

la instauradora de l’excèntrica pràctica va ser la meva àvia. patidora de mena i aficionada als braus, conjugava ambdues passions, primer, per treure’m dictatorialment el mazinger z quan al vhf retransmetia corrida matias prats senior i, després, avisant a crits al matador marcapaquet, tota angoixada, si les banyes de l’animal amenaçaven foradar el flamant vestit vermell i or.

el patir l’extrapolava, també, a les pelis de lladres i serenos (anomenava així a qualsevol film en el que no sortís paco martínez soria). a psicosi, per exemple, quan el perkins s’acostava a la dutxa per fer la seva particular versió de la matança del porc, ella advertia la noia del perill inminent amb frases del tipus “fuig, fuig d’aquí que et vol pelar!!!” o, ja resignada, formulava preguntes retòriques estil “quí et manava anar a la dutxa ara?”.

el testimoni de interacció el va recollir ma mare però dotant-lo d’una vessant més pràctica. un “si clar, arribes a casa i trobes aparcament a la primera!” quan el prota d’alguna sèrie no tenia el més mínim problema en trobar lloc pel cotxe i un “però ón vas amb aquesta fatxa? no pots anar al dentista abans de sortir a la tele?” si creia que algun convidat de programa no lluïa dentadura digna de ser ensenyada a milers d’espectadors.

jo, tercera generació d’aquesta sana tradició familiar, xerro amb la caixa tonta als partits de futbol. dedico uns quants comentaris constructius (en castellà, perque ho entenguin bé!) a l’àrbitre i rivals destralers del meu equip.

aquest matí, quan he escoltat com el nen recomanava a goku una tècnica letal de lluita, primer m’he somrigut en confirmar que el segell d’identitat, la marca de la casa, continua. després, pensant-ho bé, he decidit que comença a ser hora de posar alguna que altra planta al balcó del pis.

.
.
(SI US PLAU: no l'hi digueu a ningú que heu descobert aquest blog, guardeu-nos el secret, si podeu.)
.
.
.

The Last Station (L'última estació)

2011-02-02T09:31:00.004+01:00

..
.

.
.
Pinícula-flin (the muvi): The Last Station
divendres 4 de febrer, 10 vespre, Casal
.
.

.
.
SINOPSI: Història biografica verídica d'uns abuelus i una parella de nanus joves que agafaven el tren a l'estació de Santa Maria de Palautordera per no haber de pagar el bitllet de la renfe per anar a Can Fanga i poblacions aledanyes. El drama (que t'hi cagues) començà quan van ficar una màquina automàtica de venda de bitllets...
.
.

The Big Snowfall ( La Gran Nevada)

2011-01-31T11:03:00.004+01:00

.
.

The Hill of the Man
seen from Saint Steve of Palacetordera
(El Turó de l'Home
vist des de Sant Esteve de Palautordera)
.

.
.
.
Fuflunanian weather report:
.
The snow has fall in the Montseny a more no power. There’s snow at point of spade because has been snowing at base of well. And as the snow ant the cold are arse and shit, it makes a cold that peels. These days is snowing every two for three, snows one day yes and the other too. Sincerely, it’s fucking a very whore weather. We want to remember from here what Alfred Rodríguez Picó said the other day on the TV: “Twenty and twenty, forty, kiss the arse of the lady giant… and if the lady giant doesn’t want, kiss the arse of anyone” (Sorry of all heart, but still we haven’t take out all the juice, meteorologically speaking, of what peppers he wanted to say with these words.). At end... health and Fufluns!
.

.
TRADUCCIÓ AL CATALÀ:
.
Parte meteorològic fufluner:
.
La neu ha caigut al Montseny a més no poder. Hi ha neu a punta pala perquè ha estat nevant a base de bé. Y com la neu i el fred son cul i merda, fa un fred que pela. Aquests dies ha estat nevant un dia si i l'altre també. Sincerament, està fotent un temps molt puta. Volem recordar des d'aquí el que l'Alfred Rodríguez Picó va dir l'altre dia a la tele: "Vint i vint, quaranta, besa el cul de la geganta... i si la geganta no vol, besa el cul de qualsevol" (Perdó de tot cor, però encara no li hem tret tot el suc, meteorològicament parlant, de què pebrots volia dir amb aquestes paraules.). En fi... Salut i Fufluns!
.

.
.
.

The Hill of the Man, snowed
(El Turó de l'Home, nevat)
.
.
.
.

Detail of the snowfall
(Detall de la nevada)
.
.
.
.

The Sharps
(Les Agudes)
.
.
.
.

The Abominable Man
of the Hill of the Man
(L'Abominable Home
del Turó de l'Home)
.

.
.
.
.
Photos by Francesc Dasquens:
thank you very much, Frank.
.
.
.

Una sonora carcajada

2011-01-22T08:54:00.015+01:00

.
.
.

Obre els ulls...
.
.
.

... obre'ls ben oberts...
.
.
.

... mira ben fort...
.
.
.

... ets feliç?

SI:
segueix fent el que estaves fent

NO:
vols ser feliç?
SI:
canvia alguna cosa...
.
.
.

... tanca els ulls...
.
.
.

Per acabar
(perquè quan una cosa s'acaba
s'acaba)...
.
.
.

... discrimina el que no és bo...
.
.
.

... i no deixis que els fills de puta
et matxaquin.
.
.
.
.

LOL: laughing out loud
(like a cow)
.
.
.

La Setmana dels Barbuts i la Máquina que Vino Antigua & Barbuda

2011-01-13T11:18:00.019+01:00

.
.

.
Aquí tothom pilla...
.
.
.

... l'abuelitu de la Heidi....
.
.
.

...l'home aquell de l'Anis del Mono...
.
.
.

... el teclista dels ZZ Top...
.
.
.

... (els ZZ Top)...
.
.
.

... un cosí del Grouxo...
.
.
.

... un que fa quaranta anys
que no veu una gillette
(i mira que se la mira)...
.
.
.

... el pijillu feisbuqueru
que la mama l'hi ha fet
una barba de gantxillu...
.
.
.

... en Rasputín...
.
.
.
... en Rasputón...
.
.
.
... en Leonardo Simpson...
.
.
.
... en Homer da Vinci...
.
.
.
... aquí tothom pilla:
.
és la Setmana dels Barbuts
i fa un fred que pela!!!
.
.
.
Quina cosa millor per passar
aquests freds polars àrtics
que un bon trago de vi?...
.
.
La Máquina que Vino,
Antigua i Barbuda
.
.
.

.
.
(cliqueu AQUI per entrar
a la web de Antigua & Barbuda)
.
.
.
.
.
(Mentrestant a Sant Esteve...
.
FESTA DE SANT ANTONI ABAT
a Sant Esteve de Fuflunstordera
diumenge 16 de gener d'enguany
.
9.00 h Trobada amb els cavallers a l'aparcament de l'entrada del poble i esmorzar amb botifarres
.
12.00h Benedicció dels animals davant l'església
.
Tot seguit passejada pels carrers del poble acompanyats dels Grallers dels Geganters de Sant Esteve
.
En acabar tothom cap al parc de l'església on hi haurà un VERMUT POPULAR)
.
.

(two happy animals)
.
.
.

Aquesta és la vaca: vaca, bicicleta, cullera, poma

2011-01-08T10:35:00.009+01:00

.
.
Fue Aureliano quien concibió la fórmula que había de defenderlos durante varios meses de las evasiones de la memoria. La descubrió por casualidad. Insomne experto, por haber sido uno de los primeros, había aprendido a la perfección el arte de la platería. Un día estaba buscando el pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre. Su padre se lo dijo: «tas». Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma en la base del yunquecito: tas. Así estuvo seguro de no olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera manifestación del olvido, porque el objeto tenía un nombre difícil de recordar. Pero pocos días después descubrió que tenía dificultades para recordar casi todas las cosas del laboratorio. Entonces las marcó con el nombre respectivo, de modo que le bastaba con leer la inscripción para identificarlas. Cuando su padre le comunicó su alarma por haber olvidado hasta los hechos más impresionantes de su niñez, Aureliano le explicó su método, y José Arcadio Buendía lo puso en práctica en toda la casa y más tarde la impuso a todo el pueblo. Con un hisopo entintado marcó cada cosa con su nombre: mesa, silla, reloj, puerta, pared, cama, cacerola. Fue al corral y marcó los animales y las plantas: vaca, chivo, puerca, gallina, yuca, malanga, guineo. Poco a poco, estudiando las infinitas posibilidades del olvido, se dio cuenta de que podía llegar un día en que se reconocieran las cosas por sus inscripciones, pero no se recordara su utilidad. Entonces fue más explícito. El letrero que colgó en la cerviz de la vaca era una muestra ejemplar de la forma en que los habitantes de Macondo estaban dispuestas a luchar contra el olvido: Ésta es la vaca, hay que ordeñarla todas las mañanas para que produzca leche y a la leche hay que hervirla para mezclarla con el café y hacer café con leche. Así continuaron viviendo en una realidad escurridiza, momentáneamente capturada por las palabras, pero que había de fugarse sin remedio cuando olvidaran los valores de la letra escrita.
.
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad.
.
.
.
.

.
.
.
.
.

.
.
.
A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia, i des del primer moment, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d'excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.
.
.
.
.

.

.
.
.
Web de: Bicicleta, cullera, poma
.
Web de: Alzheimer Internacional - Fundació Pascual Maragall
.
.
.
.
"Vull ajudar a derrotar
aquesta malaltia.
Personal i col·lectivament.
Enlloc no està escrit
que hagi de ser invencible."
.
PASCUAL MARAGALL
.
.
.

A l'altre costat

2011-01-07T10:41:00.004+01:00

.
.

.
.
(Avui, a les 10 de la nit, a l'Auditori,
a l'altre costat.)
.
.

Maria té la mà

2011-01-02T10:03:00.010+01:00

.
.

.
.
Tothom té alguna dèria. En Té també les té. (Té la mà Maria té tela).
.
Hi ha persones (estranyes o no) que dediquen el seu temps a l'estudi de coses estranyes com ara, per exemple, "L'origen dels pantans de Hampstead amb algunes observacions sobre la Teoria de les Ratapinyades" i/o com afecta això al (encara misteriós) origen del món ( sería el meu cas, ho confesso: tinc aquesta inclinació eminentment científica (sobretot empírica) que fa que dediqui hores i més hores de la meva vida a l'abnegada recerca i l'estudi d'aquest "tema tan peliagut").
.
D'altres col.lecciones coses (estranyes o no). Coses com ara wàters, bacteris, gratadors, penis (poyes), pèls, patitus i/o (la col.lecció més fluffunera de totes) navel fluff (pelusses de melic) . La cosa té tela (una dèria és una dèria).
.
En Té també la té (la tela, la dèria, la mà Maria: un blog imprescindible).
.
Desde fa uns anys que en Té col.lecciona fotos de coses, fotos de coses molt conegudes i vistes per tots i que tots en algun moment (com la Maria) hem tingut a la mà. EN TÉ COL.LECCIONA (pobrissó meu això del blog de fotos és una dèria que té com si diguéssim un petit trasbals que li ve de quan era petit i anava pels carrers del seu poble allà a Reus donant pel cul al veïns i les veïnes quan trucava a les portes bum-bum (qui és?) i sortia corrent el molt bandarra com si diguéssim això del blog dels trucadors de les portes és com una mena de record d'infància que li queda una petita tara que li ha quedat pobrissó meu i que què vols que li fem) COL.LECCIONA (dèiem) FOTOS DE TRUCADORS (PICAPORTES) D'ARREU DEL MÓN.
.
Per veure-se-la (la col.lecció) cliqueu AQUÍ .
.
Si algú de vosaltres sap de trucadors xulus (del vostre carrer, del vostre poble, ciutat o país) els pot fotografiar i enviar-li per e-mail a: te.lamamaria@yahoo.es a veure si entre tots aconseguim que se li passi la cosa psicològica aquesta (una petita tara) que li ha quedat de quan era un nen (la cosa té tela).
.
Nosaltres ja ho hem fet amb aquestes fotos de trucadors del carrer major de Sant Esteve de Fuflunstordera.

.
.
FEU FOTOS FUFLUNERS!!
AJUDEM A EN TÉ!!
EN TÉ US NECESSITA!!
(POBRISSÓ MEU)
.

WHAT A BEAUTIFUL WORLD THIS WILL BE: FELIÇ ANY NOU FUFLUNERS!!!!

2011-01-01T09:11:00.002+01:00

.
.
What a beautiful world this will be
What a glorious time to be free...
.

.
.
(Steely Dan, I.G.Y.)
.

.
.
Per tothom qui cerca
viure en llibertat,
to The Lady
.

..
.

THÈME ET VARIATIONS SUR CATALOGNE / THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #3

2011-01-01T09:06:00.000+01:00

.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.
.
Vegeu també:
. ..
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #1
.
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA #2
.
.

.
.
(Gràcies a Victòria, Bach i Pau Casals,
sempre, tots els matins del món)
.
.
..